Termómetro de mercuri
Un termómetro de mercuri és un tipo de termómetro que generalment s'utilisa per a medir les temperatures.
Termómetros els hi ha de molts tipos, pero potser els més habituals siguen o hagen segut els que contenen un líquit en el seu interior que es dilata o contrau en els canvis de temperatura. Este líquit pot ser mercuri, alcohol coloreado etc.
El mercuri d'este tipo de termómetro es troba en un bulbo reflejante i generalment de color blanc lluent, en lo que s'evita l'absorció de la radiació de l'ambient. És dir, este termómetro pren la temperatura real de l'aire sense que la medició d'esta es veja afectada per qualsevol objecte de l'entorn que irradie calor cap a l'ambient.
Al voltant de l'any 1714 va ser Daniel Gabriel Fahrenheit qui va crear el termómetro de mercuri en bulbo, format per un capilar de vidre de diàmetro uniforme comunicat pel seu extrem en una ampolla plena de mercuri. El conjunt està sagellat i quan la temperatura aumenta, el mercuri es dilata i ascendix pel capilar. En 1724 Fahrenheit va finalisar el seu escala termomètrica, la qual va quedar plasmada en les seues Philosophical Transactions (Londres, 33, 78, 1724).
El 19 de març de 1744, Jean-Pierre Christin va presentar el primer termómetro de mercuri en utilisar els paràmetros de zero graus com a punt de fusió de l'aigua i cent com a punt d'ebullició que s'usa en gran part del món, era molt útil ya que era bo per a medir temperatures entre els 18 i 45 °C.[1]
Toxicitat
[editar | editar còdic]En 2007, la Directiva Europea 2007/51/EC[2] va establir mides restrictives per a l'us de termómetros a pur de mercuri pel possible enverinament per mercuri per inhalació en cas de trencament accidental, aixina com per la contaminació hídrica que produïx. En Espanya va ser trasponer a la normativa nacional en 2009,[3] de modo que es prohibix la comercialisació d'estos aparats des del 3 d'abril d'eixe any.[4]
No obstant, el mercuri metàlic s'absorbix molt poc per via digestiva i el contingut en els termómetros clínics és molt menut, per lo que el trencament en la boca d'un termómetro de mercuri i el derrame o ingestió del seu contingut resulta poc perillós. Més allà de l'oix que genera, està considerat com de molt baixa o nula toxicitat aguda.[5] La resposta està en que és un metal tòxic que, ademés, a temperatura ambiente es troba en estat líquit, és l'únic metal en esta propietat. "El mercuri i els seus composts són extremadament tòxics per als sers humans, els ecosistemes i la naturalea", explica l'Unió Europea en un document sobre la prohibició de comercialisar en termómetros de mercuri. En contacte en la naturalea "pot convertir-se en metilmercurio, que és la seua forma més tòxica" i la forma més fàcil de que nos expongam al metilmercurio és "per mig de l'alimentació, ya que es concentra en la cadena alimentària aquàtica".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ MEMOIRE sur la dilatation du Mercure dans li Thermométre. Mercure de France. París: Chaubert; Jean de Nully; Pissot; Duchesne, juliol de 1743. Pág. 1609-1610. Consultat el 5 de setembre de 2012 (idioma francés).
- ↑ Directiva 2007/51/CE del Parlament Europeu i del Consell de 25 de setembre de 2007, per la que es modifica la Directiva 76/769/CEE del Consell en lo relatiu a les restriccions a la comercialisació de determinats dispositius de medició que contenen mercuri (DO L-257 de 3.10.2007).
- ↑ Orde PRE/222/2009, de 6 de febrer, per la que es modifica l'anex I del Real Decret 1406/1989, de 10 de novembre, pel que s'imponen llimitacions a la comercialisació i a l'us de certes substàncies i preparats perillosos (dispositius de medició que contenen mercuri) (BOE nº 37, de 12.02.2009).
- ↑ La prohibició no afecta als aparats ya en us o comercialisats en anterioritat a esta data, ni als comercialisats en posterioritat en el mercat de segona mà.
- ↑ sertox. «Trencant termómetros de mercuri...». Consultat el 10/12/16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Termómetro de mercurio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.