Triduo Pascual

El Triduo Pascual o Triduo de Pasqua (llatí: Triduum Paschale), Triduo Sagrat (en llatí: Triduum Sacrum), o els Tres Dies, és el periodo cristià de tres dies que comença en la llitúrgia de la vesprada del Dijous Sant, alcança el seu punt àlgit en la Vigília Pascual i conclou en l'oració vespertina del Dumenge de Pasqua. Es tracta d'una celebració mòvil que commemora la Passió, la crucifixió, la mort, l'enterre i la Resurrecció de Jesús, tal i com es descriuen en els Evangelis canònics.

L. F. Schnorr von Carolsfeld, Les tres Marías davant la tomba de Crist, c. 1835.

«Crist llavant els peus dels apòstols», del Mestre del Hausbuch, 1475 (Gemäldegalerie, Berlín)

En les tradicions anglicana, luterana, metodista, morava i reformada, el Triduo Pascual comprén els dos temps llitúrgics de la Quaresma i la Pasqua en el calendari eclesiàstic (Dissabte Sant és l'últim dia de la Quaresma, i la Vigília Pascual és la primera llitúrgia del temps pascual). En la tradició de l'Iglésia catòlica, des de la reforma de 1955 del papa Pío XII, el Triduo Pascual s'ha distinguit més clarament com un periodo llitúrgic independent.

Anteriorment, totes estes celebracions s'alvançaven més de dotze hores. La Missa del Sopar del Senyor i la Vigília Pascual se celebraven en el matí del dijous i del dissabte, respectivament, i es vea que la Semana Santa i la Quaresma solament terminaven en acostar-se la Pasqua. En el Rito Romà, despuix del Gloria in excelsis Deo de la Missa del Sopar del Senyor, totes les campanes de l'iglésia se silencien; a voltes substituïdes per un crótalo o matraca; i no s'utilisa l'orgue. Este periodo, que durava des del matí del dijous fins a abans del Dumenge de Pasqua, donava inici a lo que en l'época anglosaxona es denominava «els dies de silenci». Les bodes en l'Iglésia catòlica varen estar prohibides en el seu dia durant tota la Quaresma i també en atres époques de l'any, i seguixen estant prohibides durant el Triduo. Els luteranos seguixen desaconsellant les bodes durant tota la Semana Santa, inclós el Triduo Pascual.

Dijous Sant (també cridat Dijous de la Passió)

Artícul principal → Dijous Sant.

En les confessions cristianes llitúrgiques, el Triduo comença la vesprada del Dijous Sant. En l'Iglésia catòlica, Iglésies Evangèlic-Luteranas i en la tradició anglo-catòlica de l'anglicanisme, en la Missa del Sopar del Senyor, durant el Gloria in Excelsis Deo, poden tocar-se totes les campanes de l'iglésia i l'orgue; despuix, les campanes i l'orgue se silencien fins al Glòria de la Vigília Pascual. Despuix de l'homilia o el sermón de la missa, «quan una raó pastoral ho sugerixca», té lloc el ritual del lavatorio dels peus. La missa conclou en una processó del Sant Sacrament fins al altar de repòs. A açò sol seguir el desmantellament dels altars. Es recomana l'adoració eucarística despuix d'açò, pero si es prolonga més allà de la mijanit, deu realisar-se sense solemnitat exterior.

En la forma del Rito Romà vigent abans de 1955, la missa se celebrava de matí. Alguns fidels es desplaçaven a vàries iglésies per a resar davant l'Altar del Repòs de cada una d'elles, una pràctica denominada Visita a les set Iglésies, que també podia realisar-se el Divendres Sant. La missa no incloïa el lavatorio dels peus, que podia realisar-se en una cerimònia a banda més tarde eixe mateix dia. La missa pròpiament dita concloïa en un ritual de despulle de tots els altars llevat l'altar de repòs, deixant solament la creu i els candelabros. En la forma actual, revisada en 1955, l'altar es despulla sense cerimònia en algun moment despuix de la missa vespertina.

El color llitúrgic de les vestimentes de la missa i atres ornaments és el blanc en les Iglésies catòlica i anglicana. En l'Iglésia luterana, el color llitúrgic del Dijous Sant és l'escarlata o el blanc. En la tradició reformada, es pot utilisar el blanc o el dorat. En l'Iglésia Metodista Unida, s'utilisa el negre com a color llitúrgic.

Divendres Sant

Artícul principal → Divendres Sant.

Ecce Homo d'Antonio Ciseri (sigle XIX).

El Divendres Sant, els cristians commemoren la passió i crucifixió de Jesús.

En els ritos catòlic romà, luterano i anglo-catòlic, es descobrix ceremoniosament una creu o un crucifix, no necessàriament el que es troba sobre l'altar o prop d'ell el restant de l'any.En les celebracions anteriors a 1955, es descobrien atres crucifixos, sense cerimònia, despuix de la missa del Divendres Sant. En el rito catòlic, el sacerdot celebrante i els seus assistents es postren tradicionalment davant l'altar per a la Celebració de la Passió del Senyor. Tots els demés s'agenollen. La celebració sol començar a les 15:00, el hora en la que diu l'Escritura: «Quan Jesús va haver pres el vi agre, va dir: “¡Consumat és!” I, inclinant el cap, va entregar el seu esperit». El Divendres Sant no se celebra la missa i la comunió que es distribuïx en la Celebració de la Passió del Senyor es consagra el Dijous Sant, d'ahí el nom anterior a 1955 de «Missa dels Presantificados». En les iglésies anglicanes, no hi ha oració de consagració el Divendres Sant, i el Sacrament reservat es distribuïx en els oficis d'eixe dia.

Aixina mateix, en el catolicisme, les estàtues, a excepció d'aquelles que representen al Crist sufriente, com el Varó de Dolores, també es cobrixen en teles morades o negres. No s'encenen les veles votivas davant estes imàgens. Els crucifixos permaneixen velats fins a la missa del Divendres Sant. Els fidels catòlics solen venerar el crucifix besant els peus del corpus. La veneració d'una simple creu de fusta és habitual en el cult anglicà, i els fidels la toquen o la besen.

El color llitúrgic varia, ya que s'utilisa el roig o el negre en diferents tradicions. L'Iglésia catòlica utilisa vestimentes roges, que simbolisen la sanc de Jesucristo, pero en la forma del Missal Romà anterior a 1970, el sacerdot du vestimentes negres, que canvien a violetas per a la part de la comunió de la llitúrgia. En els servicis anglicans, a voltes s'utilisen vestimentes negres. En l'Iglésia Metodista Unida, el negre és el color llitúrgic. En les iglésies luteranas, el negre és també el color llitúrgic utilisat este dia, i el clero sol vestir una sotana negra.

Els moravos celebren una festa de l'amor el Divendres Sant, de la mateixa manera que reben la Santa Comunió el Dijous Sant. Els comulgantes de l'Iglésia Morava practiquen la tradició del Divendres Sant de netejar les làpides dels cementeris moravos.

Dissabte Sant

Artícul principal → Dissabte Sant.

«Jesús resucitat», de Piero della Francesca (sigle XV).

També conegut com a Dissabte Negre, és un servici de vigília que se celebra despuix de l'anochecer del Dissabte Sant, o abans de l'amanecer del Dumenge de Pasqua, en commemoració de la mort de Jesús, el descans sabàtic i el descens als inferns. Molts dels detalls que s'exponen a continuació són vàlits tant per a les iglésies evangèliques luteranas i anglicanes com per al cult catòlic. La cerimònia de l'obscuritat i la llum se celebra al començ de la missa de la Vigília Pascual. El ciri pascual, que el seu encés simbolisa la resurrecció de Crist d'entre els morts, s'encén en el fòc pascual. Es forma la solemne processó cap a l'altar en el ciri pascual. Una volta que tots han entrat en processó, s'entona l'Exsultet.

Despuix del Exsultet, tots se senten i escolten sèt llectures del Antic Testament i sèt salms i càntics. Deuen llegir-se a lo manco tres d'estes llectures i els salms i càntics associats, entre els que deu figurar el relat de la lliberació dels israelitas en la Mar Rojo, pres del Llibre de l'Èxodo, un acontenyiment central de la primera Pasqua. Les condicions pastorals es tenen en conte a l'hora de decidir el número de llectures. Estes llectures relaten el història de la salvació, començant per la Creació. En el cult anglicà, hi ha nou llectures possibles del Antic Testament, i es deuen llegir com a mínim dos, entre les que deu figurar el relat de la lliberació d'Israel en la Mar Rojo.

En la tradició catòlica, durant el Gloria de la missa, l'orgue i les campanes de l'iglésia s'utilisen en la llitúrgia per primera volta en dos dies. Si les llums de l'iglésia s'han mantingut apagades, s'encenen en començar el Gloria. S'utilisa el ciri pascual per a beneir la pila bautismal que s'utilisarà en la celebració del sacrament. Es canta el Gran Aleluya abans de la llectura del Evangeli, utilisant-se Aleluya per primera volta des d'abans de la Quaresma. A les persones que reben l'iniciació completa en l'Iglésia, i que han completat la seua formació, se'ls administren els sacraments de l'iniciació cristiana: Batisme, Confirmació i l'Eucaristía. En la tradició catòlica, evangèlica-luterana i anglicana, la Vigília Pascual és un dia especialment apropiat per al Sant Batisme.

En la pràctica actual, l'us de l'allumenament per a simbolisar l'eixida del pecat i la resurrecció de Jesús varia, des de l'us de veles sostingudes pels feligresos fins a candelabros encesos per tota l'iglésia. Si les estàtues i imàgens han estat velades durant les dos últimes semanes de Quaresma, es desvelen, sense cerimònia, ans que comence el servici de la Vigília Pascual. En el missal catòlic de 1962 i en missals anteriors, es desvelen durant el «Gloria in Excelsis» de la Missa de la Vigília Pascual.

El dolor de les vestimentes i els cortinajes és el blanc, a sovint combinat en dorat, i en moltes parròquies se solen utilisar flors grogues i blanques.

Les misses de Pasqua se celebren a lo llarc del dia i són similars en contingut a la missa de la Vigília Pascual.

Llitúrgia

En la llitúrgia romana, comprén des de la vesprada del Dijous Sant, quan conclou la Quaresma, fins al Dumenge de Pasqua, i té els següents moments destacats:

• Dijous Sant, quan es recorden l'últim sopar de Jesús, l'institució de l'Eucaristía i del Orde Sacerdotal, i el manament de l'amor, és Temps de Quaresma fins a la Mija Vesprada, oficialment inicia el Temps de Pasqua.
• Divendres Sant, dia de meditació sobre la passió de Jesús, en la Celebració de la Passió del Senyor, junt en el Dissabte de Glòria no se celebra l'Eucaristía.
• Dissabte Sant, sense celebracions llitúrgiques en recort de la Sepultura del Senyor i la Soletat de María.
• Dumenge de Pasqua, que comença en la celebració de la Vigília Pascual ya de nit del dissabte o matinada del dumenge, en la que es commemora en solemnitat la resurrecció de Jesús, i que és l'acte llitúrgic catòlic més destacat. Despuix de l'oració de Vespres finalisa el Triduo Pascual. Des d'este dumenge inicia l'Octava de Pasqua.

L'expressió «Triduo Pascual» és relativament recent, puix no es remonta més allà dels anys 1930. Pero ya a finals de el IV San Ambrosio parlava d'un Triduum Sacrum per a referir-se a les etapes històriques del misteri pascual de Jesús que durant tres dies et passus est, et quievit et resurrexit. Sant Agustín va utilisar una expressió pareguda, Sacratissimum Triduum, per a indicar els tres dies de Crist crucifixi, sepulti, suscitati.

Triduo

La paraula triduo procedix del llatí triduum, de tres i duum, derivat de dies, "dia", lo que lliteralment significa "espai de tres dies". En general i particularment en l'Iglésia catòlica, són els oraciós o celebracions religioses que duren tres dies.

Es dona per a representar la passió, mort i resurrecció de Jesucristo, des de la vespradeta del Dijous Sant fins al Dumenge de Pasqua

Temps de Pasqua

Altar del Divendres Sant en l'iglésia de Hedvig Eleonora, Estocolm

Altar del Dumenge de Pasqua en l'iglésia de Hedvig Eleonora, Estocolm

El Dijous Sant, l'altar va ser despullat i les llànties es varen atenuar, en preparació per al caràcter ombrós del Divendres Sant, en el que es commemora la crucifixió de Jesús; en contrast, el Dumenge de Pasqua, l'altar s'adorna en paraments blancs i dorats (els colors llitúrgics de la temps pascual en el luteranisme evangèlic), en les llums lluint intensament per a reflectir el caràcter festiu de la Festa de la Resurrecció del nostre Senyor. (2026)

Artícul principal → Temps de Pasqua.

La data de la Pasqua varia d'un any a un atre. Se celebra el primer dumenge despuix de la primera lluna plena a partir del 21 de març, data que, d'acort en una antiga tradició eclesiàstica, es considera la de l'equinoccio de primavera, pero que no sempre es correspon en el equinoccio astronòmic. El calendari juliano es pren com a base per als càlculs per casi totes les Iglésies ortodoxes orientals. Les Iglésies luteranas orientals i les Iglésies ortodoxes orientals ho accepten, i inclús els catòlics de l'Iglésia llatina en països com Etiopia i Grècia.

En els sigles XX i XXI, el 21 de març del calendari juliano correspon al 3 d'abril del calendari gregoriano, el calendari utilisat en fins civils en la majoria dels països. La data més primerenca possible per a la Pasqua és el 22 de març, i la més tardana, el 25 d'abril. Estes dates del calendari juliano corresponen ara al 4 d'abril i al 8 de maig del calendari gregoriano.

Durant l'octava de Pasqua i també durant la Semana Santa no se celebra cap atra festa. Si la Pasqua és molt primerenca, la solemnitat de l'Anunciación, el 25 de març, pot caure dins de l'octava o de la Semana Santa i, en eixe cas, es transferix al dilluns següent a l'octava.

Els dumenges de Adviento, Quaresma i Pasqua tenen precedència sobre totes les festes i solemnitat, traslladant-se estes últimes al dilluns següent, a menos que caiguen en Dumenge de Ramos o en Dumenge de la Resurrecció del Senyor. «La solemnitat de Sant Josep, quan se celebra com a dia de precepte, si cau en el Dumenge de Ramos de la Passió del Senyor, s'anticipa al dissabte anterior, 18 de març. Quan, pel contrari, no se celebra com a dia de precepte, la Conferència Episcopal pot traslladar-la a un atre dia fòra de la Quaresma.»

La solemnitat de l'Ascensió és el quadragèsim dia de Pasqua, que sempre és un dijous, encara que pot celebrar-se el dumenge següent. Pentecostés és el quinquagèsim dia.

El temps pascual s'estén des de la Vigília Pascual fins al Dumenge de Pentecostés en els calendaris catòlic romà, evangèlic-luterano, reformat i anglicà. En el calendari catòlic romà anterior a 1970, l'octava de Pentecostés s'inclou en el temps pascual, que per lo tant termina a les Nona del següent Dissabte de Quaresma.

Durant el periodo pascual de 50 dies, les vestimentes són generalment blanques o dorades, pero roges quan se celebra als apòstols i màrtirs i en la solemnitat de Pentecostés. En el calendari catòlic romà anterior a 1970, en el seu temps pascual de 56 dies, s'utilisava el roig durant l'octava de Pentecostés.

Vore també

• Solemnitat
• Semana Santa