Víctima[1], en primer terme, és tot ser vivent sacrificat o destinat al sacrifici. No obstant, des del punt de vista utilisat habitualment, una víctima és la persona que sofrix un dany o perjuí, que és provocat per una acció o omissió, ya siga per culpa d'una atra persona, o per força major. No es considera víctima si està esta consentix del fet a realisar.[2]

Monument als víctimes del terremot de Mèxic de 1985 en Ciutat de Mèxic, fotografiat en 2022. En este lloc es trobava l'hotel Regis, derribat durant els moviments telúrics de dit desastre natural.

Una víctima és qui sofrix un dany personalizable per cas fortuït o culpa pròpia[3] El victimista es diferencia de la víctima perque es disfrassa conscient o inconscientment simulant una agressió o decadència inexistent; o responsabilisant erròneament a l'entorn o als demés.

El terme víctima s'utilisa principalment en tres àmbits: delictes, guerres i desastres naturals.


Dret penal

En Dret penal la víctima és la persona física que sofrix un dany provocat per un subjecte. El dany pot ser físic, moral, material o sicològic. Es pot ser víctima de delictes que no hagen produït un dany corporal físic com un robo o una estafa, sent llavors el dany merament patrimonial. Per lo general, el delicte aparella dany moral al dany material sofrit.

El condenat per un delicte deu resarcir els danys causats a la víctima, i quan no és possible revertir el dany, deu ser substituït per una indemnisació de caràcter pecuniario.

Les llegislacions més modernes definixen les víctimes en tres tipos: 1. A l'ofés directament pel fet punible; 2. Al cònjuge, conviviente notori, fill o pare biològic o adoptiu, parents dins de tercer grau de consanguinitat o segon d'afinitat, als hereus, en els fets punibles el resultat dels quals siga la mort del directament ofés; 3. Als socis, associats o membres, respecte dels fets punibles que afecten a una persona jurídica, comesos per els qui la dirigixen, administren o controlen. (Vore còdic Processal Penal de la República Dominicana) 4. També pot ser víctima l'Estat,en aquells delictes que atenten contra un ben jurídic que el seu titular siga l'Estat, per eixemple: la salut pública; la fe pública. En estos casos pot existir concurrència de víctimes, entre l'Estat i les persones naturals o jurídiques que també varen sofrir danys derivats de la comissió d'un acte punible.

A dir del victimólogo Juliol Matos Quesada, sobre la conceptualisació de la víctimes, podrem dir que existix diferència entre els térmens: Víctima, persona que sofrix directament l'acció delictiva, Subjecte Passiu és el titular del ben jurídic protegit, Agraviat és la persona que ha segut perjudicada pel delicte, açò és, pot ser la pròpia víctima, els familiars o aplegats directes del mateix, Actor Civil és aquella persona llegitimada per a acodir davant l'orgue judicial i constituir-se com a tal en el procés, i pot ser tant la víctima, el subjecte passiu, i en certs casos l'agraviat, Querellant Particular és aquella persona víctima d'un delicte d'acció privada (V.gr. contra l'honor, etc.), la mateixa que acodix directament davant el Poder Judicial per mig d'una querella.


Guerra

En guerra, es denomina víctima a la persona física, ya siga militar o no, que mor o és ferit en el transcurs d'una batalla o acció de guerra. Per això es posa un major émfasis en els danys corporals, diferenciant-se en este cas entre ferits i fallits (sent tots ells víctimes).

També se sol diferenciar entre víctimes militars (soldats d'un o un atre bando) i civils (també cridats danys colaterals).


Desastres naturals

De la mateixa manera que en la guerra, es denomina víctimes d'un desastre natural (terremot, maremot, erupció volcànica, etc.) ad aquells en danys corporals, ya siguen ferits o morts (encara que en molts casos s'utilisa víctima per a referir-se exclusivament als fallits).

En estos casos, els que reben perjuïns de caràcter patrimonial reben la denominació de damnificats.


Vore també


Bibliografia

  • PALERMO G. (2009), Prospettive soci-giuridiche della mediazione penale in Itàlia. Analisi comparativa en la Spagna, Nuova edizione ampliata ed aggiornata, Edizioni Labrys, ISBN 9788895931036
  • MATOS QUESADA, Juli Cèsar (2016), La Víctima i la seua Tutela en el Sistema Jurídic-Penal Peruà, Editorial Grijley, Llima - Perú, ISBN 978-9972-04-507-3.


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Diccionario de la Real Academia Española, No se considera una víctima real si la persona está consciente del hecho.«víctima», 2008.
  3. ↑ Diccionario Espasa escolar de la lengua española, víctima, Editorial Espasa-Calpe, Espanya 1996. ISBN 84-239-6670-4

Enllaços externs