El Temple Antic és un chicotet temple redó situat en la partix oest del parc Sanssouci de Potsdam. Federico el Gran va manar construir l'edifici per a albergar la seua colecció d'obres d'art clàssiques,[1] artefactes antics, monedes i gemas antigues. Carl von Gontard va crear l'edifici en 1768/69 prop del Palau Nou al nort del Carreró Central, com a complement del Temple de l'Amistat situat al sur del Carreró. Des de 1921, el Temple Antic s'utilisa com a mausoleu per als membres de la Casa d'Hohenzollern i no està obert al públic.

Temple Antic
El Temple Antic en el Parc Sanssouci

Us baix Federico el Gran

El Temple Antic va ser, de la mateixa manera que la Pinacoteca de Sanssouci, concebut des d'un principi com museu i en temps de Federico el Gran podia ser visitat prèvia notificació al castellà en el Palau Nou. Junt a decenes d'ornaments antics, com a urnes de marbre, figurillas de bronze, ferramentes, peses i ceràmiques, es podia trobar l'anomenada 'Família de Lycomedes ', dèu estàtues de marbre de tamany natural sobre pedestals de marbre. Varen aplegar a Federico el Gran de la colecció d'art del moradura francés Melchior de Polignac. Cinquanta busts de marbre, basalt i bronze descansaven sobre ménsulas, 31 dels quals també procedien de la colecció de Polignac; el restant eren de la germana favorita de Federico, la princesa Guillermina, margravina de Brandeburgo-Bayreuth. En un anex quadrat al que solament es podia accedir obrint una porta des del saló central redó, es va crear la Cambra de Monedes. Quatre armaris de fusta de cedre es varen omplir en més de 9.200 monedes d'or, argent i bronze, al voltant de 4.370 gemas gravades i camafeos, 48 relleus de marbre, terracota i bronze, i llibres de la biblioteca arqueològica de Federico el Gran.

Nou us baix Federico Guillermo III

Federico Guillermo III, que va governar Prusia des de 1797, va anunciar en una Orde del Gabinet l'1 de setembre de 1798:

"... per al progrés de l'estudi de les antiguetats i l'art... la colecció de medalles i antiguetats del Temple Antic de Potsdam s'unirà a les coleccions similars de Berlín i es confiarà a l'Acadèmia de Ciències. . ."

En conseqüència, la colecció de monedes i gemes es va colocar en la Cambra d'antiguetats del Palau de la ciutat de Berlín. En 1828 varen seguir les escultures i busts que, despuix de ser restaurats en el taller de l'escultor Christian Daniel Rauch, varen trobar el seu lloc en l'Altes Museum de Lustgarten. El museu va ser construït segons el disseny de l'arquitecte Karl Friedrich Schinkel i es va inaugurar en 1830.

En juny de 1828, Federico Guillermo III va fer colocar la segona versió d'un fèretre dissenyat per Christian Daniel Rauch en el Temple Antic, ara buit. El famós original del fèretre yacer en el mausoleu del parc del palau de Charlottenburg, en Berlín, que va ser terminat per a la reina Luisa, fallida el 19 de juliol de 1810. Fins a 1904 la còpia va permanéixer en el Temple Antic, i va aplegar en la primavera de 1877 al Museu Hohenzollern, situat en el Palau de Monbijou, que estava obert al públic. El Palau de Monbijou va ser destruït durant la Segona Guerra Mundial.

Referències

  1. ↑ Streidt, Gert; Frahm, Klaus (1996). Potsdam, Köln: Könemann Verlagsgesellschaft mbH, pp. 103-107. ISBN 9783895082382.
  • Gran part del text d'este artícul prové de l'artícul equivalent de Wikipedia en alemà, recuperat el 18 de març de 2006, que utilisa la següent referència:
    • Autoritat General de la Fundació per als Palaus i Jardins de Potsdam-Sanssouci (editor): Potsdamer Schlösser und Gärten. Bau- und Gartenkunst vom 17. bis 20. Jahrhundert . UNZE VGmbH, Potsdam, 1993 ISBN 3-910196-14-4