Tríptic del Juí de Viena
El Tríptic del Juí Final és un quadro del pintor flamenc El Bosco, datable cap a 1482 o posterior, eixecutat en oli sobre taula que medix 163,7 centímetros d'alt per 242 cm d'ample. Es troba en la galeria de pintures de l'Acadèmia de Belles arts, de Viena.
Hi ha un atre tríptic dedicat també al Juí Final realisat pel Bosco, una miqueta posterior (1506-1508) en l'Alte Pinakothek de Munich. Este Juí Final de Viena permaneix dins de la tradició. El de l'Alte Pinakothek constituïx l'apogeu de la visió demoniaca del Bosco.
Història
Com el restant de quadros del Bosco, carix d'una datació unànim entre els especialistes. L'anàlisis dendrocronológico data la taula de l'any 1482 o despuix.[1]
Vermet identifica este tríptic en l'obra encarregada en 1504 per Felipe el Bell.[1] En efecte, eixe any 1504, una entrada de l'archiu de Lille parla del pagament de trentassís lliures per un Juí Universal que «Monseigneur havia ordenat per al seu nobre pracer». Este Monseigneur és Felipe el Bell, marit de la reina Juana de nou peus d'alt per onze d'ample.[2] Encara que no medix 9 x 11 peus, és possible que siga este Juí Final del Museu de Viena, encara que també podria fer referència al de Munich.
Koldeweij exclou que es tracte del quadro encarregat per Felipe el Bell. Considera este autor que este tríptic, en el Carro de fenaç i el Jardí de les Delícies, oferixen el desenroll casi complet de l'història de la cristiantat, des del Paraís fins a l'Infern, segons l'admonició formulada en tant vigor en la Devotio Moderna, per a que els cristians observaren la vida que duen en la terra i intentaren millorar, en fe i imitant a Crist.[1]
En un inventari de 1659 apareix en la galeria del archiduc Leopoldo Guillermo d'Àustria. A finals de el XVIII ho va comprar el comte Lamberg-Spritzenstein. Per mig d'un llegat va passar a formar part de la gemäldegalerie (galeria de pintures) de l'Acadèmia de Belles arts de Viena. En els sigles XVII i XVIII va ser restaurat i repintado, de manera que es va perdre prou color. Açò ha dut a que alguns dubten de que siga una pintura autógrafa del Bosco.[1]
Tríptic tancat
Quan el tríptic està tancat, es veuen les figures de dos sants: a l'esquerra, Santiago el Major, en 167,7 centímetros d'alt per 60 cm d'ample; a la dreta, sant Bavón.
Estan pintats en grisalla sobre taula. Avall hi ha dos escuts buits. Les figures estan eixecutades en fermea, aliena a la vibrant pinzellada de les grisalla del Bosco, per lo que es creu que les va eixecutar un copista sobre dibuix del pintor.
Santiago està representat com un peregrí o caminante per un món ple de maldat, podent-se observar a l'esquerra un grup d'un cego i un paralítico; a la dreta hi ha una baralla; darrere, un aforcat, que podria fer referència a un milacre del sant, segons La llegenda dorada, en la que es diu que va resucitar a un aforcat acusat d'un crim que no havia comés.
Per la seua banda, sant Bavón, protector de Flandes, està representat com un jove cavaller. En la nina esquerra té un falcó. Abans d'entrar a un convent, Bavón va repartir els seus bens entre els pobres, ací representats per pordioseros i tullido; la vella de perfil en un chiquet en els muscles apareix en un dibuix atribuït al Bosco i que es conserva en una colecció particular de Sant Francisco (Cinotti i Baldass).[1]
Koldeweij considera que la presència d'estos sants es justifica, sobre Santiago el Major, en la seua doble calitat de peregrí i apòstol, mentres que el segon, sant Bavón, que dona almoina, per la seua funció eixemplar.[1]
Tríptic del Juí de Viena (tancat) Santiago el Major i sant Bavón
Vore també
Referències
- Carrassat, P.F.R., Mestres de la pintura, Spes Editorial, S.L., 2005. ISBN 84-8332-597-7
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tríptico del Juicio de Viena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.