Per a atres usos d'este terme vore Trento (desambiguación).

Trento (; en alemán: Trient; en latín: Tridentum) és una ciutat italiana situada en la regió de Trentino-Tirol del Sud. És la capital de la regió i de la provincia autónoma de Trento. La ciutat, coneguda internacionalment pel Concilio de Trento (concilie ecuménico de l'Iglésia catòlica desenrollat entre 1545 i 1563), va ser territori austríac fins a la Primera Guerra Mundial. Està situada en la profunda vall del Adigio.

Etimología

 
Dibujo del campamento romano que originó Trento.

Ya es nomena a Tridentum en un document datat en l'any 222 a. C. L'orige del nom és derivat de el de "fitora", tres dents. Els historiadors no s'han posat d'acort en quins siguen estos "dents": poden ser o els monts que rodegen la ciutat (Doss Trento o Verouca, Santa Aghata i Sant Roque) o els tres rius que la travessen (tres braços del riu Adigio). Els cenomanos d'esta regió varen ser coneguts com tridentinus, per lo que es coneix este lloc com Tridentum.

La tradició llatina, que és la més recordada, indica que ve de l'inscripció Montes argentum mihi dant nomenque Tridentum (els monts em donen l'argent i el nom de tridentum), feta per fra Bartolomeo dona Trento i que es troba en el centre històric de la ciutat.

Història

Vore també: Concilio de Trento

Va ser originàriament una ciutat celta, anexada definifitivamente a la República romana en el I. Es va tornar municipium despuix de la Lex Roscia del 49 a. C., els seus habitants varen ser agregats a la gens romana Papiria i l'emperador Augusto la va incloure en la Regio X Venetia et Histria de la Itàlia romana.[1] La travessaven importants vies de comunicació que enllaçaven la Llanura padana en els territoris dellà els Alps, a través dels passos de Resia i del Brennero. Pero sobretot Trento es va tornar famosa pel concili en el que es va recolzar la Contrarreforma (1545-1563). L'adjectiu tridentino lliteralment significa pertanyent a Trento, pero pel Consell Tridentino, es pot referir també a este acontenyiment específic.

Segons algunes teories, Trento (Tridentum) s'hauria desenrollat sobre un assentament rético en el fondo d'una vall. Ademés és possible la presència d'un antic castelliere rético (poble fortificat) sobre el tossal de el Doss Trento, utilisat provablement també pels romans despuix de la conquista; est va ser un dels primers núcleus urbans de la ciutat. És llògic pensar que la vall del Adigio, com a via de comunicació Nort-Sur de primera importància, haja fet possible freqüents intercanvis culturals en atres poblacions prerromanas, com els vénetos, etruscos i galos cisalpinos.

 
Mapa del XVIII de Trento.

Va aplegar a ser important i rica de suntuosos palaus en els romans. Destruïda per les invasions dels godos i longobardos, va recobrar importància en els sigles VIII-IX, beneficiant-se de la seua situació de pas obligat per la via Brennero; precisament per a assegurar-se ací un aliat, els emperadors varen donar poder temporal sobre la regió als bisbes de Trento, instituint la série de príncips-bisbes. Els més importants d'ells, abdós del XVI, varen ser Bernardo Clesio i Cristoforo Madruzzo, que varen participar en les sessions del Concili. Despuix de la mort de l'últim dels Madruzzo en 1658 va començar la decadència del Trentino.

En els sigles successius la ciutat va decaure política i econòmicament. Napoleón, que va ocupar la ciutat en 1796, va suprimir la figura del príncip-bisbe, que mai va tornar a ser reposta. Anexionó la ciutat al reino de Itàlia, que era un govern títaro dels francesos. En el Congreso de Viena, en 1815, es va decidir incorporar la ciutat i província al Imperio austrohúngaro, que es va fer efectiva a partir de 1816 formant part del Principat de Tirol.

 
El ejército italiano entrando en Trento el 3 de noviembre de 1918, durante la Primera Guerra Mundial.

A partir de 1870 es varen desenrollar en Trento moviments polítics que tractaven de defendre la italianidad de la ciutat i defendre-la dels intents de germanización duts pels sectors més nacionalistes del Tirol alemà. Va ser ocupada per l'eixèrcit italià el 3 de novembre de 1918 (vore Frente Italiano (Primera Guerra Mundial)) una volta finalisada la Primera Guerra Mundial i es va incorporar definitivament a Itàlia en 1919 en firmar-se el Tratado de Saint-Germain-en-Laye.

En la Segunda Guerra Mundial, quan Mussolini va ser depost en 1943 i despuix lliberat en l'ajuda dels nazis, va tornar a la lluita en el nort del país contra els aliats i va fundar la República Social Italiana, encara que això va significar l'anexió de la ciutat al Tercer Reich fins a la derrota total de 1945. A partir de la década de 1950, la ciutat i la regió varen escomençar a créixer econòmicament i a prosperar gràcies en part a l'estatut especial d'autonomia otorgat per l'Estat italià.

El 4 de novembre de 1966, Trento va conéixer la major inundació de la seua història recent: bona part de la ciutat i prop de 5000 hectàrees de camp varen ser sumergides baix uns 2 m d'aigua. En 1971 es va modificar l'estatut especial, lo que va provocar una ampliació de l'autonomia de Trento i Bolzano, un cas únic en tot el sistema administratiu de l'Estat italià.

Hui en dia Trento és una ciutat cosmopolita, altament desenrollada i en servicis socials moderns. A sovint ocupa un lloc sumament molt alt entre les 103 ciutats italianes sobre calitat de vida i nivell de vida, aixina com el de negocis i les oportunitats d'ocupació, ocupant els llocs 1.ª, 6.ª i 2.ª, respectivament. També és una de les ciutats més segures del país. La província de Trento és una de les més riques d'Itàlia, i Trento és una de les ciutats més cares d'Itàlia junt en Milán, Roma i Venecia.

Clima y geografía

 
El torrente Fersina desemboca en el río Fiume

Es troba rodejada de montanyes (Dolomitas i Alpes meridionals) i a 200 m sobre el nivell de la mar en una profunda vall travessada pel riu Adigio i pel torrent Fersina. També està prop dels molts llac existents en la zona, entre els quals destaca el Lago de Garda. Llimita en les següents comunas:

Plantilla:Ubicación geográfica

Sobre el clima té estius templats i variables i hiverns frets i prou nevats. Segons les senyes obtingudes entre 1981 i 2010, la temperatura mija del més més fret, giner, va anar d'1,6 °C; i la del més més càlit, juliol, va anar de 23,4 °C. Les precipitacions miges anuals superen els 900 mm distribuïdes en 84 dies, en un pico en primavera i un atre en autumne.


Economia

 
Trento iluminada por la noche.
 
Aeropuerto de Trento.

Se ha convertit en un pas casi obligat per a les persones que desigen anar a esquiar als Alps i això, unit a que encara conserva gran cantitat d'edificis medievals i de la Renaixença ha provocat un gran impuls del sector turístic. Famosos són el seu productos lácteos (llet, yogurts i formages), pomes i vins en denominació d'orige.

Cultura

En el XIX es varen trobar restants de l'amfiteatre romà, i en el museu de la ciutat es conserva la cridada "taula clesiana", descoberta en 1869 en els camps de Cles in Val vaig donar Senar, i en la que es reproduïx en bronze un edicte de l'emperador Claudio que data del 46 d. C. que menciona a Trento calificant-ho de "esplèndit municipi". Un atre dels vestigis romans de Trento ho constituïx la Torre Mirana. En ella es poden contemplar els restants de les canalisacions que duyen les aigües residuals de les vivendes al riu Adige. La Catedral de San Vigilio (també cridada Duomo) junt en el castillo del Buonconsiglio són potser els dos edificis més reconeixibles de la ciutat.

Educación

Universitat Fundació Acrònim Tipo
  Universidad de Trento 1962 UNITN Pública

Trento posseïx molts dels principals centres educatius, científics, financers i polítics del Trentino-Tirol del Sud/Südtirol i del nort d'Itàlia en general. La Universidad de Trento escomença a funcionar en 1962, convertint-se no solament en una de les millors d'Itàlia, sino la millor en Dret i Sociologia i una de les millors en Economia ( de fet cada any se celebra el famós Festival d'Economia). En el rànquing de les universitats del món "World University Rànquings 2009", l'Universitat de Trento és una de les poques universitats italianes que es troben i es coloca entre els llocs 401-500.

Patrimonio

Piazza Duomo

 
Catedral de San Vigilio

Plaça Duomo, situada en el centre de la ciutat, es diu aixina degut a que allí es troba la catedral de San Vigilio ("Cattedrale vaig donar Sant Vigilio") més coneguda com "Duomo" o "Cattedrale vaig donar Trento". Està adornada en la font de Neptú del XVII, està dedicada a Sant Vigilio, patró de la ciutat. És un imponent edifici romànic-gòtic construït entre els sigles XII-XIII. Li acompanya un campanar erigit en el XVI. Hi ha monuments funeraris i restants de les fresca dels sigles XII i XV en els braços de la travessia. En la cripta queden restants de la basílica paleocristiana del VI i de la posterior reestructuració durant els sigles IX i XII.

Castello del Buonconsiglio

 
Castillo de Trento

El castillo del Buonconsiglio (Buenconsejo), va ser la residència dels príncips i bisbes. Té un núcleu originari del XIII i unida ad ell es troba la Torre Gran. Va ser reacondicionado en 1475 en formes gòtiques venecianes. Actualment és un museu que conta en material arqueològic, artístic (pintures, monedes, còdexs, estàtues, còdexs, objectes sagrats...) i etnològics. També es troben les celes de soldats que varen lluitar per Itàlia en la Primera Guerra Mundial i varen ser fusilats en el fos del castell. Destaquen en la torre de l'àguila les fresca titulades "Dotze Mesos" d'estil gòtic internacional del XV.

Otras zonas de interés

 
Piazza Duomo.

Una dels carrers més cridaners és Via Belezani, que ix des de piazza Duomo. Posseïx palaus renaixentistes d'estil Vèneto en fresca en la frontera, que és un dels símbols d'esta ciutat. Hi ha gran cantitat d'iglésies i palaus en la ciutat. En piazza Battisti es poden visitar els únics restants romans de la ciutat, que comprenen des del I fins al VI

És important la iglesia de Santa María la Mayor, lloc a on es varen celebrar algunes sessions del Concili de Trento (unes atres es varen realisar en la catedral de Sant Vigilio).

Prop del pont de Sant Lorenzo, hi ha un telefèric des del qual es pot observar tota la ciutat ya que ascendix des de Trento (194 m) al Belvedere vaig donar Sardagna (595 m). Alguna cosa més en el nort, en el mont Doss Trento, es troba el monument a Cessara Battisti que consistix en un ampli círcul de columnes.

Deportes

Equip Deport Competició Estadi Creació
Trento Calcio 1921   Fútbol Serie D Stadio Briamasco 1921
Trentino Volley Erro al crear miniatura: Voleibol SuperLega PalaTrento 2000
Aquila Basket Trento   Baloncesto Serie A PalaTrento 1995

Demografia

La ciutat en 2009 posseïa 115 511 habitants. La província comprén 6207 km²; i una població de 524 826 (31/12/2009). La població viu en una província que és completament montanyosa.

Evolució demogràfica
Any 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001 2005 2015
Població 0 0 0 0 51 174 55 054 56 656 62 887 75 753 91 768 99 179 101 545 104 946 112 142 117 254
Font ISTAT - Elaboració gràfica de Wikipedia

Fiestas y tradiciones

Les més famoses són les cridades "Festes Vigilianas" que se celebren entre el 22 i el 26 de juny.Es tracta d'una manifestació històric-folklòrica que pren el nom del patró de la ciutat, Sant Vigilio, i que cada any en juny evoca les tradicions de la ciutat en l'época de la renaixença i del Concili de Trento (1545-1563). Les Festes Vigilianas constituïxen la més important tradició de festa urbana trentina, oferint una gran i sugestiva representació de la realitat del XVI. L'orige de la festa es remonta a eixe sigle, quan el príncip bisbe Cristoforo Madruzzo va jugar un paper central en els episodis històrics i polítics de la península italiana. Hi ha duels en vestits de l'época entre "Ciusi i Gobj", en lluita per la conquista d'una polenta; desfilen cortejos en trages de l'época; el Lung'Adige, a on els barris ciutadans donen vida a el "Pali de la Oca" que consistix en una série de proves d'habilitat, afrontades en equipaments que competixen en basses; i el Dos Trento, que acull la coneguda com "Sopar benedictina". L'espectàcul renaixentiste de les parades i dels duels és evocat gràcies a l'estructura arquitectònica de la ciutat i gràcies a les costums de l'época, que movilisen cada any un gran públic internacional. Per últim hi ha un espectàcul de fòcs artificials sobre el Adige, que tanca les celebracions. Una atra cita tradicional de Trento és l'històric Mercadillo de Nadal.

Personas destacadas

Artícul principal → Categoría:Nacidos en Trento.


Ciutats agermanades

Trento està hermanada en les següents ciutats:


Vore també

Referències

Enllaços externs