Planura de marea

Una planura de marea (en anglés, Mudflats o també tideflats etc.) és un chapull coster que es forma quan els sediment detrítics (argilas, rovinas o arenas) són reelaborados per les mareas. Es troben en zones resguardes i protegides, com baïas, bayous, estanys i estuaris. Les planures de marees, geològicament, poden ser vistes com a nivells exposts de capes de fanc resultants de la deposición de sediments estuarinos, argilas i detritus d'animals marins.

Planura de marea

l'illa mareal de Neuwerk en la mar de Frisia. L'illa, ubicada en l'estuari del Elba, pertany a l'estat d'Hamburc i forma part del parc nacional de la mar de Frisia hamburgués. En l'image es pot apreciar l'aparició del fondo marí durant la marea baixa. La mar de Frisia és la planura de marea més gran del món.

Característiques

Les planures mareales són generalment regions importants per a la vida selvada que soporten una gran població, encara que el nivell de biodiversitat no és especialment elevat. A sovint, són de particular importància per a les aus migratòries. En el Regne Unit les planures mareales han segut classificades com hàbitat prioritari del «Pla d'acció sobre biodiversitat» («Biodiversity Action Pla»).

Erro al crear miniatura:

La marea chafe en Japó. Crepúscul en les costes dels Kaburasaki (芜崎).

El manteniment de les planures mareales és important per a previndre l'erosió costera. No obstant, totes les planures mareales de tot lo món estan baix amenaça de ser certes les prediccions sobre a l'aument del nivell de la mar; ademés, moltes estan amenaçades per pressions urbanístiques per a dispondre de noves terres per al desenroll, o pel dragado a efectes de transport marítim o per la contaminació del sol.

Erro al crear miniatura:

Planura de marea prop d'Oban, Nova Zelanda en illa Stewart.

Erro al crear miniatura:

Planura de marea en Brewster, Massachusetts, EE. UU., que s'estén centenars de metros mar adins en marea baixa. La llínea de closques marines en primer pla indica la marca de la marea alta.

Es donen en costes molt planes, en pendents entorn a l'1 per mil, en poca energia d'onage que provoca un gran desenroll de la zona intermareal, lo que favorix que les ones no trenquen sobre la planura mareal i siguen solament les corrents de fluix i refluix mareal les que controlen la sedimentació en estos mijos sedimentarios. Es poden donar associades a atres mijos sedimentaris llitorals com lagoons, deltes i estuaris, en freqüents ciènages i zones pantanosas, sediment de decantament, i abundant cobertera vegetal circumdant. És el cas d'algunes costes en la mar del Nort, en Florida, en Terra de Fòc i, fins a cert punt, de moltes de les marismas de la península ibèrica (com les del marismas del Guadalquivir o les de la baïa de Santoña).

Subambientes en les planures mareales

En les planures mareales se solen distinguir varis subambientes:

• Planura de marea baixa o arenenca («sand flat»). Es troba sumergida la major part del cicle mareal i afectada per fortes corrents. Encara que l'onage no és el procés dominant, és el més afectat per les ones: en els repunt de marea, en pleamar i bajamar, els sediment del fondo són agitats per les ones i per això els fangos es mantenen en suspensió i els sediment es depositen com a càrrega de fondo. Els sediment característics són arenes netes.
• Planura de marea mija o mixta («mid flat»”). Es troba sumergida i exposta més o menys igual temps. A mija carrera de marea solen permanéixer sumergides que és quan alcancen les majors velocitats de fluix i de refluix. L'acció de l'onage és molt menuda. Es donen la sedimentació per càrrega de fondo d'arenes i per decantament de fangos.
• Planura de marea alta o fangosa («mud flat»). Es troba sumergida solament en el temps pròxim a la pleamar, quan a penes hi ha corrents. No hi ha transport ni depòsit per càrrega de fondo, pero en el repunt de pleamar els fangos en suspensió poden decantar-se i depositar-se.

• Marisma salobre. En acumular la planura de marea alta sediment fangosos cada volta va estant més per damunt del nivell mig de la pleamar, moment en el que progressivament va sent colonisada per plantes terrestres que generen les marismas. En climes tropicals, les marismas són substituïdes pels manglars, formats per vegetació arbòrea en raïls aérees.