El sol negre és un tipo de símbol de roda solar (en alemà: sonnenrad) en múltiples variants; l'esvástica i atres variants redonejades similars són en realitat formes de sonnenrad, de la mateixa manera que certes versions de la creu celta.[1][2][3] El seu orige es remonta a l'Edat de Ferro europea, quan és conegut com Zierscheibe ("disc ornamental" en alemà).[4][5][6] El disseny del símbol varia, podent estar format de quatre a dotze runas sowilo (ᛊ o ᛋ), ademés d'un forat en el centre, una esvástica o suástica (卐), una sauvástica (卍), un punt, una creu solar, etc.[7][8][9]

Sol negre
Per a atres usos d'este terme vore Sol negre (videojoc).
Sol Negre que era part d'un cinturó femení de la Cultura Villanova, trobat en la necròpolis de Verucchio, Itàlia, 800-700 AC (Edat de Ferro).
Zierscheibe de l'Edat del Ferro, en una esvástica en el centre.
Disc ornamental alamán de Herbrechtingen (sigle VI). També s'han datat peces de joyeria similars en el sigle VII.[10][11]
Elements decoratius d'un cinturó femení de la tomba 47, necròpolis de Lippi, Verucchio. Obra de la cultura villanoviana, 700-600 a. C.

El palau de Wewelsburg

 
Similar al disseny del mosaic en Wewelsburg.

El símbol que més vesprada es coneixeria com el "sol negre" va aparéixer en la seua versió moderna a principis de el XX, sent la seua primera representació un mosaic present en el palau Wewelsburg.[12] En 1933, Heinrich Himmler, cap de les SS, va adquirir dit castell prop de Paderborn, en la regió alemana de Westfalia (ocultistes i neopaganos creïen que el lloc era un nexe de conexió en la màgia i forces de la naturalea, en estar prop de la zona a on va estar el llegendari Irminsul). Himmler pretenia convertir l'edifici en un centre per a les SS i, entre 1936 i 1942, va ordenar ampliar-ho i reconstruir-ho en fins ceremoniales.[13] La remodelació de Himmler va incloure el mosaic de Wewelsburg, compost per dotze runas sig de color vert obscur superpostes radialmente, com les empleades en el logotip de les SS, presents en el sol de marbre blanc de la segona planta de la torre nort de l'estructura, coneguda com la "Sala dels Generals Majors".[14] Segons Walter Schellenberg, que va anar un càrrec del servici d'informació de les SS, en esta sala hi havia una taula redona i es realisaven cerimònies especials en fòc, processons d'antorches i invocacions als antics deus teutónicos en individus triats.[15] Este mateix oficial de les SS narra que a voltes se situava en el centre del sol negre del sol un disc d'or, els adeptes es colocaven entorn i es portaven a terme oracions en la finalitat d'establir contacte espiritual entre este sol negre i la creu gamada del sostre de la planta inferior, considerada com el inframón.[16]


Alguns investigadors han sugerit que el creador de dit símbol va poder haver-se inspirar-se en els motius dels discs decoratius presents en el periodo merovingio (Zierscheiben) d'Europa Central, que, segons dita sugerència, representen el sol o el seu pas a lo llarc de l'any.[17][14]

Neonazismo i extrema dreta

 
El Sol Negre en l'emblema del Batalló Azov.
 
La Sala dels Generals Majors (Obergruppenführersaal) en la segona planta de la torre nort del palau de Wewelsburg.

Empleat per ocultistes i neopaganos com Heinrich Himmler o Rudolf Hess, i posteriorment per neonazis i atres grups d'extrema dreta. El disseny del símbol consistix en dotze runas sowilo radials, iguals als símbols amprats per les SS en el seu logotip. Va aparéixer en l'Alemània abans de l'ascens al poder dels nazis, sent l'element de disseny més notori del palau de Wewelsburg, edifici remodelat i ampliat pel cap de les SS, Heinrich Himmler, com a quarter de la "Orde Negra" (Himmler pretenia convertir a les SS en una nova orde caballeresca artúrica que anara el bastió de la "purea ària").[18][19][20][14]

Segons Walter Schellenberg, un càrrec del servici d'informació de les SS, el símbol era usat en rituals esotèrics.[16] El símbol apareix com a ocultiste en la novela alemana de 1991 titulada Die Schwarze Sonne von Tashi Lhunpo (El sol negre de Tashi Lhunpo). El llibre relaciona el mosaic de Wewelsburg en el concepte neonazi del Sol Negre, inventat per l'antic oficial de les SS Wilhelm Landig com a substitut de l'esvástica nazi.

A finals de el XX, el símbol del sol negre va ser àmpliament utilisat per neofascistes, neonazis, ultradretans i nacionalistes blancs en general. El símbol apareix a sovint en banderes extremistes, camisetes, cartells, llocs web i en publicacions extremistes associades a estos grups. Dits grups d'extrema dreta moderns solen referir-se al símbol com la roda del sol o sonnenrad.[14][19][21]


Varis grups i individus d'extrema dreta han utilisat el símbol en la seua propaganda, entre ells l'autor del atentat de Christchurch de 2019 i el grup neonazi australià Antipodean Resistance. El símbol va ser exhibit per membres de varis grups extremistes que varen participar en la manifestació Unite the Right en Charlottesville (Virginia, Estats Units).[22][23]

En maig de 2022, es va produir un tiroteig en Buffalo (Nova York). L'autor dels dispars, un supremacista blanc, duya el símbol del sol negre en el seu jupetí antibalas i ho va colocar en la portada del seu manifest digital. Posteriorment, els canals de Telegram i les persones influents favorables al Kremlin varen difondre informació errònea que vinculava a l'autor del tiroteig en el Regiment Azov i la nació ucraniana en general. No obstant, el tirador no fa cap referència al Regiment Azov en el seu manifest, i Ucrània solament rep una menció en una secció plagiada d'un manifest d'un tirador en massa anterior a l'invasió russa d'Ucrània.[24]

L'1 de setembre de 2022, Fernando André Sabag Montiel, que té un tatuage del sol negre en el braç, va intentar assessinar a la vicepresidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner.[25]

En juliol de 2023, un membre de la campanya presidencial nortamericana de Ron DeSantis va produir i va compartir un vídeo en Twitter que contenia el sol negre.[26] El vídeo va ser retirat ràpidament despuix de rebre l'atenció dels mijos de comunicació i reaccions en contra, sent el membre de la campanya responsable de dita image despedit.[27][28]

Referències

  1. ↑ «Sonnenrad | ADL» (en en). www.adl.org. Consultat el 2026-07-10.
  2. ↑ Khomiakova, Olga(2015-09-30).«Disc Brooches of Dollkeim-Kovrovo Culture. The Question of the Origin of Ornaments in the Southeast Baltic in the First Centuries AD».Archaeologia Baltica.21-22: 14–39.ISSN 1392-5520.doi:10.15181/ab.v1i0.1133.(en en)
  3. ↑ L. Kasen, Victor Ordell (1997). «The Controversy of the 'Schwarze Sonne'». www.oocities.org.
  4. ↑ «Svastika». www.obchodjitrenka.cz. Consultat el 2026-07-10.
  5. ↑ «SYMBOLS AND CODES OF THE EXTREME RIGHT AS APPROPRIATIONS OF THE GERMANIC PAST». Staatliche Museen zu Berlin (2020).
  6. ↑ Koch, Ursula(2017).«Merowingische Zierscheiben mit einem gekreuzten Menschenpaar».Archäologisches Korrespondenzblatt.47(4): 533–547.ISSN 2364-4729.doi:10.11588/ak.2017.4.75174.(en de)
  7. ↑ Motschi, Andreas(2007-01-01).«Dones spätrömisch-frühmittelalterliche Gräberfeld von Oberbuchsiten (SO)».Collectio archaeologica.
  8. ↑ «Far Right Usage of Paguen and Nordic Iconography» (en en-us). Grey Dynamics. Consultat el 2026-07-10.
  9. ↑ Andreas (2017-07-04). «Die Schwarze Sonne - ein böses Zeichen? | Black Metal Germania» (en de). Consultat el 2026-07-10.
  10. ↑ «Openwork Belt Fitting - Frankish - The Metropolitan Museum of Art» (en en). The Metropolitan Museum of Art. Archivat des de l'original, el 2025-09-20. Consultat el 2026-07-10.
  11. ↑ «Openwork Belt Fitting - Frankish - The Metropolitan Museum of Art» (en en). The Metropolitan Museum of Art. Archivat des de l'original, el 2025-08-15. Consultat el 2026-07-10.
  12. ↑ Wilson, Jason. «The neo-Nazi symbol posted by Pete Evans has a strange and dark history», The Guardian, 2020-11-24. Consultat el 2026-07-10 (en en-gb).
  13. ↑ Berger, Helen A. (2022-05-27). «The ‘sonnenrad’ used in shooters’ manifestos: a spiritual symbol of hate» (en en-us). The Conversation. Consultat el 2026-07-10.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Goodrick-Clarke, Nicholas (2002). Black Sun: aryan cults, esoteric nazism and the politics of identity, New York university press. ISBN 978-0-8147-3124-6. Consultat el 2023-12-03.
  15. ↑ Cardero López, 2022, pp. 180-181.
  16. ↑ 16,0 16,1 Cardero López, 2021, p. 136.
  17. ↑ (2022) Myths of Wewelsburg Castle: facts and fiction, Brill Schöningh. ISBN 978-3-657-79200-9. Consultat el 2023-12-03.
  18. ↑ Nicholas Goodrick-Clarke (2003), ___protected_title_0___, NYU Press, ISBN 0814731554
  19. ↑ 19,0 19,1 (2002) Handbuch Rechtsradikalismus: Personen, Organisationen, Netzwerke vom Neonazismus bis in die Mitte der Gesellschaft, Leske + Budrich. ISBN 978-3-8100-3399-4. Consultat el 2023-12-03.
  20. ↑ Partridge, Christopher Hugh (2015). The occult world, Routledge. ISBN 978-0-415-69596-1. Consultat el 2023-12-03.
  21. ↑ «Deconstructing the symbols and slogans spotted in Charlottesville» (en en). Washington Post. Consultat el 2023-12-03.
  22. ↑ Porter, Tom (2017-08-13). «Charlottesville White Nationalist Groups: a Guide» (en en). Newsweek. Consultat el 2023-12-03.
  23. ↑ «Flags and Other Symbols Used By Far-Right Groups in Charlottesville» (en en). Southern Poverty Law Center. Consultat el 2023-12-03.
  24. ↑ Lamoureux, Mack (2022-05-16). «Pro-Kremlin Influencers Llaure Using the Buffalo Shooting to Undermine Ukraine» (en en). Vice. Consultat el 2023-12-03.
  25. ↑ elDiarioAR (2022-09-02). «Els tatuages neonazis del detingut que va intentar matar a Cristina» (en es). elDiarioAR.com. Consultat el 2023-12-03.
  26. ↑ «A video retweeted by a DeSantis staffer stirred new controversy. Was there a Nazi symbol?» (en en-us). Yahoo News (2023-07-25). Consultat el 2023-12-03.
  27. ↑ Reporter, Ewan Palmer News (2023-07-24). «Outrage as DeSantis staffer 'retweets' Nazi symbol video: 'Disgusting'» (en en). Newsweek. Consultat el 2023-12-03.
  28. ↑ «DeSantis campaign fires aide who shared clip with Nazi symbol», 2023-07-26. Consultat el 2023-12-03 (en en-gb).

Bibliografia

  • Cardero López, José Luis (2022). Els deus obscurs del nazisme, 3ª edició, Cydonia. ISBN 978-84-947223-9-4.
  • Cardero López, José Luis (2021). El proyecte esotèric de el III Reich, Cydonia. ISBN 978-84-122403-9-9.

Vore també


Referències