L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Telegram en Espanya

L'us actiu de Telegram en Espanya ─plataforma de mensageria i VOIP desenrollada pels germans Nikolái i Pável Dúrov─[1] va créixer de manera progressiva des de la seua arribada al país en 2014.[2] Segons una enquesta de 2016 de l'agència estadística Statista, Telegram aglutina al 13% dels usuaris digitals espanyols.[3] És precisament en eixe país, a on l'aplicació de mensageria en sèu en EAU va tindre una dels principals acolliments en Europa despuix de la seua traducció a l'espanyol en 2014.[4][5] En 2018 es va oficialisar la versió en català, fet que va aumentar notòriament la seua popularitat en la comunitat de Catalunya[6] i va generar numerosos canals de les diferents conselleries de la Generalitat[7] i demarcació administratives.

Erro al crear miniatura:
Gràfic de mensages diaris entre juny de 2014 i febrer de 2015. En el cas d'Espanya es mostra en color marró, que aplega al segon lloc per baix de Brasil.[8]

L'aplicació ha mantingut un ritme de notorietat constant, pero és a inicis de la década de 2020 a on es produïx una implantació massiva en Espanya, principalment durant la pandèmia de coronavirus en 2020.[9] Durant els primers anys les organisacions polítiques varen ser les primeres que varen percebre Telegram com una ferramenta útil de comunicació tant a nivell intern entre els seus militants, com a nivell extern.[10][11] Per a mediats de 2020, la realitat s'ha estés a tot tipo d'organisacions polítiques, sindicats, administracions públiques ─ministeris, comunitats autònomes, pero en una implantació exponencial entre ajuntaments[12]─, moviments socials i cooperatius ─cultura maker[13] o els tumults els Comités de Defensa de la República en 2018, o el moviment Tsunami Democràtic en 2019,[14][15] s'han teixit en esta ret─, proyectes educatius i formatius (cada volta més estés entre estudiants d'oposicions que compartixen els exàmens i novetats en Telegram), o inclús líders polítics del panorama nacional com Inés Arrimades, Iván Espinosa dels Monteros i Pablo Iglésies que conten en el seu propi canal.

Estadístiques

  • En abril de 2014, es varen registrar entre 150.000 i 200.000 nous usuaris al dia.[4]
  • Entre 2016 i 2019, l'empresa d'estudi de mercadeo IAB Spain en colaboració en l'agència Elogia varen realisar les següents estudis anuals d'usuaris en les rets socials:
    • En 2016, 887 casos de residents entre 16 i 55 anys: Un 42% reconeix indirectament l'aplicació i el 10% del total ho usa. El temps dedicada a la semana és de 2:52 hores.[16]
    • Per al 2018, provinent de 909 casos: el 56% reconeixen en factors externs l'aplicació i 18% l'usen. El temps dedicat al dia és de 48 minuts en promig.[17]
    • Per al 2019, 1094 casos: el reconeiximent va reduir al 55% encara que es va mantindre el 18% d'els qui l'usen. El temps dedicat al dia és de 55 minuts en promig. És la quarta aplicació en major freqüència diària, baix del conglomerat de Facebook, un 44% admeten el seu us vàries voltes al dia.[18]
  • En maig de 2018 el diari ABC i Proridata en colaboració en Statista estimen que existixen 103.738 usuaris actius al dia.[19]
  • En octubre de 2019 les descàrregues contabilisades per Sensor Tower en App Store i Google Play entre l'1 i el 20 d'eixe més varen aplegar als 300 mil.[20]
  • Per a març de 2020 Sensor Tower considera a Telegram dins de les 25 aplicacions més descarregades en Google Play, i que va superar en posicions a França. Aixina mateix El País considera que el creiximent de busca va aumentar quatre voltes en casi dos anys.[21]
  • Per a setembre de 2020 Telegram està oficialment disponible en idiomes espanyol i català.[6] També admet traduccions a llengües regionals creades per comunitats i institucions, com els casos d'aragonés i mallorquí.[22][23]

Us polític i administratiu

Entitats administratives i governamentals

Erro al crear miniatura:
Generalitat de Catalunya (en l'image es mostra a la sede presidencial) és una de les primeres entitats governamentals en comunicar-se públicament via Telegram.[24]

Els primers alvanços d'adopció de l'aplicació de mensageria varen ser progressius i varen variar per localitat. En octubre de 2014, una biblioteca vasca va realisar una iniciativa per a "jugar els detectius" usant la característica coneguda dels "chats secrets".[25] En decembre es va realisar un sistema de comunicació entre els ciutadans i la policia de Múrcia de forma gratuïta.[26] En maig de 2016 la diputada de la Corts Valencianes Clara Tirat va elegir a Telegram per a aplicar el protocol de vot en la distància, la segona volta en realisar este protocol dins de la cort per a prendre decisions llegislatives.[27] Mesos despuix, en juny de 2016, l'ajuntament de Cuart de Poblet, en Valéncia, va anunciar que realisaran el canvi de nom dels seus carrers via bot cap als residents. Les persones majors de 16 anys varen poder votar en l'aplicació.[28] La votació va generar interés mundial quan Pável Dúrov va compartir dita notícia.[29]

Des de 2015 sorgixen les primeres implementacions d'atenció ciutadana oferida a nivell governamental per a l'aplicació de mensageria. En juny de 2015 el Govern vasc va implementar oficialment el servici Telegram per a Zuzenean, a càrrec del seu president Iñigo Urkullu, usant com a àlies zuzenean012.[30] Este sistema és exclusiu per als usuaris de la plataforma per motius de seguritat i productivitat,[31][32][33] i que va conseguir atendre més de 2800 consultes en l'any 2018.[34] Li seguix la Generalitat de Catalunya en maig de 2016 i l'àlies de la qual és gencat012, que afig un canal principal per a notícies i un bot per a interactuar events en la localitat.[24][35][36] En 2020 es va unir el govern d'Aragó un bot per a respostes d'emergència desenrollat pel ITAINNOVA.[37] Més alvance els bots tindrien rellevància per a l'atenció ciutadana pel Ajuntament de Madrit.[38]

Ademés de centres governamentals varen participar ministeris i atres entitats per a ajudar als ciutadans. En novembre de 2015 el Ministeri de Justícia va habilitar una llínea comunicativa per a realisar consultes llegals en Telegram.[39] En novembre de 2016 la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Deport, una de les conselleries valencianes, va habilitar el canal gvaEducacio per a informar a docents i agents de la comunitat de forma pública.[40][41] En setembre de 2020 l'Educació de la Generalitat de Catalunya va obrir dos canals centrats en el conte d'institucions educatives basada en l'aplicació Traçacovid baix el nom Salut Escola.[42][43][44]

Per un atre costat, en octubre de 2018 l'Universitat de Barcelona va planificar migrar a Telegram per a la comunicació en la plana docent i administrativa.[45] Cas similar va ocórrer en l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes en abril del pròxim any i l'Universitat Rei Juan Carlos en setembre de 2017.[46][47] En 2020 l'ajuntament de Barcelona va anunciar la creació del canal d'índole artístic per a la seua ciutat baix el nom d'InfoBarcelona.[48][49] En juliol de 2020 INCIBE va llançar una campanya per a informar la protecció de senyes d'empreses,[50] a l'any seguint va anunciar un atre espai per a la ciutadana en general.[51]

A partir del 20 de giner de 2020 la Secretaria d'Estat de Comunicació va formalisar crear un canal de comunicació per als periodistes que participen en el Palau de la Moncloa. L'objectiu és unificar i agilitar els comunicats del president Pedro Sánchez.[52][53][54]

Canals d'informació sanitària

A finals 2019 es va crear un canal dedicat a la salut regional cridat Salutcat (contracció del Servici Català de Salut).[7][55] Després, en una publicació de Telegram de març de 2020 va anunciar oficialment el canal del Ministeri de Sanitat per a alertes a nivell nacional.[56] Dit canals es varen incorporar en el canal recopilatorio Coronavirus Info.[55]

Ajuntaments

l'administració local i més concretament els ajuntaments varen ser les entitats públiques que varen realisar una aposta més decidida per Telegram en crear canals informatius per a la ciutadania. En giner de 2020 va aparéixer el primer estudi sobre l'implantació de Telegram en els ajuntaments d'Espanya, va ser realisat per la periodista Amalia López Acera, que va sifrar en 71 canals els existents a eixa data.[57] L'estudi va servir de base per a començar posteriors investigacions i reportages, encara que si be és cert, existien més canals d'ajuntaments creats abans de 2020 que els 71 exposts en l'artícul com Ademuz,[58] Alzira,[59] Llagostera,[60] La Nucía,[61] Sueca[62] o Vall de Bas,[63] entre uns atres.

Durant la pandèmia del coronavirus es va produir un auge exponencial de canals d'ajuntaments que varen començar a emetre informació d'interés a modo d'alertes en el mòvil dels seus veïns i veïnes. En abril de 2020, El Món va realisar un reportage sobre el boom de Telegram entre els ajuntaments espanyols. En este artícul la periodista López Acera va aclarir que la migració a Telegram també es deu al «rebuig als 'fallos' dels algoritmes en rets socials» i l'opció de «compartir vídeos, enllaços d'atres rets o PDF complets».[12]

El Món va senyalar com a cas més paradigmàtic durant la pandèmia a l'Ajuntament de Sant Vicente del Raspeig,[12] esta smart city del àrea metropolitana d'Alacant, va convertir el seu canal en el primer d'Espanya en maig de 2020[64] i va anar el primer en alcançar els 3.000 subscriptors en juny de 2020. La periodista i experta en comunicació institucional, Ana López Tárraga, va posicionar en lo més alt a Sant Vicente despuix de centralisar en Telegram tota l'informació municipal per mig de notícies i infografías.[65]

D'entre els principals canals de Telegram d'Espanya, les autonomies del corredor Mediterràneu són les que més aposten per este servici de mensageria. Per este orde, Catalunya, Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia.[64]

Guadalcanal va ser el primer ajuntament d'Espanya en crear el seu canal de Telegram en 2016.[66] En 2019, l'Ajuntament de Vall d'Uxó va ser el primer del país en alcançar els 1000 seguidors,[67] en març de 2020 Vall d'Uxó també va ser el primer en alcançar 2.000 seguidors. L'1 de juny de 2020, l'Ajuntament de Sant Vicente del Raspeig va ser el primer en superar els 3.000 seguidors. A continuació es llisten els principals canals d'ajuntaments espanyols:

Rànquing canals Ajuntaments
A 1 de juny de 2020[64]
# Ajuntament Subscriptors Any de creació
1 Sant Vicente del Raspeig 3.001 2020
2 Vall d'Uxó 2.796 2017
3 Barcelona 2.644 2020
4 Sabadell 2.509 2020
5 Vic 2.403 2020
6 Sueca 2.056 2019
7 Manresa 1.674 2020
8 Torelló 1.559 2020
9 Lleida 1.551 2020
10 Benicarló 1.345 2017
11 Castellar del Vallés 1.288 2020
12 Aigüera 1.246 2019
13 Figueres 1.227 2020
14 Villanueva i Geltrú 1.225 2020
15 Calp 1.224 2019
16 Els Alcassers 1.204 2019
17 Xàbia 1.168 2020
18 Canet de Mar 1.127 2020
19 Lorca 1.087 2020
20 El Prat de Llobregat 1.075 2017

Agrupacions polítiques

 
Pablo Iglésies, un dels usuaris actius de Telegram en Espanya.

Telegram va alcançar notorietat entre candidats d'agrupacions polítiques per a les seues reunions. Dos dels motius són l'opció de destruir les conversacions i els grups.[10][68][69][70] El primer cas altament conegut és Pablo Iglésies i el seu partit polític Podem des de 2015.[71] El llavors líder polític va poder realisar comunicacions en familiars propencs i companyers com Carolina Bescansa, Teresa Rodríguez i Pablo Echenique.[72][73] També va convéncer al secretari general de PSOE Pedro Sánchez que anteriorment va recórrer als SMS.[10][74] Ademés va tindre rellevància per a la seua campanya presidencial en que es va crear un canal dedicat a sus labores.[70][71]

Més alvance, algunes decisions importants d'atres polítics del partit Podem es varen prendre directament dels mensages enviats entre contactes.[69][75] Per a evitar filtracions Podem va instar als seus integrants que borren freqüentment l'almagasenament dels celulars de forma automàtica.[76] Per a 2016 el diari El Nort de Castella va indicar que hi ha 70 canals públics del mencionat partit.[77] Pel seu potencial comunicatiu, el candidat al Senat i propenc al partit Santiago Alba Ric va expressar que "Telegram és una garrapata".[78] No obstant, Podem va plantejar convéncer a atres integrants de PSOE per a realisar coordinació en dificultats.[79][80]

Posteriorment, Vox va adoptar usar esta plataforma per a comunicar-se davant una eventual censura. Segons l'agrupació és la ferramenta de comunicació oficial des d'abril de 2020. Despuix de l'adopció al servici de mensageria, el seu canal oficial creat mesos abans va alcançar els 40.000 subscriptors a 14 d'abril de 2020.[11][21][81][82]

Informació política i electiva

En juny de 2016 dos espanyols varen anunciar el desenroll de Politibot per a les eleccions presidencials en Espanya. En la conversació és possible definir el tipo d'usuari elector per a ajudar a prendre decisions i evadir informació falsa.[83] Més alvance l'equip de la web Malaïda. és va crear el bot BuloBot, que averigua si l'enllaç de la web és un bulo,[84] i el canal sobre notifiques falses Malaït Bulo.[85] De forma similar va ocórrer en Newtral, creada per la periodista Ana Pastor i que recorre a qüestionaris en alguna de les seues publicacions.[86]

Colectius socials

Ademés de les autoritats, colectius socials i ciutadans usen Telegram per a manifestacions i coordinació per motius varis.[80]

En octubre de 2017, durant el referèndum d'independència de Catalunya de 2017, els separatistes varen crear un bot per a conéixer els llocs de votació en el DNI del votant. Açò es va deure al tancament de pàgines web per la justícia espanyola.[87] Entre novembre i decembre de 2018, els Comités de Defensa de la República varen seguir usant l'aplicació en la creació de canals i grups per a comunicar-se en diferents ciutats.[14][88] 20 minuts estima que són 6000 integrants.[15]

A dos anys del referèndum de Catalunya, en 2019 l'adopció de l'aplicació pels independentistes va créixer en la creació del canal Tsunami Democràtic, el més popular en el seu país en eixe any.[89] El 7 d'octubre el colectiu va alcançar els 56.000 subscriptors i 100 mil al 8 de dit més.[90][91] El seu ràpit creiximent va fer que per al 14 d'eixe més la cantitat alcance entre els 130 i 150 mil seguidors,[92][93] al sendemà en 200 mil, i a l'1 de novembre en 380 mil per a alcançar la major popular en el país.[94][95] Junt al canal està el conte de cobertura dels seus events Anonymous Catalunya, que conformen 225.000 simpatisants (a 21 d'octubre).[96]

En un reportage d'El Temps, Tsunami Democràtic adopta l'estratègia pacifista d'Hong Kong del mateix any en compartir les seues publicacions.[97] Ademés, el colectiu va crear un canal que va enviar bolletes de transport per a ocupar una terminal del aeroport de Barcelona sense promoure actes de violència.[98] Més tart, es va elaborar un atre àlies per a descarregar les aplicacions mòvils actualisades als integrants.[99]

El 28 d'abril de 2020, la Comissaria General d'Informació de la Policia va trobar a 17 grups de StopConfinamientoEspaña, en referència al confinament del país. La cantitat d'inscrits del canal principal va superar els cinc mil i el seu objectiu és realisar una manifestació per al 2 de maig en guies orientatiu per als subscriptors.[100][101][102] L'investigació va indicar que el colectiu va tindre el respal de simpatisants de la coalició ADÑ Identitat Espanyola.[102] En Catalunya es va trobar un atre similar en el nom de desobedienciacivilCAT.[101]

Vore també

Referències

  1. ↑ Telegram, cridat freqüentment, no té tilde com qualsevol paraula anglesa i du la major força de veu en la primera sílaba segons l'Oxford English Dictionary. «Telegram» (en anglés). Oxford. Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2015. Consultat el 12 de decembre de 2015.
  2. ↑ «Telegram, la nova alternativa a WhatsApp aplega a Espanya» (en és-és). Llibertat Digital. Consultat el 24 de maig de 2020.
  3. ↑ «Telegram: coneiximent i us Espanya 2016 | Estadística» (en és). Statista. Consultat el 16 d'abril de 2019.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Telegram: ¿Qué té que la fa tan irresistible per a descarregar?». Cinc Dies.
  5. ↑ «Telegram aspira a desbancar a WhatsApp en 200.000 usuaris al dia en Espanya» (en és). RT en Espanyol. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  6. ↑ 6,0 6,1 «L'app de missatgeria Telegram ja està disponible en català» (en ca). CCMA. Consultat el 15 d'octubre de 2019.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Protecció Civil alerta de mensages falsos i demana no reenviar-els per Whatsapp». ElNacional. cat. Consultat el 17 de març de 2020.
  8. ↑ «Telegram presumix de bona salut en Espanya i atres països, ¿suficient?». Xatakandroid. Consultat el 26 d'octubre de 2015.
  9. ↑ «WhatsApp en hores baixes: aixina li menja la torrada Telegram entre acusacions de "censura"» (en és-és). El Món. Consultat el 24 de maig de 2020.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «¿Per qué els polítics usen Telegram? Sánchez i Iglésies ya es comuniquen aixina - EcoDiario. és». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 16 d'abril de 2019. Consultat el 16 d'abril de 2019.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Vox provoca l'èxodo digital de la dreta en el bulo de la censura en WhatsApp» (en és-és). Nius Diari. Consultat el 14 d'abril de 2020.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «Comunicar en plena pandèmia: del bando municipal a les rets socials» (en és-és). El Món. Consultat el 24 de maig de 2020.
  13. ↑ «Coronavirus Makers, tecnologia al servici sanitari» (en és). ComputerWorld. Consultat el 20 de març de 2020.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Els CDR canvien WhatsApp per Telegram» (en és). www. metropoliabierta. com. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Tallar les Rondes, AVE, autopistes... ¿Qué preparen els CDR per a sabotejar el Consell de Ministres del 21D?» (en és). 20minuts. és - Últimes Notícies. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  16. ↑ «Estudie anual de rets socials». IAB Spain. Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2017. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  17. ↑ «Estudie Anual de Rets Socials». IABSpain. Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2019. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  18. ↑ «Estudie Anual de Rets Socials 2019». IAB Spain. Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2019. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  19. ↑ «Per qué WhatsApp és l'aplicació regna d'Espanya» (en és). abc. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  20. ↑ «La revolució per Telegram» (en és-és). Catalunya Plural. Consultat el 28 d'octubre de 2019.
  21. ↑ 21,0 21,1 «¿Ha provocat el bulo sobre la censura en WhatsApp un èxodo d'usuaris cap a Telegram?» (en és). EL PAÍS. Consultat el 12 d'abril de 2020.
  22. ↑ «Lichess, Telegram i Firefox en aragonés: els últims llançaments de Softaragonés» (en és). AraInfo · Diari Lliure d'Aragó. Consultat el 17 de setembre de 2020.
  23. ↑ «Telegram inclou al mallorquí en el seu llistat d'idiomes oficials» (en és). Diari de Mallorca. Consultat el 2020-10-06.
  24. ↑ 24,0 24,1 «La Generalitat pionera en l'obertura d'un canal en Telegram» (en ca). gencat blog. Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2019. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  25. ↑ «Els jóvens podran jugar a detectius lliteraris en la biblioteca». Diari Vasc.
  26. ↑ «Noves Tecnologies i Policia Local desenrollen aplicacions informàtiques per a una major comoditat del ciutadà». Diari Múrcia.
  27. ↑ «Una diputada valenciana vota des de casa» (en és). Cadena SER. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  28. ↑ «Arranca el procés per a canviar huit carrers franquistes de Quart de Poblet» (en és). www. levante-emv. com. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  29. ↑ «El fundador de Telegram compartix la notícia de Llevant-EMV sobre la consulta de Quart» (en és). www. levante-emv. com. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  30. ↑ «Zuzenean - Atenció Ciutadana a través de Telegram (Tfno. +34 688671234 / zuzenean012) - ZUZENEAN - Govern Vasc - Atenció Ciutadana» (en és). www. zuzenean. euskadi. eus. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  31. ↑ «Al Govern Vasc no li agrada WhatsApp per a conectar en els ciutadà». Diari Vasc.
  32. ↑ «L'últim assalt entre Whatsapp i Telegram: els vascs». El Android Lliure. Consultat el 19 de juny de 2015.
  33. ↑ «Governe Vasc es comunicarà en els ciutadans per mig de Telegram». Wayerless. Consultat el 19 de juny de 2015.
  34. ↑ «Ventages de l'us de Telegram en el servici d'atenció ciutadana Zuzenean» (en és). www. euskadi. eus. Consultat el 17 de setembre de 2020.
  35. ↑ «La Generalitat de Catalunya obri un nou canal de comunicació a Telegram» (en és). Ajuntament de Barberá del Vallés. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  36. ↑ «Estrenem gencatBOT per a conversar en la ciutadania» (en és-és). Generalitat de Catalunya. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  37. ↑ «ITAINNOVA posa en marcha 'COVID19AragonBot' en Telegram per a respondre als dubtes dels ciutadans» (en és). www.20minutos. es - Últimes Notícies. Consultat el 3 d'abril de 2020.
  38. ↑ «ChatBot d'Atenció al ciutadà de l'Ajuntament de Madrit» (en és). Decidix Madrit. Consultat el 7 de febrer de 2020.
  39. ↑ «Justícia habilita dos teléfons i un chat per a consultes dels ciutadans» (en és). elperiodico. Consultat el 9 de juny de 2020.
  40. ↑ «Educació un nou canal de comunicació via Telegram per a informar a la comunitat educativa a través del mòvil» (en és). 20minuts. és - Últimes Notícies. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  41. ↑ «Detalle - Generalitat Valenciana». www. ceice. gva. es. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  42. ↑ «Catalunya obri canals d'informació per a les famílies sobre les escoles - elEconomista. és» (en és). www. eleconomista. es. Consultat el 2 de setembre de 2020.
  43. ↑ «Canal de Telegram per a pares i mestres d'incidències per Covid en l'escola». ElNacional. cat. Consultat el 2 de setembre de 2020.
  44. ↑ «Educació habilita un canal de Telegram per a informar a les famílies sobre incidències de Covid en les escoles» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2 de setembre de 2020.
  45. ↑ «Universitat de Barcelona - Telegram: una nova ferramenta de comunicació al servici del personal docent i investigador de l'Universitat de Barcelona» (en ca). www. ub. edu. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  46. ↑ «Canal de Telegram» (en és). 103ampa. Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2019. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  47. ↑ «Nou Canal de Telegram en URJC online - URJC online | Universitat Rei Juan Carlos» (en és-és). online. urjc. és. Consultat el 24 de setembre de 2019.
  48. ↑ «Nou canal de Telegram d'InfoBarcelona | Info Barcelona | Ajuntament de Barcelona» (en és). www. barcelona. cat. Consultat el 12 de maig de 2020.
  49. ↑ «4.000 fotografies que reflectixen la vida en la ciutat» (en és). La Vanguardia. Consultat el 12 de maig de 2020.
  50. ↑ «INCIBE llança un canal públic de Telegram per a divulgar continguts de concienciació entre les empreses» (en és). INCIBE. Consultat el 14 de juliol de 2020.
  51. ↑ «Incibe informa ara per Telegram sobre actualitat» (en és). Diari de León. Consultat el 2021-10-28.
  52. ↑ «Moncloa es passa a Telegram: Sánchez regateja també als periodistes abandonant WhatsApp» (en és-és). L'Espanyol. Consultat el 12 de giner de 2020.
  53. ↑ «Pedro Sánchez es podemiza del tot: planta a la prensa en Whatsapp per a passar-se a Telegram, la ret favorita de Pablo Iglésies» (en és). Periodiste Digital. Consultat el 12 de giner de 2020.
  54. ↑ «Moncloa substituïx WhastApp per Telegram i deixa als periodistes sense rèplica en el seu canal de comunicació» (en és-és). Vozpópuli. Consultat el 9 de juny de 2020.
  55. ↑ 55,0 55,1 «Telegram posa el Canal de Salut de la Generalitat com a referent mundial d'informació» (en és). La Vanguardia. Consultat el 4 d'abril de 2020.
  56. ↑ «El Ministeri de Sanitat ya té canal oficial de Telegram». El Androide Lliure. Consultat el 4 d'abril de 2020.
  57. ↑ «Llistat de 71 canals de Telegram d'ajuntaments (actius)» (en és-és). Blog Amalia López Acera. Consultat el 1 de juny de 2020.
  58. ↑ «Nou servici de Bandos via Telegram» (en és-és). Ajuntament d'Ademuz. Consultat el 1 de juny de 2020.
  59. ↑ «L'Ajuntament d'Alzira crea un canal de Telegram». elperiodic. com. Consultat el 1 de juny de 2020.
  60. ↑ «Nou canal de Telegram de l'Ajuntament de Llagostera». Ajuntament de Llagostera. Consultat el 1 de juny de 2020.
  61. ↑ «La Nucía posa en marcha un nou canal d'informació en Telegram» (en és-és). Ajuntament de la Nucía. Consultat el 1 de juny de 2020.
  62. ↑ «El canal d'informació de Sueca en Telegram supera els 2.000 seguidors en un any». www. levante-emv. com. Consultat el 17 de setembre de 2020. «L'Ajuntament de Sueca va posar en marcha fa un any (setembre de 2019) un nou servici de comunicació en els ciutadans a través de l'aplicació Telegram»
  63. ↑ «La Vall d'en Bas estrena un canal d'informació a la ciutadania». Va nàixer Garrotxa. Consultat el 1 de juny de 2020.
  64. ↑ 64,0 64,1 64,2 «El Telegram de l'Ajuntament de Sant Vicente ya lidera el rànquing nacional de subscriptors» (en és-és). Som Raspeig. Consultat el 1 de juny de 2020.
  65. ↑ «Sant Vicent del Raspeig lidera el rànquing de municipis en més seguidors en Telegram». À Punt. Consultat el 1 de juny de 2020.
  66. ↑ «Rebre notificacions en informació d'interés de Guadalcanal és tan fàcil com seguir-nos en Telegram» (en és-és). Ajuntament de Guadalcanal. Consultat el 1 de juny de 2020.
  67. ↑ «Sueca puja al podi nacional de seguidors en el seu Telegram» (en és-és). Alce. Consultat el 1 de juny de 2020.
  68. ↑ «La classe política es passa al Telegram per la seua privacitat». La Raó Digital. Consultat el 19 de maig de 2015.
  69. ↑ 69,0 69,1 «Echenique assegura que estava en un avió quan es va decidir el sistema de votació de Podem». Eldiario. és. Consultat el 19 de maig de 2015.
  70. ↑ 70,0 70,1 «Telegram, ferramenta de comunicació política – ACOP» (en és-és). Consultat el 15 d'abril de 2019.
  71. ↑ 71,0 71,1 «L'home que ya no podia estar sol». Cadena Ser. Consultat el 19 de maig de 2015.
  72. ↑ «Sagnia en Podem: Guerra oberta en Telegram» (en és). El Plural. Consultat el 15 d'abril de 2019.
  73. ↑ «Bescansa planejava alinear-se en Errejón contra Iglésies» (en és). elperiodico. Consultat el 9 de juny de 2020.
  74. ↑ «Sánchez i Iglésies contacten per Telegram despuix de sagellar la pau de l'esquerra» (en és). elperiodico. Consultat el 9 de juny de 2020.
  75. ↑ «Mínguez, sorpresa per la seua cessació fulminant en Podem: "M'he enterat per Telegram"» (en és). www. levante-emv. com. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  76. ↑ «Podem insta als seus dirigents i càrrecs públics a eliminar els mensages dels seus mòvils» (en és). ELMUNDO. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  77. ↑ «Els partits fan campanya per Telegram» (en és-és). El Nort de Castella. Consultat el 24 de maig de 2020.
  78. ↑ «"No hi ha hagut casi cap cas en que es tinga el Govern i el poder"» (en és). eldiario. és. Consultat el 18 de maig de 2019.
  79. ↑ «Yo Telegram, tu Whatsapp, per Antoni Gutiérrez-Rubí» (en és). elperiodico. Consultat el 9 de juny de 2020.
  80. ↑ 80,0 80,1 «¿Per qué Telegram s'ha convertit en la ‘app’ dels indignats?» (en és). La Vanguardia. Consultat el 9 de juny de 2020.
  81. ↑ «Desbandada a Telegram despuix de la llimitació dels reenvíos de contingut per part de WhatsApp» (en és-és). Vozpópuli. Consultat el 12 d'abril de 2020.
  82. ↑ «Vox insta als seus seguidors a utilisar Telegram per a escapar de la "censura"» (en és). 20 minuts. Consultat el 12 d'abril de 2020.
  83. ↑ «Politibot, el bot d'informació sobre les Eleccions Generals 2016». ComputerHoy. Consultat el 20 de juny de 2016.
  84. ↑ «Estrenem el BuloBot en Telegram per a lluitar contra la desinformació» (en és). Malaïda. és — Periodisme per a que no te la colen. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  85. ↑ «Malaït Bulo, la policia del fake que treballa en Telegram i vol aplegar als coleges» (en és). Xataka. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  86. ↑ «Aixina és el canal de Telegram de Newtral» (en és). Newtral. Consultat el 7 d'abril de 2020.
  87. ↑ «La tecnologia que varen usar els 'indepes' per a ocultar-se (i per qué no els va funcionar)» (en és). El Confidencial. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  88. ↑ «Aixina són els chats privats en els que els secessionistes s'organisen per a boicotejar el 21-D» (en és-és). Vozpópuli. Consultat el 1 de juliol de 2019.
  89. ↑ «L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Ja venen els guàrdies civils i milers de catalans s’han unit a Telegram’» (en ca-és). Llaura. cat. Consultat el 8 d'octubre de 2019.
  90. ↑ «Més de 100.000 persones s'unixen al Telegram de Tsunami Democrátic». ElNacional. cat. Consultat el 9 d'octubre de 2019.
  91. ↑ «Tsunami Democràtic: aixina és la plataforma que planteja accions descentralisades despuix de la sentència de l'1-O». La Vanguardia. Consultat el 8 d'octubre de 2019.
  92. ↑ «Tsunami Democràtic, els nous CDR que imiten les protestes d'Hong Kong a les órdens de Puigdemont» (en és-és). L'Espanyol. Consultat el 14 d'octubre de 2019.
  93. ↑ «Dos detinguts i 56 ferits, la majoria despuix de les càrregues policials en l'Aeroport de Barcelona» (en és). 20minuts. és - Últimes Notícies. Consultat el 14 d'octubre de 2019.
  94. ↑ «Qué és Tsunami Democràtic, la plataforma independentista que ha preparat la resposta a la sentència del procés a través de Telegram». www. msn. com. Consultat el 15 d'octubre de 2019.
  95. ↑ «El canal de Telegram de Tsunami Democràtic, entre els que té més seguidors del món». La Vanguardia. Consultat el 1 de novembre de 2019.
  96. ↑ «Porgues ideològiques i espies: aixina movilisa Anonymous a 225.000 fidels en un mòvil» (en és). El Confidencial. Consultat el 22 d'octubre de 2019.
  97. ↑ «Tsunami Democratic, la app en la qual coordinen protestes en Espanya» (en espanyol). El Temps. Consultat el 22 d'octubre de 2019.
  98. ↑ «Tsunami Democràtic en Twitter i Telegram: flama a parar l'activitat de l'aeroport de Barcelona en protesta per la sentència» (en és). 20minuts. és - Últimes Notícies. Consultat el 15 d'octubre de 2019.
  99. ↑ «Microsoft desoír l'orde de l'Audiència Nacional i no tanca la app que "impulsa atacs terroristes"» (en és). ELMUNDO. Consultat el 30 d'octubre de 2019.
  100. ↑ «La Policia investiga una manifestació illegal afí a la ultraderecha que invita a trencar el confinament» (en és). ELMUNDO. Consultat el 30 d'abril de 2020.
  101. ↑ 101,0 101,1 «Els anticonfinamiento es creixen en Telegram: cacerolades, la cançó 'Lliure' de Nino Bravo i quedar-se quet dos minuts» (en és). eldiario. és. Consultat el 30 d'abril de 2020.
  102. ↑ 102,0 102,1 «L'extrema dreta desafia el confinament en vàries manifestacions» (en és). elperiodico. Consultat el 30 d'abril de 2020.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Telegram_en_Espanya&oldid=1333738»