Un terrat coster, terrat marí o plaja elevada[1] és una superfície d'orige marí relativament plana, horisontal o llaugerament inclinada,[2] principalment una antiga plataforma d'abrasió que s'ha alçat de l'esfera d'activitat de les ones (a voltes cridada "chafada"). Aixina, es troba per damunt o per baix del nivell de la mar actual, depenent del moment de la seua formació.[3][4] Està delimitat per una pendent ascendent més pronunciada en el costat cap a terra adins i una pendent descendent més pronunciada cap al costat de la mar (a voltes cridada "pujada"). Per la seua forma generalment plana, s'usa a sovint per a estructures antropogénicas com a assentaments i infraestructura.

Terrat coster
Un conjunt de terrats costers en Kincraig Point, en Escòcia.

Una plaja elevada és un relleu coster emergent . Les plages elevades i els terrats marins són plages o plataformes tallades per ones que s'eleven per damunt de la costa per una caiguda relativa del nivell de el mar.[5]

En tot lo món, una combinació de alçament costers tectònics i fluctuacions del nivell de la mar en el Quaternari ha donat com resultat la formació de seqüències de terrats marins, la majoria de les quals es varen formar durant altures interglaciares separades que poden correlacionarse en etapes d'isòtops marins (MIS).[6]

Morfologia

 
Seqüència típica d'erosió de terrats marins. 1)Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.penya-segat / rampa de marea baixa en deposició, 2)Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.plataforma moderna de vora (cort d'ona / abrasió), 3)Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.mossa / vora interior, àngul modern de la costa, 4)Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.tallat modern, 5) antigaErro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.rasa mareal, 6)Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.àngul paleolitoral, 7)Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.penya-segat paleomarino, 8)Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.depòsits de coberta de terrat/depòsits marins, coluvión, 9)Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.palmito aluvial, 10)Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.penya-segat i plataforma costera deteriorats i coberts, 11)Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.paleo-nivell de la marErro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.I, 12)Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.paleo-nivell de la marErro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.II. segons varis autors[1][3][7][8]

La plataforma d'un terrat coster generalment té un gradient entre 1°–5° depenent del ranc de marea anterior, comunament en un perfil llineal a cóncau. L'ample és prou variable, alcançant fins a 1000 m, i sembla diferir entre els hemisferis nort i sur.[9] Els tallats que delimiten la plataforma poden variar en pendent depenent dels rols relatius dels processos marins i subaéreos.[10] En l'intersecció de la plataforma anterior de la rasa mareal i la cara del penya-segat ascendent, la plataforma comunament conserva un àngul de la costa o vora interior (mossa) que indica l'ubicació de la costa en el moment de la màxima entrada de la mar i, per lo tant, un paleo-nivell de la mar.[11] Les plataformes subhorizontales solen terminar en un penya-segat de marea baixa, i es creu que l'aparició d'estes plataformes depén de l'activitat de les marees. Els terrats marins poden estendre's per vàries decenes de quilómetros paraleles a la costa.[3]


Els terrats més antics estan cobertes per materials marins o aluvials o coluvials, mentres que els nivells superiors dels terrats generalment estan menys ben conservats.[12] Mentres que els terrats costers en àrees de taxes d'elevació relativament ràpides (>1 mm/any) a sovint es poden correlacionar en periodos o etapes interglaciares individuals, els que es troben en àrees de taxes d'elevació més llentes poden tindre un orige policíclic en etapes de tornada del nivell de la mar despuix de periodos d'exposició a la ras.[2]

Els terrats costers poden estar cobertes per una àmplia varietat de sols en històries complexes i diferents edats. En àrees protegides, es poden trobar materials parentals arenencs alóctonos de depòsits de tsunamis. Els tipos de sol comuns que es troben en els terrats marins inclouen planosoles i solonetz.[13]

Formació

En l'actualitat, es creu àmpliament que els terrats marins es formen durant els alts separats de les etapes interglaciares correlacionadas en les etapes d'isòtops marins (MIS, per les seues sigles en anglés).[14][15][16][17][18]

Causes

 
Comparació de dos reconstrucció del nivell de la mar durant les últimes 500Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.Ma. L'escala de canvi durant l'última transició glacial/interglaciar s'indica en una barra negra.

La formació de terrats marins està controlada per canvis en les condicions ambientals i per l'activitat tectónica durant els últims temps geològics. Els canvis en les condicions climàtiques han provocat oscilacions eustáticas del nivell de la mar i moviments isostàtics de la corfa terrestre, especialment en els canvis entre els periodos glacial i interglacial.

Els processos de eustatisme conduïxen a fluctuacions glacioeustáticas del nivell de la mar per canvis del volum d'aigua en els oceans i, per lo tant, a regressió i transgressions de la costa. En moments de màxima extensió glacial durant l'últim periodo glacial, el nivell de la mar era d'uns 100 metros (328.1 pies) més baix en comparació a l'actualitat. Els canvis eustáticos del nivell de la mar també poden ser causats per canvis en el volum buit dels oceans, ya siga per sediment-eustasia o tectono-eustasia.[19]

Els processos d'isostasia impliquen l'alçament de corfes continentals junt en les seues costes. Hui en dia, el procés d'ajust isostàtic glacial s'aplica principalment a les àrees glaciars del Pleistocé.[19] En Escandinàvia, per eixemple, la taxa actual d'elevació alcança fins a 10 mm/any.[20]


En general, els terrats costers eustáticas es varen formar durant altures separades del nivell de la mar d'etapes interglaciares[19][21] i poden correlacionarse en etapes isotòpiques d'oxigen marí.[22][23] Els terrats marins glacioisostáticas es varen crear principalment durant les parades de l'elevació isostàtica. Quan la eustasia va ser el factor principal per a la formació de terrats costers, les fluctuacions derivades del nivell de la mar poden indicar anteriors canvis climàtics. Esta conclusió deu tractar-se en esment, ya que els ajusts isostàtics i les activitats tectòniques poden compensar-se en excés en un aument eustático del nivell de el mar. Per tant, en àrees d'influències tant eustáticas com isostàticques o tectòniques, el curs de la curva del nivell relatiu de la mar pot ser complicat.[24] Per lo tant, la majoria de les seqüències de terrats marins de hui es varen formar per una combinació d'elevació costera tectònica i fluctuacions del nivell de la mar en el Quaternari.

Els alçament tectònics espasmódicos també poden conduir a escalons marcats en els terrats, mentres que els canvis suaus relatius del nivell de la mar poden no resultar en terrats obvis, i les seues formacions a sovint no es denominen terrats marins.[11]

Processos

Els terrats costers a sovint són el resultat de l'erosió marina a lo llarc de les llínees costeres rocoses[2] en regions templades per l'atac de les ones i els sediment transportats per elles. L'erosió també té lloc en relació en la meteorisació i la cavitació. La velocitat de l'erosió depén en gran mida del material del llitoral (durea de la roca),[10] la batimetria i les propietats de la roca mare i pot oscilar entre uns pocs milímetros per any per a les roques granítiques i més de 10 metros per any per a eyeccions volcàniques.[25] La reculada del tallat de la mar genera una rasa mareal través del procés d'abrasió. Un canvi relatiu del nivell de la mar conduïx a regressió o transgressions i eventualment forma un atre terrat (de tall marí) a una altitut diferent mentres que les mossaes en la cara del penya-segat indiquen parades curtes.

Es creu que el gradient del terrat aumenta en el ranc de les marees i disminuïx en la resistència de les roques. Ademés, la relació entre l'ample del terrat i la resistència de la roca és inversa, i les taxes més altes d'alçament i afonament, aixina com una major pendent del hinterland, aumenten el número de terrats formats durant un cert temps.[26]

Ademés, les plataformes costeres estan formades per la denudació i els terrats construïts per la mar sorgixen d'acumulacions de materials remoguts per l'erosió costera. Aixina, un terrat marí pot formar-se tant per erosió com per acumulació. No obstant, existix un debat en curs sobre el paper de l'erosió de les ones i la meteorisació en la formació de plataformes costeres.

Els secs de coral elevats són un atre tipo de terrat marí que es troba en les regions intertropicales. Són el resultat de l'activitat biològica, l'alvanç de la costa i l'acumulació de materials arrecifales.

Si be una seqüència de terrat pot remontar-se a centenars de mils d'anys, la seua degradació és un procés prou ràpit. Per un costat, una trasgressió més profunda dels tallats cap a la costa pot destruir per complet els terrats anteriors; per un atre costat, els terrats més antics poden estar deteriorades[25] o cobertes per depòsits, coluvios o palmitos aluvials. L'erosió i el desgast de les ales causades per corrents incisives juguen un atre paper important en este procés de degradació.


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Pinter, N (2010): 'Coastal Terraces, Sealevel, and Active Tectonics' (educational exercise), from «Archived copy». Archivat des de l'original, el 2010-10-10. Consultat el 2011-04-21.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Pirazzoli, PA (2005a): 'Marine Terraces', in Schwartz, ML (ed) Encyclopedia of Coastal Science. Springer, Dordrecht, pp. 632–633
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Strahler AH; Strahler AN (2005): Physische Geographie. Ulmer, Stuttgart, 686 p.
  4. ↑ Leser, H (ed)(2005): ‚Wörterbuch Allgemeine Geographie. Westermann&Deutscher Taschenbuch Verlag, Braunschweig, 1119 p.
  5. ↑ «The Nat -». www.sdnhm.org.
  6. ↑ Johnson, ME; Libbey, LK(1997).«Global review of Upper Pleistocene (Substage 5i) Rocky Shores: tectonic segregation, substrate variation and biological diversity».Journal of Coastal Research.
  7. ↑ Goy, JL; Macharé, J; Ortlieb, L; Zazo, C(1992).«Quaternary shorelines in Southern Peru: a Record of Global Siga-level Fluctuations and Tectonic Uplift in Chala Bay».Quaternary International.15–16: 9–112.doi:10.1016/1040-6182(92)90039-5.
  8. ↑ Rosenbloom, NA; Anderson, RS(1994).«Hillslope and channel evolution in a marine terraced landscape, Santa Creu, Califòrnia».Journal of Geophysical Research.99(B7): 14013–14029.doi:10.1029/94jb00048.
  9. ↑ Pethick, J (1984): An Introduction to Coastal Geomorphology. Arnold&Chapman&Hall, New York, 260p.
  10. ↑ 10,0 10,1 Masselink, G; Hughes, MG (2003): Introduction to Coastal Processes & Geomorphology. Arnold&Oxford University Press Inc., London, 354p.
  11. ↑ 11,0 11,1 Cantalamessa, G; Vaig donar Celma, C(2003).«Origin and chronology of Pleistocene marine terraces of Illa de l'Argent and of flat, gently dipping surfaces of the southern coast of Veta Santa Lorenzo (Manabí, Equador)».Journal of South American Earth Sciences.16(8): 633–648.doi:10.1016/j.jsames.2003.12.007.
  12. ↑ Ota, I; Hull, AG; Berryman, KR(1991).«Coseismic Uplift of Holocene Marine Terraces in the Pakarae River Area, Eastern North Island, New Zealand».Quaternary Research.35(3): 331–346.doi:10.1016/0033-5894(91)90049-B.
  13. ↑ Finkl, CW (2005): 'Coastal Soils' in Schwartz, ML (ed) Encyclopedia of Coastal Science. Springer, Dordrecht, pp. 278–302
  14. ↑ James, N.P.; Mountjoy, E.W.; Omura, A.(1971).«An early Wisconsin reef Terrace at Barbados, West Indies, and its climatic implications».Geological Society of America Bulletin.82(7): 2011–2018.doi:[2011:aewrta2.0.co;2 10.1130/0016-7606(1971)82[2011:aewrta]2.0.co;2].
  15. ↑ Chappell, J(1974).«Geology of coral terraces, Huon Peninsula, New Guinea: a study of Quaternary tectonic movements and siga Level changes».Geological Society of America Bulletin.85(4): 553–570.doi:<553:gocthp>2.0.co;2 10.1130/0016-7606(1974)85<553:gocthp>2.0.co;2.
  16. ↑ Bull, W.B., 1985. Correlation of flights of global marine terraces. In: Morisawa M. & Hack J. (Editor), 15th Annual Geomorphology Symposium. Hemel Hempstead, State University of New York at Binghamton, pp. 129–152.
  17. ↑ Ota, I(1986).«Marine terraces as reference surfaces in clapix Quaternary tectonics studies: examples from the Pacific Rim».Royal Society of New Zealand Bulletin.24: 357–375.
  18. ↑ Muhs, D.R.(1990).«Age Estimates and Uplift Rates for Clapix Pleistocene Marine Terraces: Southern Oregon Portion of the Cascadia Forearc».Journal of Geophysical Research.95(B5): 6685–6688.doi:10.1029/jb095ib05p06685.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Ahnert, F (1996) – Einführung in die Geomorphologie. Ulmer, Stuttgart, 440 p.
  20. ↑ Lehmkuhl, F; Römer, W (2007): 'Formenbildung durch endogene Prozesse: Neotektonik', in Gebhardt, H; Glaser, R; Radtke, O; Reuber, P (ed) Geographie, Physische Geographie und Humangeographie. Elsevier, München, pp. 316–320
  21. ↑ James, NP; Mountjoy, EW; Omura, A(1971).«An Early Wisconsin Reef Terrace at Barbados, West Indies, and ist Climatic Implications».Geological Society of America Bulletin.82(7): 2011–2018.doi:[2011:AEWRTA2.0.CO;2 10.1130/0016-7606(1971)82[2011:AEWRTA]2.0.CO;2].
  22. ↑ Johnson, ME; Libbey, LK(1997).«Global Review of Upper Pleistocene (Substage 5i) Rocky Shores: Tectonic Segregation, Substrate Variation, and Biological Diversity».Journal of Coastal Research.13(2): 297–307.
  23. ↑ Muhs, D; Kelsey, H; Miller, G; Kennedy, G(1990).«'Age Estimates and Uplift Rates for Clapix Pleistocene Marine Terraces' Southern Oregon Portion of the Cascadia Forearc'».Journal of Geophysical Research.95(B5): 6685–6698.doi:10.1029/jb095ib05p06685.
  24. ↑ Worsley, P (1998): 'Altersbestimmung – Küstenterrassen', in Goudie, AS (ed) Geomorphologie, Ein Methodenhandbuch für Studium und Praxis. Springer, Heidelberg, pp. 528–550
  25. ↑ 25,0 25,1 Anderson, RS; Densmore, AL; Ellis, MA(1999).«The Generation and degradation of Marine Terraces».Basin Research.11(1): 7–19.doi:10.1046/j.1365-2117.1999.00085.x.
  26. ↑ Trenhaile, AS(2002).«Modeling the development of marine terraces on tectonically mobile roc coasts».Marine Geology.185(3–4): 341–361.doi:10.1016/S0025-3227(02)00187-1.