Theta Persei

Theta Persei (θ Per / 13 Persei / HD 16895 / HR 799)[1] és una estrela binària en la constelació de Perseu. Situada a 36,6 anys llum del sistema solar, té magnitut aparent +4,12.

Theta Persei A/B
Constelació Perseu
Ascensió recta α 02h 44min 11,99s
Declinació δ +49º 13’ 42,4’’
Distància 36,6 ± 0,3 anys llum
Magnitut visual +4,12 / +10,06
Magnitut absoluta +3,85 / +9,56
Lluminositat 2,44 / ? sols
Temperatura 6350 / ? K
Massa 1,25 / 0,43 - 0,51 sols
Radi 1,3 / ? sols
Tipo espectral F7V / M1.5V
Velocitat radial +25,0 km/s

La component principal del sistema, Theta Persei A (GJ 107 A), és una estrela blanc-groga de tipo espectral F7V en una temperatura efectiva de 6238 - 6350 K —el valor varia segons la font consultada—, aproximadament 520 K superior a la del Sol. Lluïx en una lluminositat 2,44 voltes major que la lluminositat solar. La seua rodalia al sistema solar ha permés medir directament el seu diàmetro angular i calcular el seu diàmetro, resultant ser este un 30% major que el del Sol. Gira sobre sí mateixa en una velocitat de rotació proyectada entre 6 i 9 km/s, lo que dona lloc a un periodo de rotació inferior a 11 dies.[2] El seu massa és un 25% major que la massa solar i té una edat estimada de 1150 millons d'anys. El seu metalicitat, abundància relativa d'elements més pesats que l'hidrogen, és comparable a la solar ([Fe/H] = +0,06). Aixina mateix, les abundància relatives d'atres elements —sodi, magnesi, alumini, silici o sofre— són molt semblants a les trobades en el Sol.

Theta Persei B (GJ 107 B) és una nana roja de tipo espectral M1.5V la massa estimada del qual se situa entre el 43% i el 51% de la massa solar. Visualment a 20,5 segons d'arc de la seua companyera, la separació mija entre abdós estreles és llaugerament menor de 250 UA —unes 8 voltes la distància que hi ha entre Neptú i el Sol—, sent el periodo orbital de 2720 anys. L'òrbita del sistema és moderadament excèntrica (ε = 0,13), per lo que dita separació varia entre 216 i 280 UA. El periastro —mínima distància entre les dos components— va tindre lloc en 1613 i l'apoastre ocorrerà en l'any 2970. El pla orbital està inclinat 75° respecte al pla del cel.[2]

Vore també

Referències