Tapet
Un tapet[1], també cridat pañito,[2] és una peça de tela, pany, hule o un atre material, aixina com un teixit confeccionat en ganchillo o brodat que s'utilisa per a cobrir, en el propòsit de protegir o decorar mobiliari o superfícies diverses.[3] També, és una denominació usada per a referir-se a una estora, tela forta de llana o d'atres matèries, i de varis dibuixos i colors en que es cobrix el sol d'una estància.[4] <br>A mitan del xix va aparéixer un tipo de tapet cridat antimacasar, per a un us molt específic: protegir respals de sofans i sillons de l'oli de macasar que els hòmens utilisaven en el cabell.[5]


Estores
També es diu tapet a una menuda estora.[3] Es confeccionen tapets en distints països, com Iran, Afganistan, Turquia, Índia, Pakistan, China i Nepal, entre uns atres. Existixen vàries tècniques per a confeccionar-los.
Diferència entre tapet i estora
Els tapets i estores tenen diferències clares. Els tapets són més menuts, s'usen en àrees específiques com a entrades i cuines, i són fàcils de moure i netejar. Estan fets de materials com vinil, goma i tela. Les estores, per un atre costat, són més grans, cobrixen àrees extenses com a habitacions o sales, oferixen aïllament tèrmic i acústic, i milloren l'estètica de l'espai. Estan fetes de materials suaus i luxosos, com llana i seda, i poden estar fixades al sol o ser lo suficientment pesades per a mantindre's en el seu lloc.
Tècniques de nugat
Els tapets nugats es realisen en teler, en llana, seda o la combinació d'abdós materials.
Tipos de nucs
- Nuc persa o Senneh: És el nuc asimètric permet realisar dissenys més complexos, en ell es conseguixen fer curves per a donar-li una major definició als dissenys.[6]
- Nuc turc o Ghiordes: És el nuc simètric per a realisar els dissenys geomètrics.[7]
- Nuc tibetà: S'utilisa principalment per a tapets moderns o contemporàneus, són tapets de dissenys més senzills.[8]
Teixits plans o Kilim
Un kilim és un tapet o estora fet en un teixit pla o sense pèl nugat.[9][10] Està compost de fils de llana per a la trama de l'estora, normalment elaborada en cotó o llana. Antigament s'usaven telers horisontals, recolzats en el sol. Posteriorment es varen escomençar a utilisar telers o bastidors de metal, pero encara se seguixen veent telers de fusta utilisats en l'antiguetat en els tallers dels llogarets.
Per norma general són menys duradores que les estores perque el seu cos és més fi, per això solen ser tapets més barats. Originalment els kilims s'utilisaven en els sols i parets de les tendes, les cases o com a cobertes per als animals i l'equipage.
En Sèrbia, els kilím de Pirot conten en la protecció de propietat industrial coneguda com a indicació geogràfica per la seua reputació i tradició centenària de fabricació d'este tipo de textils en dita localitat.[11] Dits tapets en considerats part del patrimoni intangible serbi i símbol nacional de dit país.[12]
Tipos
Teixit
L'estora es fabrica en un teler prou similar al de tela teixida. El pèl pot ser de pelfa o de Bereber. L'estora de pelfa és una pile tallada i l'estora bereber és una pile de bucle. Hi ha nous estils d'estora que combinen els dos estils, cridats estores de tall i bucle. Normalment s'utilisen molts fils de colors i este procés és capaç de produir patrons intrincados a partir de dissenys predeterminats (encara que s'apliquen algunes llimitacions a certs métodos de teixit sobre la precisió del patró dins de l'estora). Estes estores solen ser les més cares per la velocitat relativament llenta del procés de fabricació. Són molt famoses en Turquia, Iran, Índia, Pakistan i Aràbia.
Feltre d'agulla
Les estores feltre d'agulla són més alvançades tecnològicament. Estes estores es fabriquen entremesclant i afieltrando cada una de les fibres sintètiques en agulles de púas i forquetes, formant una estora extremadament duradora. Estes estores es troben normalment en entorns comercials a on hi ha un tràfic freqüent, com a hotels i restaurants.
Nuc
En una estora de pèl nugat (formalment, una estora de "trama suplementària de pèl tallat"), els fils de la trama estructural s'alternen en una trama suplementària que s'eleva en àngul recte respecte a la superfície del teixit. Esta trama suplementària està unida a la direcció per mig d'un dels tres tipos de nucs (vejau més avant), com en el cas de l'estora de pèl, que va ser popular en la década de 1970, per a formar el pèl o la sesta de l'estora. El nugat a mà és més freqüent en les estores orientals i en les estores. Les estores de Cachemira també es nuguen a mà. Les estores de pèl, de la mateixa manera que les planes, poden teixir-se en teler. En la producció d'estores europees i orientals s'han utilisat tant telers verticals com a horisontals. Els fils de la urdimbre es coloquen en el marc del teler abans d'escomençar a teixir. Varis tejedores poden treballar junts en la mateixa estora. Es completa i es talla una fila de nucs. Els nucs s'asseguren en (normalment d'una a quatre) rencs de trama. La urdimbre en l'estora teixida sol ser de cotó i la trama de yute.
Hi ha varis estils de nugat, pero els dos tipos principals són el simètric (també cridat turc o Ghiordes) i el asimètric (també cridat persa o Senna). Els centres contemporàneus de producció d'estores de nuc són: Lahore i Peshawar (Pakistan), Cachemira (Índia), Mirzapur i Bhadohi (Índia),[14] Tabriz (Iran), Afganistan, Armènia, Azerbaiyan, Turquia, Àfrica del Nort, Nepal, Espanya, Turkmenistan i Tibet. L'importància de les estores en la cultura de Turkmenistan és tal que la bandera nacional presenta una franja roja vertical prop del costat de l'issat, que conté cinc guls d'estora (dissenys utilisats en la producció d'estores). Cachemira és coneguda per les seues estores nugades a mà de seda o llana.
Injectades
Es tracta d'estores el pèl de les quals s'injecta en un material de soport, que a la seua volta s'adherix a un soport secundari fet d'un teixit d'arpillera o una alternativa feta per l'home per a proporcionar estabilitat. El pèl se sol cizallar per a conseguir diferents textures. Est és el mètoto més comú de fabricació d'estores domèstiques per al revestiment de sols en el món.
Uns atres
Una estora de teixit pla es crea entrellaçant fils d'urdimbre (verticals) i de trama (horisontals). Els tipos d'estores orientals de teixit pla inclouen el kilim, el soumak, el teixit pla i el teixit de tapís. Els tipos d'estores europees de teixit pla inclouen la veneciana, l'holandesa, la damasco, la llista, la tela de pèl i la ingrain (també coneguda com a tela doble, de dos capes, de tres capes o de tres capes).
Una estora de gancho és un tipo simple d'estora feta a mà tirant de tires de tela com a llana o cotó a través de les malles d'un teixit resistent com la arpillera. En l'actualitat, este tipo d'estora es fabrica generalment com artesania.[15]
A diferència de les estores teixides, les estores brodades no es creen en un teler. El seu patró s'establix per mig de l'aplicació de punts a una base de tela (a sovint lli). El punt de tenda i el punt de creu són dos dels més comunes. Les estores brodades les feyen tradicionalment les dònes de la realea i de l'aristocràcia en la llar, pero hi ha hagut alguna fabricació comercial des de que es varen introduir les agulles d'acer (les anteriors eren d'os) i es va millorar el teixit del lli en el XVI. [Se sap que María, reina d'Escòcia, era una ávida bordadora. Els dissenys del XVI solen incloure enredaderas i flors regionals (per eixemple, l'estora de Bradford). A sovint incorporen heràldica animal i l'escut d'armes del fabricant. La producció va continuar durant el XIX. Les composicions d'estores brodades de l'época victoriana inclouen flors tridimensionals molt ilusionistes. Els patrons de les estores de taulells formats per una série de quadrats, cridats treball de llana de Berlín, es varen introduir en Alemània en 1804, i es varen fer molt populars en Anglaterra en la década de 1830. Les estores brodades també poden incloure atres característiques, com un patró de formes, o inclús poden contar una història.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ «pañito». Diccionario de la lengua española - RAE - ASALE.
- ↑ 3,0 3,1 «Tapete». Diccionario de la lengua española - RAE - ASALE.
- ↑ «Diccionario de americanismos».
- ↑ «El curioso origen del ‘antimacasar’, el paño donde se apoya la cabeza en algunas butacas» (en español). 20minutos (22 de enero de 2020). Consultat el 17 de mayo de 2020.
- ↑ «Nudo persa» (en español). Tesauros del Patrimonio Cultural de España. Consultat el 11 de junio de 2020.
- ↑ «Nudo turco» (en español). Tesauros del Patrimonio Cultural de España. Consultat el 11 de junio de 2020.
- ↑ Goswami, K. K. (2018). Advances in Carpet Manufacture (en anglés), Elsevier, pp. 328. ISBN 978-0-08-101888-0.
- ↑ «Kilim» (en español). Tesauros del Patrimonio Cultural de España. Consultat el 11 de junio de 2020.
- ↑ «Carpet Cleaning Pimlico». Consultat el 29 de septiembre de 2023.
- ↑ Organización Mundial de la Propiedad Intelectual (Septiembre de 2022). «La preservación del patrimonio cultural de Serbia: el caso del kílim de Pirot» (en es). Revista de la OMPI. Consultat el 2023-05-13.
- ↑ «Rug-making in Pirot. Intangible cultural heritage of Serbia». Republic of Serbia. Ministry of Culture and Information (2023). Consultat el 2023-05-13.
- ↑ Bolat, Jeff. «Carpet Cleaners». Consultat el 2021-04-26.
- ↑ «La famosa alfombra de Bhadohi recibe la etiqueta GI», The Times of India, 9 de septiembre, 2010.
- ↑ «La ciencia del color mejora el estilo de las alfombras». carpet-rug.org. Archivat des de l'original, el 2015-10-19. Consultat el 28 de octubre de 2015.