Anar al contingut

Telegram en Iran

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La cantitat d'usuaris de Telegram en Iran va ser de 50 millons en 2018, més de la mitat de la població censada en eixe any.[1] Dit servici de mensageria instantànea ocupa el 60% de l'ample de banda d'Internet d'eixe país.[2][3]

Telegram (en persa: تلگرام, Telâgram) va sorgir despuix de les interrupcions causades pel govern iraní en els servicis Viber i Line,[4][5] al voltant de 2015.[6] La seguritat va ser la raó més important que va dur a esta migració. Ademés, este servici permetia intercanviar archius de fins a 1 GB (des de 2020 es va incrementar a 2 GB).[7][8]

Despuix d'això, el Governe de la República Islàmica d'Iran ha considerat planificar un bloqueig d'accés a Telegram i va impondre freqüents llimitacions a l'accés dels usuaris. Durant les protestes del 8 de decembre de 2017, Telegram va estar inaccessible per més d'una semana i finalment va estar disponible novament el 23 de decembre de 2017.[9][10][11] Va ser novament bloquejat el 10 de maig de 2017 per les autoritats judicials. En l'orde judicial de la Fiscalia de Teheran, es va dir que Telegram deu ser bloquejat pels ISP de tal manera que no es puga conseguir inclús en ferramentes similars a les VPN.[12]

La doble experiència del bloqueig de Telegram en Iran mostra que els usuaris iranís no migraren a servicis alternatius, com l'estranger WhatsApp o el servici local Soroush, sino que varen recórrer a la elusión de la censura en Internet.[13][14] Actualment és possible accedir per mig de MTProxy, implementat en la pròpia aplicació.[15]

Estadístiques

  • Segons estadístiques del Consell Suprem per al Ciberespai i l'agència Isna, els usuaris actius en Iran varen créixer de 5 a 13 millons en cinc mesos (maig a setembre de 2015)[16][17][18] i alcançant a 20 millons a finals de 2015.[19]
  • El portal iraní Republic estima de 28 a 40 millons d'usuaris en 2016.[20][21] Intelligencer indica que varen superar els 40 millons en 2017.[1]
  • Una menció del portal TJournal, fins a maig de 2016, el canal iraní de comèdia bedandid és el primer en alcançar el milló de subscriptors.[22]
  • El diputat Amir Kharakian senyala que existix 580 000 canals en Telegram en el país, en 16 canals en més d'1 milló de subscriptors. Senyes de setembre de 2017.[3]
  • Una notícia de giner de 2018 senyala a Telegram com a mig de promoció a empreses locals.[23] Al-Monitor estima que es varen crear 1 milló de llocs de treball en 2018.[24]
  • Segons un estudi realisat en l'Universitat de Teheran, les visites diàries als canals en Telegram varen ser de 2.400 millons (finals de 2017). Dos semanes despuix del bloqueig, el número va alcançar als 1.600 millons de visites.[25]

Relació en el govern

Use pel oficialisme

Telegram és usat tant l'oposició com el oficialisme. En 2018, el govern va considerar tornar a usar el servici.[26]

Intencions d'espionage

El 20 d'octubre de 2015, Pável Dúrov, director eixecutiu de Telegram LLC (ara Telegram FZ-LLC) , va dir que despuix de rebujar la solicitut de revelar informació privada sobre els ciutadans del país a les autoritats iranís, Telegram va ser bloquejat durant hores en Iran, pero després va ser desbloquejat.[27] Dúrov va escriure una carta de resposta i va anunciar que "les autoritats iranís volen usar Telegram per a espiar als seus ciutadans. No podem ajudar-els en este sentit".[27]

En 2017 es va implementar l'infraestructura CDN per a agilitar la càrrega de canals en més de 100 mil subscriptors. Els usuaris podran descarregar informació d'un servidor, encara que sifrat. Això va generar confusió en les centrals de senyes, ya que els CDN estarien a l'alcanç de les autoritats.[28][29] No obstant, en la secció de preguntes i respostes en farsi, es planeja millorar el servici per a evitar la censura del governe iraní i que els seus servidors no es troben en eixe país.[30]

En decembre de 2018, el Center for Humans Rights in Iran va alertar de que algunes aplicacions clones com Talaeii i Hotgram contenen còdic espia. Estes aplicacions varen estar disponibles en Cafe Bazaar, una tenda d'aplicacions popular.[31] En abril de 2019, les aplicacions clones varen ser retirats de Google Play.[32]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «What Iran and Russia’s Telegram Ban Means for Secure Messaging Apps» (en en). Intelligencer. Consultat el 9 de març de 2019.
  2. ↑ Iran bloqueja vídeo i imàgens damunt Telegrama messaging aplicació - Bbc. com
  3. ↑ 3,0 3,1 «تلگرام ۶۰ درصد پهنای باند کشور را اشغال کرد» (en fa).
  4. ↑ «موج مهاجرت کاربران تلفن همراه از وایبر به تلگرام/ فرصت مغتنم برای پیام‌رسان‌های ایرانی» (en fa).
  5. ↑ انتخاب, پایگاه خبری تحلیلی. «وایبر هم بالاخره فیلتر شد» (en fa).
  6. ↑ تبیان, موسسه فرهنگی و اطلاع‌رسانی. «از وایبر به تلگرام» (en fa).
  7. ↑ «آی تی رسان» (en fa).
  8. ↑ «جنگ وایبر با تلگرام» (en fa).
  9. ↑ «آخرین خبر - تلگرام مختل شد یا فیلتر؟» (en fa).
  10. ↑ «مدیر عامل تلگرام: ایران از چهارشنبه دسترسی به تلگرام را محدود کرده است [بروزرسانی: پاسخ وزارت ارتباطات]» (en fa). Archivat des d'el original, el 19 de giner de 2016.
  11. ↑ ايران, عصر. «5 نکته درباره شایعه فیلترینگ "تلگرام"» (en fa).
  12. ↑ خبرگزاری باشگاه خبرنگاران. «پایان کار تلگرام در ایران اعلام شد» (en fa).
  13. ↑ Khodabakhshi, Leyla. «کاربران ایرانی بعد از فیلتر شدن تلگرام چه می‌کنند؟» (en fa).
  14. ↑ «Why Did Telegram Warn Users That Iranian Versions of the Telegram App—Talaeii and Hotgram—Llaure “Unsafe”?». Center for Human Rights in Iran. Consultat el 9 de març de 2019.
  15. ↑ «چگونه بدون فیلترشکن از تلگرام استفاده کنیم؟» (en persa). fa. euronews. com. Consultat el 9 de març de 2019.
  16. ↑ Zvi Bar'el. «Israel and Iran: Baix much in common» (en anglés). Haaretz. Consultat el 14 de setembre de 2015. «For example, some 5 million Iranians began using the Telegram messenger app after they experienced difficulties with Viber[...]»
  17. ↑ Umid Niayesh. «Number of Iranians using Telegram mobile app increases to 13 million» (en anglés). Trend. az. Archivat des d'el original, el 16 de setembre de 2015. Consultat el 14 de setembre de 2015.
  18. ↑ Umid Niayesh. «Some 5 million Iranians use Telegram mobile app» (en anglés). Trend. az. Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2015. Consultat el 14 de setembre de 2015.
  19. ↑ «Telegram: the instant messaging app freeing up Iranians' conversations» (en anglés). The Guardian. Consultat el 24 de febrer de 2016.
  20. ↑ «[1]». Consultat el 5 d'abril de 2017 (en és).
  21. ↑ «[2]». Consultat el 20 de juny de 2018 (en en-us).
  22. ↑ «Telegram-каналы — нега для маркетологов и авторов» (en rus). TJournal. Archivat des d'el original, el 25 de juny de 2016. Consultat el 25 de maig de 2016.
  23. ↑ «[3]». Consultat el 19 de febrer de 2018 (en rus).
  24. ↑ «[4]». Consultat el 20 de juny de 2018 (en en-us).
  25. ↑ «[5]». Consultat el 9 de març de 2019 (en en).
  26. ↑ «Iran's conservatives return to Telegram after failed ban» (en en). Al-Monitor. Consultat el 9 de març de 2019.
  27. ↑ 27,0 27,1 «تلگرام 'پس از عدم همکاری با دولت ایران موقتا مسدود شد'» (en fa).
  28. ↑ «Iran starts restricting Telegram messenger» (en en). Tehran Claves. Consultat el 9 de març de 2019.
  29. ↑ «Telegram denies Iran’s claim it installed servers there» (en en-us). The Seattle Claves. Consultat el 22 de novembre de 2019.
  30. ↑ «شبکه‌های تحویل محتوا (CDN) رمزنگاری شده». core. telegram. org. Consultat el 6 de giner de 2019.
  31. ↑ «Why Did Telegram Warn Users That Iranian Versions of the Telegram App—Talaeii and Hotgram—Llaure “Unsafe”?». Center for Human Rights in Iran. Consultat el 9 de març de 2019.
  32. ↑ «Google Bans Iran Regime's Spyware App» (en en-gb). Official Website of the Foreign Affairs Committee of the National Council of Resistance of Iran. Consultat el 30 d'abril de 2019.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Telegram_en_Iran&oldid=1303180»