Sabotage
El sabotage[1] (del francés sabotage, 'fabricar sabates; colocar rieles; sabotejar') és un procés pel qual es realisa una modificació, destrucció, obstrucció o qualsevol intervenció en una operació aliena, en el propòsit d'obtindre algun benefici per a un mateix o un perjuí intencionat.[2]

Com a tàctica de guerra
En la guerra, la paraula s'utilisa per a descriure l'activitat d'un individu o grup no associat en l'eixèrcit de les parts en guerra, com un agent estranger o un partidari autòcton, en particular quan les accions tenen com resultat la destrucció o el dany d'una instalació productiva o vital, com a equips, fàbriques, preses, servicis públics, plantes d'almagasenament o rutes llogístiques. Eixemples destacats d'este tipo de sabotage són els successos de la Black Tom i l'Explosió de Kingsland. De la mateixa manera que els espies, els saboteadores que porten a terme una operació militar vestits de civil o en uniformes enemics despuix de les llínees enemigues estan subjectes a enjuïciament i sancions penals en lloc de ser detinguts com presoners de guerra.[3][4]És habitual que un govern en el poder durant la guerra o els partidaris de la política bèlica utilisen el terme en sentit ampli contra els opositors a la guerra. De forma similar, els nacionalistes alemans parlaven d'una punyalada trapera que els havia costat la pèrdua de la Primera Guerra Mundial.[5]
Una forma moderna de sabotage és la distribució de software destinat a danyar sistemes industrials específics. Per eixemple, s'alega que l'Agència Central d'Inteligència nortamericana (CIA) va sabotejar un oleoducte siberiano durant la Guerra Freda, utilisant informació del Dossier Farewell. [10] Un cas més recent pot ser el Stuxnet cuc informàtic, que va ser dissenyat per a infectar i danyar subtilment tipos específics d'equips industrials. Basant-se en els equips atacats i en l'ubicació de les màquines infectades, els experts en seguritat creuen que es tractava d'un atac contra el programa nuclear iraní per part d'Estats Units o Israel.
El sabotage, ben fet, és intrínsecament difícil de detectar i de rastrejar fins al seu orige. Durant la Segona Guerra Mundial, l'Oficina Federal d'Investigació nortamericana (FBI) va investigar 19.649 casos de sabotage i va concloure que l'enemic no havia causat cap d'ells.[11]
El sabotage en la guerra, segons el manual de l'Oficina de Servicis Estratègics (OSS), varia des d'actes de colp d'estat altament tècnics que requerixen una planificació detallada i operatius especialment entrenats, fins a innumerables actes senzills que poden realisar ciutadans-saboteadores corrents. El sabotage simple es porta a terme de manera que implique un perill mínim de lesions, detecció i represàlies. Existixen dos métodos principals de sabotage: la destrucció física i el "element humà". Mentres que la destrucció física com a mètoto s'explica per sí mateixa, els seus objectius són matisats, reflectint objectes als que el saboteador té accés normal i discret en la vida quotidiana. El "element humà" es basa en les oportunitats universals de prendre decisions errònees, adoptar una actitut no cooperativa i induir a uns atres a seguir el seu eixemple.[12]
Hi ha molts eixemples de sabotage físic en temps de guerra. No obstant, un dels usos més eficaços del sabotage és contra les organisacions. El manual de la OSS proporciona numeroses tècniques baixe el títul "Interferència general en les organisacions i la producció":
- Quan siga possible, remeta tots els assunts a les comissions per a el seu "estudi i consideració ulteriors". Intentar que els comités siguen lo més numerosos possible, mai menys de cinc.
- Plantejar qüestions irrellevants en la major freqüència possible.
- Regatejar sobre la redacció exacta de les comunicacions, actes i resolucions.
- En assignar tasques, firmar sempre primer els treballs sense importància, assignar els treballs importants a treballadors ineficaços en màquines deficients.
- Insistir en el treball perfecte en productes relativament poc importants; tornar per a el seu reacabado els que tinguen el menor defecte. Aprovar atres peces defectuoses els defectes de les quals no siguen visibles a simple vista.
- Per a baixar la moral, i en ella la producció, es
r agradable en els treballadors ineficientes; donar-los ascensos inmerecidos. Discriminar als treballadors eficients; queixar-se injustament del seu treball.
- Celebrar reunions quan hi ha treball més crític per fer.
- Multiplique els procediments i autorisacions per a emetre instruccions, chècs de pagament, etcétera. Procurar que vàries persones tinguen que aprovar tot a on ho faria una sola.
- Difondre rumors inquietants que sonen a informació privilegiada.
De la secció titulada "Dispositius generals per a baixar la moral i crear confusió" ve el següent consell de sabotage simple per excelència: "Actua com un estúpit". [13]
Valor del sabotage simple en temps de guerra
L'Oficina de Servicis Estratègics dels Estats Units, més tart rebatejada CIA, va senyalar el valor específic en cometre sabotage simple contra l'enemic en temps de guerra: "... rajar neumàtics, buidar tancs de combustible, provocar incendis, iniciar discussions, actuar estúpidament, cortocircuitar sistemes elèctrics, desgastar peces de màquines desperdiciarà materials, mà d'obra i temps". Per a subrallar l'importància del sabotage simple a gran escala, varen escriure: "La pràctica generalisada del sabotage simple acossarà i desmoralizará als administradors i policies enemics." La OSS també es va centrar en la batalla pels cors i les ments en temps de guerra; "la pròpia pràctica del simple sabotage per part dels natius en territori enemic o ocupat pot fer que estos individus s'identifiquen activament en el Nacions Unides. War effort, and encourage them to assist openly in periods of Allied invasion and occupation."[14]
En la Primera Guerra Mundial
El 30 de juliol de 1916, es va produir l'explosió de Black Tom quan agents alemans varen capcionar fòc a un complex d'almagasens i barcos en Jersey City, Nova Jersey que contenia municions, combustible i explosius destinats a ajudar als Aliats en la seua lluita.
L'11 de giner de 1917, Fiodore Wozniak, utilisant un drap saturat de fòsfor o un llapis incendiari suministrat per agents de sabotage alemans, va capcionar fòc al seu banc de treball en una planta d'ensamblage de municions prop de Lyndhurst, Nova Jersey, provocant un incendi de quatre hores que va destruir mig milló de proyectils explosius de 3 polzades i va destrossar la planta per uns danys estimats en 17 millons de dólars. L'implicació de Wozniak no es va descobrir fins a 1927.[15]
El 12 de febrer de 1917, Beduinos aliats en els britànics varen destruir un ferrocarril turc prop del port de Wajh, descarrilant una locomotora turca. Els beduinos varen viajar en camello i varen utilisar explosius per a demolir una part de la via.[16]
Despuix de la Primera Guerra Mundial
El "sabotage ferroviari" va ser un dels acontenyiments que varen conduir a l'Incident de Mukden i a l'ocupació japonesa de Manchúria.
En Irlanda, l'Irish Republican Army (IRA) va utilisar el sabotage contra els britànics despuix de l'alçament de Pasqua de 1916. L'IRA va posar en perill les llínees de comunicació i de transport i els suministraments de combustible. L'IRA també va amprar el sabotage passiu, en treballadors portuaris i ferroviaris que es negaven a treballar en barcos i vagons utilisats pel govern. En 1920, agents de l'IRA varen provocar incendis contra a lo manco quinze almagasens britànics en Liverpool. A l'any següent, l'IRA va tornar a capcionar fòc a numerosos objectius britànics, inclosa l'Aduana de Dublín, esta volta sabotejant la majoria dels camions de bombers de Liverpool en els depòsits abans d'encendre les cerillas.[17]
Com a acció industrial
En els inicis de la Revolució Industrial, els treballadors qualificats, com els luditas (1811-1812), utilisaven el sabotage com a mig de negociació en els conflictes laborals.[18]
Els sindicats com l'Industrial Workers of the World (IWW) han advocat pel sabotage com a mig d'autodefensa i acció directa contra les condicions de treball injustes.
La IWW es va formar en part per la filosofia del sindicalisme industrial de Big Bill Haywood, i en 1910 Haywood va estar expost al sabotage mentres recorria Europa:
- L'experiència que va tindre l'impacte més durador en Haywood va ser presenciar una folga general en els ferrocarrils francesos. Cansats d'esperar a que el parlament atenguera les seues demandes, els treballadors ferroviaris varen abandonar els seus llocs de treball en tot el país. El govern francés va respondre allistant als folguistes en l'eixèrcit i ordenant-los que tornaren al treball. Impertérritos, els treballadors varen dur la seua folga al treball. De sobte, sembla que no poden fer res be. Els productes peridors permaneixen durant semanes, desviats i oblidats. La càrrega en destí a París es desvia a Lió o Marsella. Esta tàctica -els francesos la cridaven "sabotage"- va fer que els folguistes conseguiren les seues reivindicacions i va impressionar a Bill Haywood.[19]
Per a la IWW, el significat de sabotage es va ampliar per a incloure l'ús original del terme: qualsevol retirada d'eficiència, incloent la ralentisació, la folga, folga de celosia (o treball a reglament), o l'empastre creatiu de les assignació de treball.[20]
Un dels eixemples més greus es va produir en les obres de co nstruccó de l'Estació generadora de Robert-Bourassa en 1974, en Québec (Canadà), quan els treballadors varen utilisar buldòzers per a derribar generadors elèctrics, danyar els depòsits de combustible i incendiar els edificis. El proyecte es va retardar un any i el cost directe dels danys es va estimar en 2 millons de dólars canadencs. Les causes no estaven clares, pero s'han citat tres possibles factors: la rivalitat intersindical, les males condicions de treball i l'arrogància percebuda dels eixecutius nortamericans del contractiste, Bechtel. Corporation.[21]
Eixemples
S'entén com a sabotage a qualsevol acció entrometida en assunts aliens. Estos sabotages són realisats per persones que busquen beneficiar-se a sí mateixes o impedir alguna cosa. Eixemples:
Modificacions
Una financera entrega un milló de dólars a una empresa, i un bandit li les ingenia per a donar-los a la financera EL SEU conte bancari en lloc de la de l'empresa, rebent ell tots els diners, furtant-ho. Ací es diu que va modificar, és dir, va sabotejar, l'operació per a furtar eixos diners.
Destrucció
En mig d'un conflicte militar entre dos països, supongam, un soldat es fa passar per un tripulant del barco enemic, aplegant aixina fins a dita embarcació per a destruir-la en un arma. En este cas, el soldat va sabotejar la navegació.
Obstrucció
En ocasions, el sabotage és utilisat per a tirar-li la culpa a persones alienes. Eixemple: un home que té un diamant ho coloca en la bojaca de la persona que vol ficar en problemes, sense que ella es percate, para quan troben el diamant estiga en dita persona, donant l'idea de que va ser ella qui ho va furtar o ho té ilegalment. Ací s'observa un sabotege per a embrutar a un atre.
Sabotage Informàtic
El terme sabotage informàtic comprén totes aquelles conductes dirigides a eliminar o modificar funcions o senyes en una computadora sense autorisació, per a obstaculisar el seu correcte funcionament, és dir, causar danys en l'hardware o en el software d'un sistema. Els mètotos utilisats per a causar destrosses en els sistemes informàtics són d'índole molt variada i han anat evolucionant cap a tècniques cada volta més sofisticades i de difícil detecció.
Marque llegal en Chile
En Chile existix solament una llei vigent fins a la data que regula matèries relatives als delictes informàtics, esta és la llei 19.223, la qual solament està composta de quatre artículs: Artícul 1.º.- El que maliciosamente destruïxca o inutilise un sistema de tractament d'informació o les seues parts o components, o impedixca, obstaculise o modifique el seu funcionament, sofrirà la pena de presidi menor en el seu grau mig a màxim. Si com a conseqüència d'estes conductes s'afectaren les senyes contingudes en el sistema, s'aplicarà la pena senyalada en l'incís anterior, en el seu grau màxim. Artícul 2.º.- El que en l'ànim d'apoderar-se, usar o conéixer indegudament l'informació continguda en un sistema de tractament de la mateixa, ho intercepte, interferixca o accedixca ad ell, serà castigat en presidi menor en el seu grau mínim a mig. Artícul 3.º.- El que maliciosamente altere, danye o destruïxca les senyes contingudes en un sistema de tractament d'informació, serà castigat en presidi menor en el seu grau mig. Artícul 4.º.- El que maliciosamente revele o difonga les senyes contingudes en un sistema d'informació, sofrirà la pena de presidi menor en el seu grau mig. Si qui incorre en estes conductes és el responsable del sistema d'informació, la pena s'aumentarà en un grau.
Marque llegal en Mèxic
En Mèxic, el Còdic Penal Federal tipifica a este delicte en el seu artícul 140, el qual senyala
Artícul 140
S'impondrà pena de dos a vint anys de presó i multa de mil a cinquanta mil pesos, al que danye, destruïxca, perjudique o ilícitament entorpixca vies de comunicació, servicis públics, funcions de les dependències de l'Estat, organismes públics descentralisats, empreses de participació estatal, òrguens constitucionals autònoms o les seues instalacions; plantes siderúrgiques, elèctriques o de les indústries bàsiques; centres de producció o distribució d'artículs de consum necessaris d'armes, municions o implementos bèlics, en la finalitat de trastornar la vida econòmica del país o afectar la seua capacitat de defensa.
S'aplicarà pena de sis mesos a cinc anys de presó i multa fins a de cinc mil pesos, al que tenint coneiximent de les activitats d'un saboteador i de la seua identitat, no ho faça saber a les autoritats.
Les sancions a que es referix el primer paràgraf d'este artícul s'aumentaran fins a en una mitat, quan els actes de sabotage es realisen en els ductos, equips, instalacions o actius, de asignatarios, contractistes, permisionarios o distribuïdors a que es referix la Llei Federal per a Previndre i Sancionar els Delictes Comesos en Matèria d'Hidrocarburs.
L'última modificació a este ordenament penal va ser publicada en el Diari Oficial de la Federació del 24 de giner del 2020.
Referències
- ↑
- ↑ David T. Zabecki: World War II in Europe: an Encyclopedia. Taylor & Francis 1999, ISBN 0-8240-7029-1, pag. 1256
- ↑ Wilbur Redington Miller (29 de junio de 2012). SAGE Publications (ed.). La historia social del crimen y el castigo en América: Una enciclopedia, p. 186. ISBN 978-0-7618-6137-9.
- ↑ {David Churchman (9 de mayo de 2013). University Press of America (ed.). Por qué luchamos: Los orígenes, la naturaleza y la gestión del conflicto humano, p. 186. ISBN 978-0-7618-6137-9.
- ↑ «Dokumentarfilm.com». Archivat des de l'original, el 26 de febrero de 2006. Consultat el 14 de noviembre de 2023.
- ↑ Reed, Thomas C. (2004). En el abismo: la historia de un infiltrado en la Guerra Fría. ISBN 978-0-8914-1821-4.
- ↑ Medetsky, Anatoly. «Un veterano del KGB niega que la CIA provocara la explosión del 82», The Moscow Times, 18 de marzo de 2004. Consultat el 30 de julio de 2015.
- ↑ Mackeown, Patrick (10 de agosto de 2006). "Bookscape: Short Story - Famous Computer Hoaxes". Bookscape. Archivado el 13 de noviembre de 2010.
- ↑ Hesseldahl, Arik; Kharif, Olga. «Ciberdelincuencia y guerra de la información: A 30-Year History», Bloomberg Business, 10 de octubre de 2014, p. 2. Consultat el 30 de julio de 2015.
- ↑ Estes acusacions figuren en el llibre de 2004 En l'abisme: l'història d'un infiltrat en la Guerra Freda'].[6] Els crítics han qüestionat l'autenticitat del relat.[7][8][9]
- ↑ Marrin, Albert (1985). Els eixèrcits secrets : Spies, Counterspies, and Saboteurs in World War II, New York: Atheneum, p. 37. ISBN 0-689-31165-6.
- ↑ «Office of Strategic Services Simple Sabotage Manuel» pàgs. 1-2 (17 de enero de 1944). Archivat des de l'original, el 26 de noviembre de 2012. Consultat el 24 de marzo de 2012.
- ↑ «Manual de Sabotaje Simple de la Oficina de Servicios Estratégicos» pàgs. 28-31 (17 de enero de 1944). Archivat des de l'original, el 26 de noviembre de 2012. Consultat el 24 de marzo de 2012.
- ↑ «Office of Strategic Services» pàg. 2 (17 de enero de 1944). Archivat des de l'original, el 26 de noviembre de 2012. Consultat el 24 de marzo de 2012.
- ↑ McGeorge II, Harvey J.(1983-1984).«Sabotaje: A Strategic Tool for Guerilla Forces».World Affairs.World Affairs Institute.146(3): 249-256 [250].
- ↑ Condit, D. N.; Cooper, Bert H. Jr.(1967-03-01).«Desafío y respuesta en conflictos internos. Volume 2. The Experience in Europe and Middle East. The Experience in Europe and the Middle East».Centro de Información Técnica de Defensa.Fort Belvoir, VA:doi:10.21236/ad0649609.
- ↑ Howard L. Douthit III, Capitán, USAF (1988). El uso y la eficacia del sabotaje como medio de guerra no convencional- Una perspectiva histórica desde la Primera Guerra Mundial hasta Vietnam, Base de la Fuerza Aérea Wright-Patterson, Ohio: Instituto de Tecnología de la Fuerza Aérea.
- ↑ ««Un bicentenario olvidado: La rebelión de los Luditas (1812-2012)»: Renán Vega Cantor» (en es) (2012-12-01). Consultat el 2026-05-10.
- ↑ Roughneck, The Life and Times of Big Bill Haywood, Peter Carlson, 1983, página 152.
- ↑ Roughneck, The Life and Times of Big Bill Haywood, Peter Carlson, 1983, páginas 196-197.
- ↑ Rinehart, J.W. The Tyranny of Work, Canadian Social Problems Series. Academic Press Canada (1975), pp. 78-79. ISBN 0-7747-3029-3.
Bibliografia
- El sabotage - Émile Pouget. Précipité editorial/Solidaritat Obrera. Madrit, 2001.
- Émile Pouget, Li sabotage; notes et postface de Grégoire Chamayou et Mathieu Triclot, 1913; Mille et unix nuit, 2004; English translation, Sabotage, paperback, 112 pp., University Press of the Pacific, 2001, ISBN 0-89875-459-3.
- Pasquinelli, Matteo. "The Ideology of Free Culture and the Grammar of Sabotage" ; now in Animal Spirits: A Bestiary of the Commons, Rotterdam: NAi Publishers, 2008.
Milton, Giles (2017). Churchill's Ministry of Ungentlemanly Warfare, John Murray. ISBN 978-1-444-79898-2.