Volcà d'Aigua
El Volcà d'Aigua, també conegut com Hunahpú pels mayas, és un volcà inactiu situat entre els municipis de Santa María de Jesús i Ciutat Vella, en el departament de Sacatepéquez; i els municipis de Escuintla i Palín, abdós en el departament de Escuintla, en el centre-sur de Guatemala. Es troba a pocs quilómetros de la ciutat colonial d'Antiga Guatemala. Alcança una altitut de 3766 m s. n. m., i la seua última erupció data de principis del periodo del Holoceno. En les faldes del volcà hi ha cultius de café. Més dalt cultius de dacsa i prop del cim hi ha bosc verge. En el cim, en l'àrea de concavidad del cràter, es poden trobar concentracions d'aigua i antenes de telecomunicacions. La població més propenca al cim és el poble de Santa María de Jesús, fins a a on aplega la carretera, i d'a on generalment s'inicia l'ascensió. Per a aplegar al cim existixen senderes.

Descripció
El nom espanyol del volcà, prové de la corrent d'aigua i fanc que va baixar en l'any 1541 del volcà despuix de tres dies de tormenta. Destruint el segon assentament de la capital de Guatemala, que s'havia establit al nort del modern poble de Ciutat Vella. Este fet es recuenta en una novela del sigle xix, La filla de l'Alvançat, de l'escritor i historiador guatemaltec José Milla i Vidaurre.[2]
També existix la teoria de que el volcà hauria estat actiu fins a l'arribada de Pedro de Alvarado i els seus soldats en 1524 i des de llavors es trobaria inactiu.
Els indígenes de la regió ho coneixien com el gran «Hunapú», un dels deus en la cosmovisió maya, en la religió original dels pobles natius de Guatemala. Els cakchiquels en la regió continuen cridant-ho Hunapú, nom que també li varen donar els colon espanyols fins a l'aludida devastación de la segona Ciutat de Santiago de Guatemala. Pròxims al colós volcànic estan els picos del volcà de Fòc, actiu, i Acatenango, inactiu. A certa altura hi havia suficient gèl com per a que els indígenes ho transportaren en les seues esquenes fins a Antiga Guatemala o Escuintla en bultos que pesaven fins a 75 kg, pero açò va desaparéixer a principis del sigle XX en l'arribe dels refrigeradores.[3]
Descripció de Dumenge Juarros en 1818
L'historiador Dumenge Juarros descriu al volcà en la seua obra Compendio de l'història de la Ciutat de Guatemala de 1818 com un «célebre i ajagantat mont» al sur d'Antiga Guatemala i que és cridat «vulgar, impròpia i fins a contradictoriamente com a Volcà d'Aigua». Juarros proporciona les dimensions del volcà: una falda estesa de díhuit llegües de circumferència que ocupa tota la part meridional de la vall i per la que es tenen que recórrer tres o quatre llegües per a aplegar al cim de la montanya. L'activitat agrícola en les seues faldes li donava un matís en quadros multicolors en a on es cultivava frijol, fustes, dacsa, hortalizados i numeroses flors.[4] Els indígenes ascendien a la montanya per a arreplegar gèl per a les ciutats propenques i hi havia abundant caça i alvertents cristalins.[4]
El cim del volcà, d'acort a Juarros, tenia 140 vares castellanes de nort a sur i 120 vares d'est a oest.[4] El cràter no era pla, sino «cóncau a modo de caldera» i des d'allí es podia divisar perfectament la ciutat d'Antiga Guatemala, Amatitlán i el llac del mateix nom. Inclús llocs tan distants com les províncies de Suchitepéquez, Soconusco i fins als plans de Chiapas a l'oest, i les de Sonsonate, Santa Ana i Sant Salvador a l'est; al nort i al sur es poden divisar els oceans Atlàntic i Pacífic, respectivament.[5]
Fets rellevants
Terremot i inundació de 1541
Juarros descriu que la població no va poder prosperar perque als catorze anys de fundada va ser arruïnada per «un formidable torrent d'aigua que va baixar del Volcà d'Aigua l'11 de setembre de 1541; el torrent va dur grans roques que varen destruir una part dels edificis i varen maltractar al restant».[6] La ciutat va quedar destruïda i els sobreviviente a la deriva. La governadora Beatriz de la Cova havia mort en el desastre, que va ocórrer poc en acabant de que morira el seu espós, l'Alvançat Pedro de Alvarado i ella fora nomenada governadora pel noble Ajuntament.[7] Els pobladors varen demanar llavors a Francisco de la Cova que posara a disposició la vara d'Alvançat de la seua difunta germana i va celebrar cabildo el 17 i 18 de setembre, resultant seleccionats el bisbe Francisco Marroquín i el propi Francisco de la Cova com a governadors interins.[7] Els veïns també varen voler tractar el punt del trasllat del poblat a un àrea alluntada del Volcà d'Aigua, pero no varen poder perque la sessió —que se celebrava en la catedral del poble— va ser interrompuda per vàries tremolació que varen fer que els presents fugiren.[7]
El 27 de setembre es va elegir una comissió de dos alcaldes i onze ciutadans per a que inspeccionaren l'àrea i recomanaren un nou lloc per a traslladar allí la ciutat. Als dos dies varen retornar assegurant que el lloc idòneu era la Vall de Tianguecillo, a a on va ordenar el cabildo que es mudaren els pobladors.[8] Pero, ans que es realisara el trasllat, va arribar l'ingenier Juan Bautista Antonelli, constructor de ciutats i viles, qui va recomanar que la ciutat fora traslladada al Valle de Panchoy —o Valle del Tòrt—. Perque «en ell s'aparta del perill dels volcans, que mai podran inundar-ho, està resguardat al Nort en els cerros que ho rodegen. Té abundància d'aigües, que naixent molt altes corren per esta vall sobre la faç de la terra, i es poden encañar i dur fàcilment a totes parts. Dit terreny és pla, i per açò cómodo per a la formació de les places, carrers i cases; i tan dilatat, que per molt aument que prenga la Ciutat, tindrà sol a on estendre's, fins a huit, o nou llegües de circumvalació. Ademés, que dit lloc en tot temps està banyat de Sol. És tan fèrtil, que tot l'any es veu cobert d'herba. Per esta part és bo per a pasturar bésties i ganados. [Finalment], en els seus voltants hi ha gran proporció per a fabricar teixixques, rajola i atobons, ya que en els cerros que rodegen la vall es troben pedreres a distància de dos o tres milles; i no llunt es troba la calç i l'algeps.»[9]
Expedició dels esposos Maudslay en 1895
- Artícul principal → Alfred Percival Maudslay.
En 1895, l'arqueòlec Alfred Percival Maudslay i la seua esposa Anne Cary Maudslay varen visitar Guatemala i varen ascendir el volcà, deixant constància de la seua aventura.[10] L'ascens va tindre aproximadament mil siscents metros a partir del poblat de Santa María de Jesús, en a on varen passar la nit. Ya en eixa época el camí estava en bones condicions i no hi havia trams en ascensos pronunciats. Les mules que montaven perdien el peu en alguns punts en a on les taltusas havien cavat els seus caus, pero sense majors conseqüències. La jornada es va iniciar per uns boscs jóvens, i després per plantacions de dacsa i durazno i inclús papes, pero açò va canviar constantment conforme varen alvançar. Algunes voltes es trobaven en la gran mole del volcà de Fòc front a ells, en una gran varietat de formacions núvols, i en atres oportunidas podien vore la ciutat d'Antiga Guatemala.[11] En aplegar a la regió a on els indígenes arreplegaven el gèl, els esposos Maudslay varen ser envolts en un núvol de rocío i tota la regió es va fer cada volta més freda fins que varen aplegar a la vora del cràter. En a on varen descendir dels seus ensellaments i varen caminar fins al fondo del mateix, puix el volcà ha estat extinguit per sigles. En excepció del punt pel que havien ingressat, les parets del cràter s'alçaven fins a cent metros d'alt per damunt del sol en el que es trobaven.[3]
La nit va ser difícil per als exploradors, els qui varen reportar una obscuridad absoluta i una fredor intensa en vents gelats.[12] En amanecer, i en gran dificultat per a acostumar-se a la fredor i a la falta d'oxigen, varen escalar a la vora del cràter i varen divisar numeroses montanyes i inclús varen alcançar a observar a l'est, en la lluntea, el cràter actiu del volcà Izalco en El Salvador. Pròxim a ells es podia observar el Llac de Amatitlán i més pròxim encara, el Volcà de Fòc. Lo que més els va impressionar, va ser l'ombra que proyectava el propi volcà d'Aigua sobre el de Fòc. La tornada va ocórrer sense novetats i a això del migdia estaven de tornada en Santa María de Jesús.[13]
Basada en esta experiència, Anne Madsley va explicar que l'aigua del cràter del volcà no va poder haver destruït la vella ciutat de Santiago l'11 de setembre de 1541. «La causa d'esta catàstrofe és generalment atribuïda al rompimiento d'un de les vores d'un llac que s'hauria format en el cràter de l'extint volcà. Examinant el cràter, s'advertix que esta no és una explicació provable. S'observa que l'obertura que té el cràter, està en la direcció oposta, i per lo tant l'aigua que haguera eixit d'allí no hauria pogut afectar al poblat. És més, no hi ha evidència alguna que demostre que la porció inferior del cràter —que encara està intacte— haja albergat grans cantitats d'aigua. De fet, lo més provable és que s'haja acumulat aigua en eixos tormentosos dies en una obstrucció temporal dels profunts recalats que hi ha en les pendents d'esta gran montanya. I posteriorment, una esmonyida de terra haja provocat el dany sense que hi haguera una erupció o algun acontenyiment sobrenatural, com els reportats pels cronistes de l'época».[14]
Declaració com a àrea protegida
El Volcà d'Aigua va ser declarat una àrea protegida en 1956 i cobrix un àrea de 12600 ha.[15] El 21 de giner de 2012, dotze mil guatemalteco varen formar una cadena humana fins al cim del Volcà d'Aigua per a protestar contra la violència domèstica.[16]
En el cim del volcà fa fret i pot haver vents forts. L'última nevada que va ocórrer sobre el volcà, va ocórrer en giner de 1967 i es va poder observar que la neu va cobrir el cim en la seua totalitat.
Referències
- ↑ Maudslay i Maudslay, 1899, p. 24.
- ↑ Milla i Vidaurre, 1898.
- ↑ 3,0 3,1 Maudslay i Maudslay, 1899, p. 34.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Juarros, 1818, p. 351.
- ↑ Juarros, 1818, p. 352.
- ↑ Juarros, 1818, p. 262.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Juarros, 1818, p. 263.
- ↑ Juarros, 1818, p. 264.
- ↑ Juarros, 1818, p. 265.
- ↑ Maudslay i Maudslay, 1899, p. 32.
- ↑ Maudslay i Maudslay, 1899, p. 33.
- ↑ Maudslay i Maudslay, 1899, p. 35.
- ↑ Maudslay i Maudslay, 1899, p. 36.
- ↑ Maudslay i Maudslay, 1899, p. 26.
- ↑ CONAP, giner de 2011.
- ↑ http://www.bbc.co.uk/news/world-latin-america-16669818
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán de Agua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.