Terremots de Santa Marta
Es denominen com a terremots de Santa Marta a una série de forts sismes que varen destruir la ciutat de Santiago dels Cavallers, actual Antiga Guatemala, en l'any de 1773.
En 1776, la capital va ser traslladada a la ciutat de Nova Guatemala de l'Asunción luego que estos terremots arruïnaren la ciutat de Santiago dels Cavallers de Guatemala per tercera ocasió en el mateix sigle[1] i les autoritats civils utilisaren això com a excusa per a debilitar a les autoritats eclesiàstiques —seguint les recomanacions de les Reformes Borbòniques mampreses per la corona espanyola en la segona mitat del sigle xviii—[2] obligant a les órdens regulars a traslladar-se dels seus majestuosos convents destruïts a fràgils estructures temporals en la nova ciutat.[3]
Acontenyiments
El 21 de febrer de 1768 va aplegar a Guatemala Pedro Cortés i Larraz, convertint-se en el tercer arquebisbe de Guatemala i el 12 de juny de 1773 va prendre possessió el capità general Martín de Mayorga. Abdós, com a màximes autoritats del regne serien els principals actors en els successos que varen ocórrer despuix dels terremots de 1773.[4] Per a 1769, Cortés i Larraz estava tan decepcionat de la situació eclesiàstica en el regne que va presentar la seua renúncia a la mitra, pero el rei Carlos III no li la va acceptar i va deure continuar com a arquebisbe. Entre els problemes que va observar va estar l'excessiva embriaguea del poble durant els actes llitúrgics i l'escassa preparació dels sacerdots seculars a càrrec de la majoria de les parròquies.[5]
En 1773, Santiago dels Cavallers de Guatemala era una de les més famoses ciutats de les colónies espanyoles en Amèrica, i es considerava que únicament la Ciutat de Mèxic era més esplèndida.[6] D'acort a descripcions de l'época, tres «monstruosos» volcans la rodejaven: el Volcà d'Aigua, que era molt útil per a la ciutat per la seua fertilitat, a banda de que la seua forma piramidal agregava una bella vista, i els volcans de Fòc i Acatenango,[Nota 1] als que es va cridar aixina perque, encara que estaven més distants que el d'Aigua, havien fet erupció en numeroses ocasions i eren considerar-vos com els responsables de les constants ruïnes de la ciutat.[6] La rodalia dels volcans ajudava a que hi haguera banys de tot tipo per als habitants de la ciutat: termals, medicinals i templats; ademés hi havia numerosos potreros i facendes en les afores. La ciutat era abastida gràcies als productes que diàriament eren duts des dels setenta y dos pobles circunvecinos.[7]
Estat de les principals iglésies de la ciutat després del terremot
Note's que llevat el techado, la majoria de les estructures va resistir els sismes.
Despuix dels terremots de 1751, es varen renovar molts edificis i es varen construir numeroses estructures noves, de tal modo que per a 1773 donava l'impressió de que la ciutat era completament nova. La majoria de les cases particulars de la ciutat eren àmplies i suntuosas, al punt que tant les portes exteriors com les de les habitacions eren de fusta llaurada i les finestres eren de fins cristals i tenien portals de fusta llaurada. Era freqüent trobar en les residències pintures d'artistes locals en marcs recoberts d'or, nacre o carey, espills fins, llànties d'argent, i estores delicades.[8] I els temples catòlics eren magnífics: hi havia vintissís iglésies en la ciutat, i quinze ermites i oratorios; la catedral era l'estructura més suntuosa: tenia tres espaciosas naus, en dos órdens de capelles als costats, en enormes portes d'accés que eren llaurades i dorades.[9] Sobre suntuositat, li seguien les iglésies de les órdens religioses dels dominicos, franciscanos, mercedaris i recoletos,[9] demostrant el poder econòmic i polític que el clero regular tenia en eixe llavors.[10] En estos temples totes les parets estaven cobertes de retaules tallats i dorats, espills i pintures ricament guarnides i imàgens religioses tallades esmeradamente;[9] en el sostre hi havia teixixques de fusta dorada o esmaltada que cobrien les travessies i voltes principals.
Aixina es trobava la ciutat en maig de 1773 quan varen escomençar a sentir-se chicotets sismes, els quals varen ser incrementant la seua intensitat i l'11 de juny en una tremolació que va danyar algunes cases i edificis; els més danyats varen ser:
Després varen continuar els sismes, fins a aplegar al 29 de juliol de 1773, dia de Santa Marta de Bethania, en que es va produir el catastròfic terremot:
| Dia | Hora | Succés |
|---|---|---|
| 29 de juliol de 1773 | 15:40 | Es produïx la primera tremolació ràpida, pero tan violent que va fer eixir als habitants de les seues cases. |
| 15:50 | Una segona tremolació, molt més forta, va provocar la destrucció immediata dels edificis que s'afonaven o desplomaven en estrèpit. El moviment va ser tant horisontal, com a vertical i ningú podia mantindre's en peu, ni encara de genolls. Es varen obrir clavills en el sol i un espés núvol de pols va envoldre a la ciutat; hòmens i animals varen tindre que gitar-se en el sol per a no caure i els empedrados dels carrers varen botar pels aires. La violència del sisme va ser tal que va derribar arbres, i els que no varen ser derribats s'oscilaven de tal modo que les seues branques aplegaven a tocar el sol. Sobre els sorolls del terremot, es va reportar que la tamborinada d'edificacions que es desmoronaban i el repic de campanes dels temples catòlics va ser estrepitós. A pesar de la violència del sisme, i de que algunes persones varen morir quan el núvol de pols els va cegar, es varen salvar moltes vides perque els habitants de la ciutat havien eixit de les seues residències despuix de la primera tremolació. Va haver patètiques presentacions públiques de penitència entre tots els sobreviviente.[12] | |
| 18:00 | Es va escomençar a buscar abrics improvisats i es va demanar misericòrdia a Deu. Es menciona que les autoritats de l'Audiència i de l'ajuntament estaven «com atontecidos, en el ánima conturbada».[1] | |
| 19:00-5:00 | Fortes tormentes elèctriques es varen desnugar sobre la ciutat. Es varen sentir retumbos de terra i rèpliques del terremot.[13] | |
| 30 de juliol de 1773 | 6:00 | Va Amanecer tranquil, pero els habitants varen poder observar les destrosses del terremot i les tormentes per primera volta: els edificis que no varen quedar destruïts varen quedar inutilisables.[14] L'ajuntament va dispondre establir una carniceria en la plaça.[13] |
| 2-4 d'agost de 1773 | N/A | Varen ser celebrades «Juntes Generals» presidides pel governador Martín de Mayorga i a on es varen fer presents les autoritats locals, entre elles l'Arquebisbe Pedro Cortés i Larraz, membres de l'Ajuntament i representants de les órdens religioses. En la reunió es va decidir informar al Rei Carlos III i al Consell d'Índies sobre les destrosses i l'eventual trasllat a la veïna vall de l'Ermita, lloc que no estava propenc a volcans, circumstància a la que s'atribuïa les tremolació. Va haver els qui es mostraven en contra per l'elevat cost del transport. Important va ser l'informe del mestre major d'obres Bernardo Ramírez qui va declarar que els edificis eren inhabitables i que un derrocament de les ruïnes seria oneroso. |
| 7 de setembre de 1773 | N/A | Tremolació de magnitut considerable, que va derribar alguns edificis que havien quedat danyats des del 29 de juliol. |
| 13 de decembre de 1773 | N/A | Dos forts sismes varen sobrevindre en la zona,[15] desnugant un nou eixam sísmic, lo que va reforçar la posició d'els qui preferien la mudança. |
El 29 de juliol, despuix del terremot, la població va oblidar les seues diferències socials i tots els sobreviviente es varen congregar en els descampats: va haver reportes de que dames honestes i religiosos que vivien en retir es trobaven en panys menors entremesclats en la població, que va haver monges recluso que deambulaven en els descampats després de que els seus convents es derrocaren, que els presos varen escapar de la presó, malalts que varen abandonar els llits i que fins als animals deambulaven atordits por entre els carrers en ruïnes.[16] També es varen reportar casos de persones que varen morir únicament per l'impressió que els va causar el terremot, i de numerosos individus que varen perdre la raó.[17]
«A este horrísono sò de [els retumbos] de la terra, responien com fent cor en ella, els angustiats ciutadans, en dolorosos gemec i tristes veus; i si ben el conjunt i desconcertada multitut [...], era destemplado eco que resonava desapacible als oïts humans, formarien sense dubte les més dolces consonància i agradable música als divins; perque totes eren clamor i deprecaciones al Cel per a templar els rigors del seu justificat enuge. Uns repetia en devota cançó el Trisagio: Sant Deu, Sant fort, etc.: mig que, des de les famoses tremolació que en el sigle quint varen afligir a Constantinopla, [...] va acreditar eficaç Deu, per a suspendre les eixecucions de la seua ira, en les turbaciones de la terra. [...] Uns atres, implorando la intercesión de la Regna de la Gràcia i dels Sants, solicitaven, a encabotament de la seua pietat, el remei. Tots, per firmar en Deu les paus, contenien porfiadamente expiar, en el Sant Sacrament de la Penitència, les seues culpes: aplicáronse a este ministeri molts sacerdots; [...] pero no varen ser suficients i al que no alcançava el guany de la confessió sacramental, [...] no tenia rubor en cridar les seues culpes. I, passant del sacrament a la virtut de la penitència, uns es ferien reciamente els pit, uns atres els rostres, i molts, ordenats en pública processó, castigaven en sanguinoses disciplines els seus cossos.»
— Fra Felipe Cadena
Dr. de la Facultat de Teologia de la Real Universitat de Sant Carlos
Examinador Sinodal del Arzobispado de Guatemala
Secretari de la Província de Predicadores
1774[18]
Es varen produir grans pèrdues en temples i edificis públics, aixina com cases particulars, pero no tota la ciutat va quedar pels sols. A pesar d'ells, capità general Martín de Mayorga va solicitar al monarca d'Espanya el 21 de juliol de 1775 la translació de Santiago dels Cavallers de Guatemala, sempre vulnerable a erupció volcàniques, inundacions, i terremots. El 2 de giner de 1776 va ser oficialisat el quart assentament, la Nova Guatemala de l'Asunción, en una primera sessió de l'ajuntament en el governador de l'Audiència, Matías de Gálvez i Gallardo, sobre les bases del cridat «Establiment Provisional de l'Ermita». Per real orde donada en Aranjuez el 23 de maig de 1776 es va extinguir el nom de «Santiago» i es va adoptar el de «Nova Guatemala de l'Asunción» que, en el córrer del temps és coneguda en l'actualitat com a ciutat de Guatemala, conseguint convertir-se en els anys en la ciutat més gran i populosa de tot l'istme centroamericà.
Els danys varen comprendre fins a l'actual territori d'El Salvador, ya que les iglésies de Caluco, Tacuba i Izalco varen resultar destruïdes.[19] D'acort als testimonis, el terremot havia segut tan fort que «l'aigua botava de les fonts i les campanes tañían soles en les torres abans de desplomar-se pesadamente al sol».[20] Abans de la seua destrucció, la ciutat competia en ciutats com Mèxic, Puebla de Zaragoza, Llima, Quito i Potosí. No obstant, les circumstàncies especials dels terremots ocorreguts el 29 de juliol de 1773, en ple floriment del barroc, varen tallar el seu procés de creiximent i modificació naturals. Aixina mateix, esta urbs va eixercir notable influència estètica en l'àrea de l'antiga Capitania General de Guatemala.
Possiblement els danys causats pel terremot varen ser sérios, pero varen ser més sérios els que va provocar el saqueig i l'abandó de la ciutat. El 16 de giner de 1775 el mestre major d'obres Bernardo Ramírez, va començar a traure tots els materials utilisables de l'edifici per a traslladar-los a la nova capital ya que s'havia emés orde llegal en la qual s'ordenava que devien ser traslladats al nou assentament tots els materials que pogueren servir en la construcció d'edificis i cases. Per esta disposició molts edificis encara en peu varen ser despullats de portes, finestres, balcons, objectes decoratius, etc.[21]
Una de les mides preses pel president de l'audiència Martín de Mayorga, per a forçar el trasllat de la ciutat va ser l'enviament de l'escultura més important de la ciutat. Per això, en 1778 va ordenar el trasllat de Jesús Nazareno de la Mercé, junt en l'image de la Verge, per a obligar als mercedaris a mudar-se. El trasllat va ser penós, puix els indígenes encarregats del treball es varen tardar en aplegar a arreplegar-ho i els feligresos antigüeños resaven i ploraven la pèrdua de l'image mentres esperaven. Quan va eixir Jesús de la Mercé en un caixó, les persones ho varen acompanyar fins a la garita d'Animes en les afores de la ciutat; un devot va dur carregant la creu de l'image fins a Sant Lucas, població que està a quinze quilómetros del convent mercedario en Antiga Guatemala.[22] Despuix de parar en Sant Lucas Sacatepéquez i en Mixco, les imàgens varen aplegar finalment a la Nova Guatemala de l'Asunción de nit, i el Crist va ser rebut pels flares franciscanos i després pels mercedarios, per a ser depositat en una armassó de fusta en el terreny en a on anava a construir el temple mercedario de la nova ciutat. Martín de Mayorga va aplegar a vore l'image, donant aixina per conclós l'episodi més difícil del trasllat de la ciutat.[23] En 1801, la confraria de Jesús Nazareno de la Mercé va traslladar el retaule de l'image a la nova ciutat, encara que l'iglésia encara no s'havia construït.
Epidèmia de tifo exantemático
El caos es va apoderar de la ciutat despuix dels terremots, ademés de que els sismes varen ser seguits per una epidèmia de tifo exantemático que va provocar més morts entre la població mestiza i indígena que els propis terremots.[24] Per a combatre la pesta, Mayorga, Cortés i Larraz, els membres de l'Ajuntament i el grapat de meges que hi havia en la ciutat varen unir esforços i varen colaborar tan armoniosamente com varen poder.[24]
El problema epidemiológico es va iniciar per la tornada a la ciutat dels pobladors pobres, que havien emigrat a les montanyes que rodejaven a la ciutat fugint dels sismes i que varen tindre que subsistir en condicions sanitàries pèssimes durant eixe temps.[25]
Mayorga va prendre mides atinadas i prudents, i va establir la «Junta de Salut Pública» que va conseguir elaborar el pla per a erradicar l'epidèmia, que s'havia iniciat a finals de 1773 i es va estendre fins a juny de 1774.[26] Esta junta va sorgir perque originalment els membres de l'Ajuntament havien requerit els servicis del doctor Ávalos i Porres, llavors catedràtic de Prima de Medicina, per a que elaborara un pla per a contrarrestar els efectes del tifo;[25] una volta elaborat el pla per l'octogenari mege, va ser revisat per atres doctors de la ciutat i finalment enviat a Mayorga, qui no ho va aprovar per considerar-ho molt precipitat i poc prudent.[25]
La curació proposta per Ávalos i Porres resumix les creències i prejuïns de l'época; d'acort a ell, «el tifo es devia a les influències dels astres, que deslíen vitriolo en les aigües i fan fum totes les matèries metàliques, les quals, lliures en l'atmòsfera, enverinen i coagulan la sanc».[27] I sobre la base d'estes creències, sugeria els remeis; «el tractament devia fer-se en medicaments que dissolgueren els humor viscosos i no podia ser igual per a indis i nobles, puix és coneguda la resistència que oponen els aborigen a tota terapèutica nova».[27] Per als indígenes el remei devia ser «ajudes preparades en orina, rapadura i sabó prieto i en massages repetits i constants, en fregada corporals que devien fer-se en séu i oli d'armeles».[27]
Per la seua banda, l'arquebisbe Cortés i Larraz no va abandonar als seus feligresos i va visitar en persona els llocs infectats;[25] com coneixia molt ben el país despuix del viage que va realisar entre 1768 i 1770[28] va deduir les causes de la pesta i ràpidament va propondre un pla preventiu que era sumament alvançat per a la seua época.[25] Per no haver estudiat medicina en l'Universitat, no estava influït per les idees errònees del seu temps i va propondre que en lloc de trobar l'orige del mal calia buscar el lloc a on s'havia iniciat i previndre que s'estenguera; pels seus coneiximents de la regió va determinar que la pesta s'havia originat en l'occident de Guatemala i que l'havien dut a la ciutat els pobladors pobres que havien emigrat precipitadamente despuix dels terremots de juliol.[29] Ya en el lloc d'orige identificat, va investigar per qué s'estava propagant en tanta rapidea —al punt de provocar fins a cent morts diàries— i va trobar que açò ocorria per les pèssimes condicions sanitàries dels hospitals improvisats, en a on els pacients eren amontonats i menjaven en els mateixos plats; va recomanar llavors que es construïren galeras d'aïllament i que es millorara l'alimentació dels pacients.[29] El pla de l'arquebisbe era simple i efectiu, pero es va topar en la burocràcia colonial i varen passar varis mesos ans que es poguera implementar degudament.[29]
Despuix de moltes delliberació, i ya quan la pesta anava mermant, el cirugià Alonso de Carriolla va emetre un dictamen que resumix lo deprés pels meges de la ciutat en eixos dies:[30]
Víctimes
D'acort a relats de l'época, no va ser possible quantificar el número exacte de morts puix molts varen quedar esclafats entre les enrunes de la ciutat en ruïnes. Es varen poder contar únicament cent vintitrés, els quals varen ser sepultats en el lloc en que varen fallir, perque els sepelis se solien fer en les iglésies i estes estaven pels sols, i perque els cossos ya estaven en alvançat estat de descomposició.[31]
Per la seua banda, l'epidèmia del tifo va ser erradicada el 28 de juny de 1774, i va deixar despuix de sí quatre mil morts, en la seua majoria indígenes i mestizos pobres.[32]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Melchor Toledo, 2011, p. 122.
- ↑ Mestre y Pérez García, 2004, p. 522.
- ↑ Salazar, 1897, pp. 290-291.
- ↑ Melchor Toledo, 2011, p. 117.
- ↑ Melchor Toledo, 2011, p. 116.
- ↑ 6,0 6,1 Cadena, 1774, p. 13.
- ↑ Cadena, 1774, p. 14.
- ↑ Cadena, 1774, p. 15.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Cadena, 1774, p. 16.
- ↑ Martínez Peláez, 1990, p. 345-454.
- ↑ Cadena, 1774, p. 19.
- ↑ Cadena, 1774, p. 20-21.
- ↑ 13,0 13,1 Melchor Toledo, 2011, p. 123.
- ↑ Cadena, 1774, p. 27.
- ↑ Moncada Maya, 2003.
- ↑ Cadena, 1776, p. 22.
- ↑ Cadena, 1776, p. 23.
- ↑ Cadena, 1774, p. 24.
- ↑ El Salvador: cronologia d'una terra danzarina.
- ↑ [enllaç trencat]. Diari de Centroamérica.
- ↑ Rodríguez Girón, 1995, p. 586.
- ↑ Melchor Toledo, 2011, p. 151.
- ↑ melchor Toledo, 2011, p. 152.
- ↑ 24,0 24,1 Martínez Durán 2009, p. 318
- ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 Martínez Durán 2009, p. 320
- ↑ Martínez Durán, 2009, p. 319.
- ↑ 27,0 27,1 27,2 Martínez Durán 2009, p. 325
- ↑ Cortés i Larraz, 2001.
- ↑ 29,0 29,1 29,2 Martínez Durán 2009, p. 321
- ↑ Martínez Durán 2009, p. 328
- ↑ Cadena, 1774, p. 32.
- ↑ Martínez Durán, 2009, p. 329.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremotos de Santa Marta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="Nota"/>