L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Missa del Sopar del Senyor

La Missa del Sopar del Senyor o Missa verspetina del Sopar del Senyor, també coneguda com a Servici d'Adoració del Dijous Sant, és un servici de Semana Santa que se celebra en la nit del Dijous Sant.[1][2] Inaugura el Triduo Pascual,[3] i commemora l'Últim Sopar de Jesús en els seus discípuls, més explícitament que atres celebracions de la Missa.

L'Últim Sopar (Convent de Sta. Maria delle Grazie, Milà, Itàlia (1498), de Leonardo dona Vinci).
Bisbe llava els peus el Dijous Sant.

Les tradicions catòlica, luterana, anglicana i metodista, aixina com algunes reformades (incloses algunes iglésies reformades continentals, presbiterianas i congregacionalistas) celebren la Missa del Sopar del Senyor (o Llitúrgia del Dijous Sant).[1][4][5] En l'Iglésia Ortodoxa se celebra un servici comparable.

La Missa subralla tres aspectes d'eixe acontenyiment: «l'institució de l'Eucaristía, l'institució del sacerdoci ministerial i el manament de l'amor fraterno que Jesús va donar despuix de llavar els peus als seus discípuls».[6]


En el luteranisme, la llitúrgia del Dijous Sant es troba en el Llibre de Servicis Luteranos i en el Cult Evangèlic Luterano, entre atres llibres de servicis. En el anglicanisme, estos ritos es troben en el Llibre d'Oració Comuna,[7] aixina com en el Missal Anglicà.[8] En el metodisme, es troben en el Llibre de Cult per a l'Iglésia i la Llar i en el Llibre de Cult Metodista Unit, entre atres texts llitúrgics. L'equivalent ortodox es troba en el Triodion, en el Lavatorio dels peus en algunes edicions del Euchologion.

Història

La celebració d'una missa en la vesprada del Dijous Sant es va iniciar en la Jerusalem de finals de el IV, a on es va fer costum celebrar els fets de la Passió de Jesús en els llocs a on ocorrien. En Roma se celebrava llavors una missa en la que es reconciliaven els penitentes con miras a participar en les celebracions pascuales. La costum de Jerusalem es va difondre i en la Roma de el VII el Papa va celebrar una Missa del Sopar del Senyor en este dia, aixina com la Missa de la Reconciliació. Per al VIII, les misses es varen convertir en tres: una per a la reconciliació, una atra per a la bendició dels sants olis i una tercera per a l'Últim Sopar. Els dos últims varen ser en forma reduïda, quedant sense Llitúrgia de la Paraula. Les reformes del Papa Pío V en 1570 varen prohibir la celebració de la missa despuix del migdia, i la Missa del Sopar del Senyor es va convertir en una missa matutina i va permanéixer aixina fins a les reformes del Papa Pío XII en la década de 1950.[9]

El lavatorio de peus que ara forma part de la Missa del Sopar del Senyor va estar en us en una etapa primerenca sense relació en este dia en particular, i va ser prescrit per primera volta per al seu us el Dijous Sant per un Concili de Toledo de 694. En el XII es trobava en la llitúrgia romana com un servici separat. El Papa Pío V va incloure este rito en el seu Missal Romà, colocant-ho despuix del text de la Missa del Sopar del Senyor.[10] No la va fer part de la Missa, pero va indicar que tindria lloc "a una hora adequada" despuix del despulle dels altars.[11] La revisió de 1955 pel Papa Pío XII ho va insertar en la missa. Les rúbriques actuals indiquen que el rito no és una part obligatòria d'eixa missa, sino que és alguna cosa que es deu realisar "quan una raó pastoral ho sugerix" (Missal Romà, Missa del Sopar del Senyor, n. 10).[12]

Estructura

La missa comença com de costum, en la salvetat de que el tabernáculo, onsevullga que estiga colocat, deu estar buit.[13]


En el Missal de 1962 (rito romà), encara que s'usen vestidures blanques i el Gloria in excelsis, esta seguix sent la Passió, per lo que s'omet el "Judica em" al peu de l'altar, el "Gloria Patri" en el Introito i en s'omet el final del Lavabo i s'usa el Prefacio de la Creu. (Els crucifixos, que es varen cobrir durant la Quaresma, hui poden cobrir-se en blanc en lloc de violeta).

A la vora del Gloria in Excelsis Deo, totes les campanes de l'iglésia poden sonar; despuix, ells (junt en l'orgue) són silenciats fins al Glòria de la Vigília pascual.[14]

La Llitúrgia de la Paraula consta de les següents llectures:

  • Èxodo 12:1-8, 11-14, una descripció de la celebració original de la Pasqua.
  • Salm 115 (116), acció de gràcies per haver segut salvat
  • Corintios 11:23-26, el relat de l'Apòstol Pablo sobre lo que va fer Jesús en el seu Últim Sopar
  • Juan 13:1-15, el relat de Juan l'evangeliste de cóm Jesús va llavar els peus dels seus discípuls abans d'eixe menjar com a eixemple de cóm devien tractar-se uns a uns atres.

Despuix de l'homilia, que deu explicar els tres aspectes de la celebració abans mencionats,[15] el sacerdot que celebra la Missa es lleva la casulla, es posa una gremiale de lli (a sovint s'usa un amito per a este fi) i procedix a llavar els peus d'un número de persones (generalment dotze, corresponents al número dels apòstols)[16]

La recitació del Credo s'omet en les llitúrgies anglicana, metodista, luterana i catòlica per al Dijous Sant.[17]

Hi ha fòrmules especials en la Pregària eucarística per a recordar que la Missa del Sopar del Senyor és en commemoració de l'Últim Sopar de Jesús.

Es consagren hòsties suficients per a que els fidels reben la Comunió tant en eixa Missa com en el dia següent, Divendres Sant. Les hòsties destinades al servici del Divendres Sant no es coloquen en el tabernáculo, com és habitual, sino que es deixen sobre l'altar, mentres el sacerdot resa l'oració de poscomunión.[18] Després el sacerdot inciensa el Santíssim Sacrament tres voltes i, prenent un vel humeral per a subjectar-ho, ho du en solemne processó a un monument en algun lloc de l'iglésia o en una capella degudament adornada.[19] La processó està encapçalada per un portador de la creu acompanyat per dos servidors en veles enceses; li seguixen atres servidors en veles enceses i un turiferario precedix immediatament al sacerdot.[20]

En aplegar al monument, el sacerdot deposita la vaixell en el Santíssim Sacrament en el sagrario d'allí, deixant la porta oberta. Després ho inciensa i tanca la porta del tabernáculo. Despuix d'un temps d'adoració, ell i els servidors es van en silenci.[21] Es concedix indulgència plenària als fidels que resen en devoció el Tantum Ergo el Dijous Sant, si es recita de manera solemne.[22]


Es recomana la continuació de l'adoració eucarística, pero si continua despuix de la mijanit, deu fer-se sense solemnitat exterior.[23][24] En Filipines i varis atres països catòlics, els fidels viajaran d'iglésia en iglésia resant en l'altar de repòs de cada iglésia en una pràctica coneguda com a Visita de les Sèt iglésies. El Santíssim Sacrament permaneix en el lloc temporal fins a la Sagrada Comunió partix del servici llitúrgic del Divendres Sant.

Despulle de l'altar

El Dijous Sant, els presbiteris de les iglésies tradicionalment es despullen d'adorns, i l'altar a sovint es cobrix en paraments negres, en preparació per al Divendres Sant.[25]

En les iglésies metodistes, el presbiteri està despullat de qualsevol decoració, com a flors i vés-les.[26] Aparte de les representacions de les Estacions de la Creu, atres imàgens, com la creu, continuen sent velades en negre o púrpura.[26]

En concloure la llitúrgia del Dijous Sant en les iglésies luteranas, "l'altar, el atril i el púlpit es deixen nuets fins a la Pasqua per a simbolisar l'humiliació i esterilitat de la creu".[27]

En les iglésies anglicanes, esta cerimònia també es porta a terme al final dels servicis del Dijous Sant, "en els que totes les cites, manteles i paraments es retiren de l'altar i el presbiteri en preparació per al Divendres Sant".[28]

En l'Iglésia catòlica, la forma del rito romà en us abans de 1955 no tenia lavatorio de peus, que en canvi podia fer-se en una cerimònia posterior separada, i la Missa concloïa en un ritual de despulle de tots els altars, llevat el monument, pero deixant la creu i els candelabros.[29] Açò es feya en l'acompanyament del salm 22 precedit i seguit per l'antífona "Diviserunt sibi vestimenta pixa: et super vestem meam miserunt sortem" (Varen repartir entre sí els meus vestits i sobre la meua roba varen tirar sòrts).[29] En l'Iglésia catòlica, des de 1955, l'altar és despullat sense cerimònia posterior.[30]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «A Service of Worship for Maundy Thursday» (en en). Cheatham Memorial United Methodist Church. Consultat el 23 de març de 2018.
  2. ↑ Elwell, Walter A. (2001). Evangelical Dictionary of Theology (en en), Baker Academic, p. 750. ISBN 9780801020759. «Observat en l'Iglésia Catòlica Romana, el Dijous Sant apareix en els calendaris llitúrgics luteranos, anglicans i de molts reformats, i se celebra casi universalment en el Sopar del Senyor.»
  3. ↑ «General Norms for the Liturgical Year and the Calendar, 19» (en en). Archivat des d'el original, el 2009-04-11. Consultat el 2009-04-17.
  4. ↑ «The Liturgy of Maundy Thursday» (en en). Iglésia Luterana de la Santíssima Trinitat.. Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2019. Consultat el 23 de març de 2018.
  5. ↑ «What Is Maundy Thursday and How Is It Observed?» (en en-us). Faithward.org. Consultat el 2023-04-05.
  6. ↑ «Holy Thursday Evening Mass of the Lord's Supper» (en en). Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2019. Consultat el 5 d'abril de 2023.
  7. ↑ «Proper Liturgy for Maundy Thursday» (en en). Book of Common Prayer. Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2011. Consultat el 5 d'abril de 2023.
  8. ↑ Trinity College - University of Toronto (1921). The Anglican missal, London : Society of SS. Peter and Paul.
  9. ↑ Orlando O. Espin, James B. Nickoloff, An Introductory Dictionary of Theology and Religious Studies (Liturgical Press, 2007 ISBN 0-8146-5856-3, ISBN 978-0-8146-5856-7), p. 379
  10. ↑ Orlando O. Espin, James B. Nickoloff, An Introductory Dictionary of Theology and Religious Studies (Liturgical Press, 2007 ISBN 0-8146-5856-3, ISBN 978-0-8146-5856-7), p. 380
  11. ↑ Missale Romanum, Editio Princeps (1570), reproduction published by Libreria Editrice Vaticana 1998, ISBN 88-209-2547-8
  12. ↑ "Holy Thursday Mandatum", USCCB, 2016
  13. ↑ Holy Thursday Evening Mass of the Lord's Supper, 48
  14. ↑ Holy Thursday Evening Mass of the Lord's Supper, 50
  15. ↑ Holy Thursday Evening Mass of the Lord's Supper, 45
  16. ↑ Holy Thursday Evening Mass of the Lord's Supper, 51
  17. ↑ Weaver, J. Dudley Jr. (2002). Presbyterian Worship: A Guide for Clergy, Geneva Press, p. 96. ISBN 9780664502188. «Some congregations in some traditions omit the cregau in the Maundy Thursday liturgy because it is thought of as being too festive for the occasió. The Roman, Lutheran, Episcopalian, and Methodist liturgies all omit the cregau.»
  18. ↑ Missale Romanum, Fira V in Sopa Domini, 35-36
  19. ↑ Missale Romanum, Fira V in Sopa Domini, 37-38
  20. ↑ Missale Romanum, Fira V in Sopa Domini, 38
  21. ↑ Missale Romanum, Fira V in Sopa Domini, 39-40
  22. ↑ Sacred Apostolic Penitentiary, Enchiridion Indulgentiarum, 2nd ed., 1968
  23. ↑ Missale Romanum, Fira V in Sopa Domini, 43
  24. ↑ Holy Thursday Evening Mass of the Lord's Supper, 56
  25. ↑ (1911) The Century Dictionary (en en), Century Company, p. 2378. «The early church observed it as a strict fast; in the church services doxologies were omitted, no music except the most plaintive was allowed, and the altars were stripped and draped in black.»
  26. ↑ 26,0 26,1 Hickman, Hoyt L. (1 de juliol de 2011). United Methodist Altars: A Guide for the Congregation, Revisada edició, Abingdon Press, p. 55. ISBN 9781426730696.
  27. ↑ Fakes, Dennis R. (1994). Exploring Our Lutheran Liturgy (en en), CSS Publishing, p. 34. ISBN 9781556735967.
  28. ↑ Publishing, Morehouse (2015). The Episcopal Handbook, Revised Edition (en en), Church Publishing, Inc., p. 218. ISBN 9780819229564. «stripping of the altar: Ceremony at the conclusió of the Maundy Thursday liturgy, in which all appointments, linens, and paraments llaure remogau from the altar and chancel in preparation for Good Friday.»
  29. ↑ 29,0 29,1 Plantilla:CathEncy
  30. ↑ Roman Missal, Thursday of the Lord's Supper, 41


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Missa_del_Sopar_del_Senyor&oldid=1573849»