L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Sorghum

El sorgo (Sorghum spp.) o maicillo és un gènero de poáceas[1] oriundes de les regions tropicals i subtropicals d'Àfrica oriental. Es cultiven en la seua zona d'orige; en Europa, Amèrica i Àsia com cereal per a consum humà i animal (en la producció de forrajes), i per a l'elaboració de begudes alcohòliques i graneras. La seua resistència a la sequia i a la calor ho fa un cultiu útil en regions semiáridas, i és un dels cultius més importants del món. Comprén 366 espècies descrites i d'estes, solament 31 acceptades.[2][3]

Sorghum

En tractar-se d'un aliment carent de gluten, representa una opció nutritiva per a les persones celíacas. Posseïx propietats antidiarreicas, o astringentes, i homeostáticas.

Característiques

El sorgo té un hàbitat i una fisiologia vegetal (metabolisme de les "C-4") similar al de la dacsa (Zea mays), encara que en un sistema radical més extens i ramificado, de característiques fibrosas i fins a 12 dm de profunditat. El brot és cilíndric, d'1 a 3 m d'altura, en una inflorescència terminal en forma de mechó compost per flors bisexuales. El gra és una cariópside d'al voltant de 4 mm de diàmetro.

Morfologia

El sorgo pertany a la família de les gramíneas. Les espècies són el Sorghum vulgare i el Andropogum sorgum sudanensis.

El sorgo té una altura d'1 a 2 m. Té inflorescèncias en panojas i llavors de 3 mm, esfèriques i oblongas, de color negre, rojós i groguenc. Té un sistema radicular que pot aplegar en terrenys permeables a 2 m de profunditat. Les flors tenen estams i pistils.

El valor energètic del gra de sorgo és una miqueta inferior al del dacsa. Es pot estimar com a mija 1,08 UF/kg. Comparant-ho en el gra de dacsa, el de sorgo és generalment una miqueta més ric en proteïnas, pero més pobra en matèria grassa; com les de dacsa, són d'un valor biològic prou dèbil; són particularment deficitàries en lisina.[4]

Vore també

Referències

  1. ↑ Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultat el 15 de març de 2010.
  2. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada TPL
  3. ↑ «Sorghum». World Checklist of Selected Plant Families.
  4. ↑ «Propietats i Valor Nutricional del Sorgo».

Bibliografia

  1. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20150124024459/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/genus.pl?11304 (12 feb 2008)
  1. seu-consum/ Beneficis del sorgo en la dieta del celiaco seu-consum/ archivat en Wayback Machine.
  2. Catasus Guerra, L. 1997. Les gramíneas (Poaceae) de Cuba, I. Fontqueria 46: [i–ii], 1–259.
  3. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A. O. Chater. (eds.) 1994. Alismataceae a Cyperaceae. Fl. Mesoamer. 6: i–xvi, 1–543.
  4. de Wet, J. M. J. 1978. Systematics and evolution of Sorghum sect. Sorghum (Gramineae). Amer. J. Bot. 65(4): 477–484.
  5. Espill Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna. 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
  1. Filgueiras, T. S. 2003. Sorghum. In Catalogue of New World Grasses (Poaceae): III. Subfamilies Panicoideae, Aristidoideae, Arundinoideae, and Danthonioideae. Contr. U.S. Natl. Herb. 46: 598–606.
  2. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  3. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  4. Lazarides, M., J. B. Hacker & M. H. Andrew. 1991. Taxonomy, cytology and ecology of indigenous Australian sorghums (Sorghum Moench: Andropogoneae: Poaceae). Austral. Syst. Bot. 4: 591–635.
  5. Longhi-Wagner, H.M., V. Bittich, M. d. G. L. Wanderley & G. J. Shepherd. 2001. Poaceae. Fl. Fanerogâm. Estat São Paulo 1: i–xxv,.
  6. Morales, J. F. 2003. Poaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 3. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 93: 598–821.
  7. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  8. Pohl, R. W. 1994. 151. Sorghum Moench. Fl. Mesoamer. 6: 381–382.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sorghum&oldid=1143614»