L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Rosalias

Les Rosalias (en llatí Rosalia o Rosaria) o festes de les roses són unes festes romanes en honor dels difunts en a on es depositaven rosas en les seues tombes.[2]

Chiquets trenant guirnaldas de roses. Mosaic de el IV de la Vila del Casale, Piazza Armerina.
Ilustració del més de maig basada en el Calendari de Filócalo (any 354), que situa les Rosalias el 23 de maig, la mateixa data que el Tubilustrium.[1]

Estes festes se celebraven en dates diverses, depenent fonamentalment del lloc, encara que principalment es festejaven en maig, encara que podien aplegar fins a mediats de juliol. La seua observança a voltes es dia rosatio ('adorn de rosa') o 'dies rosationis', 'dia de l'adorn de rosa', i podria celebrar-se també en violetas, cridant-se llavors violatio, "adorn en violetas", també dies violae o dies violationis, "dies de l'adorn de violetas".[3]

La Rosatio es va desenrollar a partir de la costum de colocar flors en els llocs d'enterrament. Els difunts no podien ser oblidats puix la pietas i el temor per la necessitat d'assossegar les seues ànimes, aconsellaven honrar-los i recordar-los. Va ser una de les pràctiques religioses més esteses en la que els romans cuidaven als seus morts, reflectint el valor que s'atribuïx a la tradició (el mos maiorum, 'la costum dels antepassats'), al linaje familiar i els monuments commemoratius que podien anar des de simples inscripcions fins a grans obres públiques. En el calendari romà es varen reservar vàries dates específiques públicament reglamentades com a dies festius o dies commemoratius dedicats als morts, independentment de les pràctiques privades.[4][5]

Encara que la vida seguia, els difunts no podien ser oblidats. La pietas i el temor aconsellaven honrar-los i cuidar de la seua sepultura. Es va establir, per este motiu, un conjunt de celebracions específiques públicament reglamentades, al marge de les actuacions personals. Eren els Parentalia, els Lemuria, els Violaria i els Rosalía.

Simbolisme

 
L'ànima de la rosa (1908), Psique en el jardí de Cpido per Waterhouse.

Les flors eren símbols tradicionals de rejuvenecimiento, renaixença i memòria, en els colors roig i púrpura de les roses i violetas que evocaven el color de la sanc com una forma de propiciaació.[6] El seu periodo de floració emmarca la temporada de la primavera, sent les roses les últimes en florir i les violetas les més primerenques.[7]


Com a part dels convits, tant festius com a funeraris, les roses adornaven "un estrany menjar... juntant la vida i la mort, considerats com dos aspectes del mateix infinit i desconegut procés".[8] En algunes àrees de l'Imperi, les Rosalias eren assimilades o sincretizadas en elements florals de les festes de primavera de Dioniso, Adonis i atres divinitats. No obstant, els adorns de roses, com a pràctica, no estaven estrictament lligats al cult de deïtats particulars, per lo que es prestaven a la seua utilisació en commemoracions judeues i cristianas.[9] Els primers escritors cristians varen transferir les imàgens de guirnaldas i corones de roses i violetas al cult dels sants.

Rosalias militars

 
l'àguila romana d'un estandart militar en un monument funerari d'un soldat (sigles I-II).

Com a expressió religiosa, també es podia oferir una Rosalia o Rosatio a l'estàtua de cult d'una deïtat o a atres objectes venerats. En maig, l'eixèrcit romà celebrava el Rosaliae signorum, unes festes de roses a on d'adornaven els estandarts militars en guirnaldas. Les festes de roses d'associacions i círculs privats estan documentats per a lo manco cuarenta y uno inscripcions en llatí i setze en grec, a on la seua observança a sovint li la cridarhodismos.[10]

L'eixèrcit romà celebrava la Rosaliae signorum quan els estandarts militars (signa) s'adornaven en roses en una supplicatio, en dos dates de maig. A. H. Hooey considerava que la festa de les roses militar incorporava les festes tradicionals de primavera de les deïtats vegetatives.[11]

Es té constància d'esta festa en el Feriale Duranum, un calendari en papirs per a una cohorte romana estacionada en Dura-Europos durant el regnat d'Alejandro Sever (anys 224–235). Es creu que el calendari representa un calendari religiós estàndart emés per als militars.[12] El dia de la primera de les dos Rosalias és incert per un text fragmentat, pero coincidia en el periodo de les Lemurias, dies festius arcaics del 9, 11 i 13 de maig[13] per motius propiciatorios (lemures o larvae) d'aquells la mort prematura dels quals els va deixar vagant per la terra en lloc de passar al inframón.


Les cerimònies de les Lemurias, en la descripció d'Ovidio, mostraven el chisporroteo de les faves negres com un gest apotropaico especialment potent.[14] El segon dels Rosaliae signorum es produïa el 31 de maig, el dia anterior a les calendas de juny.[15] La festa de l'1 de juny, dedicada a la tenebrosa Dea Carna ('Deesa de la carn' o 'Deesa del menjar') i comunament cridada 'Calendas de les faves' (Kalendae Fabariae),[16] pot haver pertanygut als ritos dedicats als morts.[17] I com els dies de les Lemurias, estava marcat en el calendari com nefastus, quan les activitats normals estaven prohibides religiosament. En el Baix Imperi, el Rosaliae signorum coincidia en el tercer dia dels 'Jocs de les faves' (Ludi Fabarici), que tenien lloc del 29 de maig a l'1 de juny, provablement en honor de Carna.[18] Una inscripció civil fa constar un llegat per a un adorn de roses en la Carnaria, a lo que Theodor Mommsen ho interpreta com les Calendas de Carna.[19]

Vore també

Referències

  1. ↑ Salzman, On Roman Clave, p. 112.
  2. ↑ Tarraconensis (ed.): «Festes romanes. Maig 23: Rosalia». Consultat el 16 de juliol de 2019.
  3. ↑ C. R. Phillips, The Oxford Classical Dictionary, editat per Simon Hornblower i Anthony Spawforth (Oxford University Press, 1996, 3ª edició), p. 1335; CIL 6.10264, 10239, 10248 i unes atres. Atres noms inclouen dies rosalis, dies rosae i dies rosaliorum: CIL 3.7576, 6.10234, 6.10239, 6. 10248.
  4. ↑ Peter Toohey, "Death and Burial in the Ancient World" en The Oxford Encyclopedia of Ancient Greece and Rome (Oxford University Press, 2010), pp. 366–367.
  5. ↑ Xavier Expluga i Mónlca Va mirar (2001). Vida religiosa en l'Antiga Roma, Barcelona: UOC, pp. 84-85. ISBN 84-8318-969-0.
  6. ↑ Patricia Cox Miller, The Corporeal Imagination: Signifying the Holy in Clapix Ancient Christianity (University of Pennsylvania Press, 2009), p. 74.
  7. ↑ Christer Henriksén, Un comentari en Marcial, Epigrams, Llibre 9 (Oxford University Press, 2012), p. 59, citant a Plinio el Vell, Història natural 21.64–65 i Marcial, Epigram 9.11.1.
  8. ↑ Marcu Beza, Paganism in Romanian Folklore (J. M. Dent, 1928), p. 43.
  9. ↑ A. S. Hooey, "Rosaliae signorum," Harvard Theological Review 30.1 (1937), p. 30; Kathleen E. Corley, Marantha: Women's Funerary Rituals and Christian Origins (Fortress Press, 2010), p. 19; Kokkinia, Rosen für die Toten, p. 208; i en commemoracions judeues, Paul Trebilco, Jewish Communities in Àsia Minor (Cambridge University Press, 1991, 1994 reimpreso), pp. 78–81.
  10. ↑ Christina Kokkinia, "Rosen für die Toten im griechischen Raum und eine neue Rodismos Bithynien" en Museum Helveticum 56 (1999), pp. 209–210. "Note's que rhodismos està atestat en glossas com a equivalent a rosalia.
  11. ↑ Hooey, "Rosaliae signorum," pp. 27–28.
  12. ↑ Lucinda Dirven, The Palmyrenes of Dura-Europos: A Study of Religious Interaction in Roman Syria (Brill, 1999), pp. 184–185; Nigel Pollard, Soldiers, Cities, and Civilians in Roman Syria (University of Michigan Press, 2000), pp. 143 (especialment la nota 126), 146.
  13. ↑ Duncan Fishwick, "Dated Inscriptions and the Feriale Duranum," en Syria 65 (1988), p. 356; Douglas W. Geyer, Fear, Anomaly, and Uncertainty in the Gospel of Mark (Scarecrow Press, 2002), p. 138, citant a Robert O. Fink, A. S. Hooey i W. S. Snyder, "The Feriale Duranum," Yale Classical Studies 7 (1940), p. 115. Stefan Weinstock, "A New Greek Calendar and Festivals of the Sun", Journal of Roman Studies 38 (1948), p. 38, dona la data del 10 de maig. Steven K. Drummond and Lynn H. Nelson, The Western Frontiers of the Imperial Rome (M. E. Sharpe, 1994), p. 203, la situa en el 9 de maig.
  14. ↑ Michael Lipka, Roman Gods: A Conceptual Approach (Brill, 2009), p. 43.
  15. ↑ Phillips, Oxford Classical Dictionary, cita en el calendari com pridie kal. Iunias ob rosalias signorum supplicatio; és dir, com que succeïx en el dia abans de les calendas de juny.
  16. ↑ Macrobio, Saturnalia 1.12.33.
  17. ↑ En la conjectura de Georg Wissowa; William Warde Fowler, The Roman Festivals of the Period of the Republic (Londres, 1908), p 131. Fowler expressa cautela en interpretar l'evidència de la caracterisació de totes estes ocasions com a 'ritos dels morts'.
  18. ↑ Salzman, On Roman Clave, pp. 92, 122, 127; Macrobio, Saturnalia 1.12.33.
  19. ↑ CIL 3.3893; Fowler, Roman Festivals, p. 131.

Bibliografia

  • Hoey, A. S. (1937) Rosaliae signorum, Pfarv. Theol. Rev. 30: p. 15-35.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rosalias&oldid=1413092»