Sebaot
Sebaot (en hebreu צבאות; Tzebaoth lliteralment eixèrcits) en un epítet per a Deu en el judaisme, l'oració completa del qual és Yahweh dels eixèrcits (en hebreu:יהוה צבאות (🔊 (escoltar))).
Ya que pronunciar Yahveh es va tornar tabú en el judaisme, des del Segon Temple és substituït per Adonai, aixina que la traducció moderna és Adonai/Senyor dels eixèrcits, mentres en texts cristians es troba com Jehová/Yahveh/Deu dels eixèrcits.
Usos
editarA partir dels Llibres de Samuel, el terme "Yahweh dels eixèrcits" apareix centenars de voltes a lo llarc dels llibres profètics, en els Salms i en les Cròniques. En totes les seues aparicions del Tanaj (Antic Testament) no apareix per sí solament, sino com agregat als noms Yahweh, Elohim o Adonai, en total es contabilisen 273 conjuncions: Yahweh dels eixèrcits (242), Yahweh Elohy dels eixèrcits (12), Yahweh Elohy de les tropes (3), Adonai Yahweh dels eixèrcits (11), Adonai Yahweh de les tropes (1) i Yahweh Elohim dels eixèrcits (4).
L'epítet no apareix en absolut en la Torá, ni en els llibres de Josué i Juges, com a resposta, s'han teorizado vàries arguments; els biblistas ho varen borrar per a acontentar als creents a els qui no agradava el renom, este afegitó (eixèrcits) es va desenrollar de forma natural en la fe i la teologia judeua, un indicador que les batalles d'Israel eren les batalles de Yahweh. Alguns han interpretat Tzevaot de la paraula "desijar/voler", (arameo צבי zvy) i alguns ho han interpretat a partir de la paraula secret.
Història
editarEntre els judeus del periodo del Segon Temple, els amulets eren molt comuns, mai s'usaven imàgens sol noms, les representacions de Yahweh en idiomes com el grec o el copto es troben en facilitat,[1] Ιαω és el més comunament usat de la diàspora judeua de parla grega, una vocalisació de Yahweh.[2]
El bisbe i teòlec cristià de el II Irenaeus en la seua obra Contra les herejías escriu; els gnósticos varen afegir al final de Ιαω una Tzeta per a formar el compost Ιαωθ [iao_tze].[3] Este escrit es referia a este epítet tenint una transcripció en grec .
Tertuliano i uns atres patriarques de l'Iglésia, ho varen usar en el significat de "Eixèrcit d'àngels de Deu".[4]
En el Protestantisme, Martín Lutero utilisa esta paraula "Tzevaot" en el himne de batalla de la reforma.
Per a judeus, este epítet és sagrat i moltes persones hui en dia tendixen a no mencionar-ho ni escriure-ho, per a referir-se a est, en lloc d'escriure צבאות (pronunciar-ho Sebaot) escriuen צבקות (pronunciat Sebakot),
Vore també
editarReferències
editar- ↑ B. Alfrink, La prononciation 'iaue' du tétragramme, O.T.S. V (1948) 43–62.
- ↑ Evans, Luke, Aaron, Ralph, "Recipes for Love: A Semiotic Analysis of the Tools in the Erotic Magical Papyri" (Durham University 2015), p. 26
- ↑ Irenaeus, "Against Heresies", II, xxxv, 3, in P. G., VII, col. 840.
- ↑ Karl Ernst Georges, O. Badellini, F. Calonghi, Dizionario llatí-italià [Latin-to-Italian Dictionary], Rosenberg & Sellier, Turin, 17th edition, 1989, page 2431 of 2959
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sebaot» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.