Tepidarium

El '___protected_title_0___'___protected_title_1___tepidus, era el quarto de banys tébeus (de ___protected_title_2___) dels banys romans, calfats per mig del sistema del hipocausto, calefacció baix del pis.

Tepidarium en els banys públics del Fòrum, Pompeya.

Hi ha un eixemple interessant en Pompeya. Est va ser cobert en una volta de canó semicircular, adornada en relleus en estuc i al voltant del quarto una série de clavills quadrats o hornacinas separades per telamones.

El tepidarium en les termes romanes era el gran recint central redó que agrupava el restant d'espais i que donava la clau dels plans de les termes. Era provablement la sala a on s'agrupaven els banyistes abans de passar pels distints banys calents (caldaria) o prendre el bany fret (frigidarium). El tepidarium era puix adornat en els marbres i els mosaics més rics; rebia la seua llum a través de les finestres del claristorio, pels costats, des del front i en la part posterior i sembla haver segut l'estància en la que eren colocats els tesors més fins de l'art. Aixina, en les termes de Caracalla, l'Hércules Farnesio i el Bou Farnesio, els dos gladiadors, els sarcòfecs de basalt vert, ara en la Ciutat del Vaticà, i numerosos atres tesors, varen ser trobats durant les excavacions per Pablo III de 1546 i transportats a la Ciutat del Vaticà i al museu de Nàpols.