Singularitat BKL
Plantilla:Cosmologia Una singularitat de Belinski–Khalatnikov–Lifshitz (BKL) és un model de l'evolució dinàmica de l'univers prop de la singularitat gravitacional inicial, descrita per una solució anisotrópica i caòtica de les ecuaciónes de camp de gravitació d'Einstein . [1] Segons este model, l'univers oscila caóticament al voltant d'una singularitat gravitacional en la que el temps i l'espai es tornen iguals a zero o, equivalentement, la curvatura del espai-temps aumenta a infinit. Esta singularitat és físicament real en el sentit de que és una conseqüència natural de la solució, i apareix també en la solució exacta d'eixes equacions. La singularitat no es crea artificialment a través de les suposicions i simplificació per atres solucions especials, com les solucions de Friedmann–Lemaître–Robertson–Walker, la cuasi-isotrópica i la de Kasner .
El model du el nom dels seus autors Vladimir Belinski, Isaak Khalatnikov i Evgeny Lifshitz, que llavors treballaven en l'Institut Landau de Física Teòrica .
L'image desenrollada per BKL té varis elements importants, incloent:
- Prop de la singularitat, l'evolució de la geometria en diferents punts espacials es desacopla, de modo que les solucions de les equacions diferencials parcials poden aproximar-se per mig de solucions d'equacions diferencials ordinàries sobre el temps per a factors d'escala espacial definits apropiadament. Esta es diu la conjectura BKL .
- Per a la majoria dels tipos de matèria, l'efecte dels camps de matèria sobre la dinàmica de la geometria és insignificant prop de la singularitat. El treball original de BKL teorizó que l'efecte era insignificant per a totes les tipas de matèria, pero més vesprada varen descobrir que la "matèria rígida" (equació d'estat p = ε), equivalent a un camp escalar sense massa, pot afectar la dinàmica prop de la singularitat.
- Les equacions diferencials ordinàries que descriuen les asintòtiques vénen d'una classe de solucions espacialment homogénees que constituïxen la dinàmica Mixmaster: un model d'oscilació caòtic i complicat que exhibix propietats similars a les dinàmiques prop de la singularitat descrit per BKL.
L'estudi de la dinàmica de l'univers en el veïnat de la singularitat s'ha tornat un camp en ràpit desenroll de la matemàtica i física teòrica. Quan el model BKL és aplicat a la singularitat cosmológica en models cosmológicos multidimensionales ( tipo Kaluza-Klein ), el espaciotiempo és caòtic prop de la singularitat quan l'espai té no més que dèu dimensions, pero quan hi ha més, un univers sofrix un número finit d'oscilacions abans d'entrar en un règim de contracció monòton de tipo Kasner. [2] [3] [4]
El desenroll d'estudis cosmológicos basats en models de supercuerdas ha revelat alguns aspectes nous de la dinàmica en el veïnat de la singularitat. [5] [6] [7] En estos models, els mecanismes de canvi de les époques de Kasner són causats no per les interaccions gravitacionals sino per l'influència d'atres camps presents. Es va demostrar que els models cosmológicos basats en sis models de supercuerdas principals i un model de supergravetat d'onze dimensions exhibixen la dinàmica BKL caòtica prop la singularitat. Es va descobrir una conexió entre els models cosmológicos oscilatoris tipo BKL i una subclasse especial d'àlgebra de Lie de dimensió infinita: les nomenades àlgebra hiperbòliques de Kac-Moody . [8] [9] [10]
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Singularidad BKL» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.