Recto
El recto[1] (del llatí rectum) és l'últim tram del tubo digestiu, situat immediatament despuix del còlon sigmoide. El recte rep els materials de rebuig que queden despuix de tot el procés de la digestió dels aliments, constituint les heces. El recte és la part final de l'intestí gros i té una llongitut de 17,9 cm, i d'ací les heces fecals ixen del cos a través de l'ano.

Estructura del recte
L'histologia del recte és similar a la del còlon, llevat que presenta criptes de Lieberkuhn més profundes pero que es presenten en menor cantitat.
Les columnes de Morgagni són plecs llongitudinals de la mucosa, que s'unixen entre sí per a formar les vàlvules anals, que ajuden a l'ano a donar sostingues a la columna d'excrement.
L'epiteli nos presenta una transició, des d'un epiteli prismàtic a un epiteli pluriestratificado no cornificado. Despuix l'epiteli es queratiniza. La làmina pròpia alberga glàndules anals a nivell de l'unió rectoanal i glàndules circumanales a nivell de l'extrem distal del conducte anal. La capa muscular de la mucosa té una constitució prototípica.
La submucosa alberga el plexe venoso hemorroidario intern i extern.
L'esfínter anal intern correspon a un engrosament de la capa circular interna de la capa muscular, per lo que està conformada per múscul pla. L'esfínter anal extern està format per músculs del sol de la pelvis, i correspon a múscul esquelètic voluntari.
Fisiologia del recte
El recte és un dels òrguens més importants en la defecacó humana. L'ampolla rectal servix com a almagasenament temporal de les heces, degut a que les parets rectals es distienden quan s'acumulen els excrements en el seu interior. Els receptors de estirament del sistema nerviós vegetatiu, situat en les parets rectals, estimulen el desig defecatorio. Si no es culmina la defecacó, s'inhibix el reflex defecatorio, i les heces seguixen acumulant-se i continua l'absorció d'aigua pel recte, lo que provoca un enduriment de les heces i un estrenyiment.
Quan el recte està ple, la pressió intrarrectal espenta a les parets del canal anal, el recte s'acurta i les ones peristálticas propulsan les heces cap a l'ano.
Procediments mèdics rectals
- Tacte rectal: és part de l'exploració física mèdica, per al diagnòstic de determinades malalties com el càncer de recte.
- Medicació endorectal: és l'introducció de medicaments en forma de supositoris o enemas en el recte.
- Electroeyaculacó: és una forma artificial de produir l'eyaculació per al tractament de la aneyaculacó.
- Temperatura rectal: és més precisa i propenca a la temperatura de l'interior del cos, superior a la de la superfície corporal com en les aixelles. No es recomana la seua medició en termómetro de mercuri, pel risc de trencament i d'enverinament per mercuri. Es deu realisar en termómetros digitals que disponguen d'un aplicador lo suficientment allargat per a la seua introducció rectal.
- Rectoscopia o proctoscopia: és l'introducció d'un endoscopio pel ano, per a visualisar l'interior del recte.