Anar al contingut

Flexión litosférica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Local-regional isostasy - flexure, elastic thickness.jpg
Ilustració del moviment isostático vertical de la litosfera (grisa) provocat per una càrrega vertical (verda)

La flexión litosférica (també cridada isostasia regional) és el procés pel qual la litosfera (capa més externa resistent de la Terra) es curva baix l'acció de forces com el pes d'un orógeno o les (dones)glaciacions. La litosfera és una làmina en certa rigidea que descansa sobre una capa terrestre que en escales de temps geològiques es comporta com un decorregut viscós (astenosfera) i tendix a alcançar el equilibri isostático.[1] Baixe forces externes (particularment les verticals, com la càrrega produïda pel apilamiento tectónico d'un orógeno), la litosfera es dobla o flexiona sobre la astenosfera com si es tractara d'una 'placa prima'. El procés servix per a medir el gruixa elàstica de la litosfera, que està relacionat en la rigidea de la capa externa de la Terra.

Els càlculs de flexión litosférica solen realisar-se seguint la formulació de curva elàstica usada per a la deformació de voltós (flexión de Euler-Bernoulli), o alternativament la teoria de plaques (equació de Lagrange, flexión de Love-Kirchhoff).


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Isostasy and Flexure of the Lithosphere, A. B. Watts, University of Oxford. DOI: 10.2277/0521006007