Plaça d'Espanya (Santa Creu de Tenerife)

La plaça d'Espanya de la ciutat de Santa Creu de Tenerife és la plaça més àmplia de la ciutat i del Archipèlec Canari (Espanya). Va ser construïda en 1929 sobre l'històric Castell de Sant Cristóbal, baluart destinat a defendre l'illa de la pirateria. Actualment, solament queden unes muralles de l'edifici original que s'exhibixen en una galeria subterrànea baix la plaça. Esta plaça se situa entre la Plaça de la Candelaria i l'Avinguda Marítima anexa al Port. l'Alameda del Duc de Santa Elena, construïda a finals de 1787, és pràcticament partix integrant de la plaça. Alberga una font de marbre, encarregada en Gènova el mateix any de la seua construcció, ademés de constituir la zona en major vegetació de la Plaça. La plaça està ubicada en el centre de la ciutat, a pocs metros al nort del Auditori de Tenerife.

Plaça d'Espanya (Santa Creu de Tenerife)

La plaça d'Espanya té la categoria de "Plaça d'Interés Insular", donada pel Cabildo de Tenerife a finals dels noranta, junt a la Plaça de la Patrona de Canàries (en el municipi de Candelaria) i la Plaça del Crist de l'Estany (en la ciutat de Sant Cristóbal de l'Estany).[1]

El Monument Central

 
Monument als Caiguts.
 
Vista de la plaça cap a les montanyes

La plaça, que ocupa un espai de 5.026 m², està presidida pel Monument als Caiguts, una torre en forma de creu en un mirador en lo alt, la base del qual conté una cripta ya buida. Este monument va ser construït per idea del Capità General García Escámez durant el Mando Econòmic, despuix de la Guerra Civil. Rodejant la base es troba un conjunt escultòric proyectat per Enrique Celles Zaldívar i Alonso Reis. La confecció dels esbossos es va firmar el 25 d'octubre de 1944. Abdós disponien de dos mesos per a modelar-els, i al cap d'este determini les obres varen ser expostes en el Museu de Belles arts. Està format en total per quatre peces escultòriques: l'alegoria de la Pàtria sostenint al Caigut; una dòna alada representant la Victòria i en alusió a aquelles expedicions marítimes que varen retornar glorioses a la seua terra nativa, i dos figures de soldats en posició de descans i en una espasa entre les seues mans, que representen els valors cívic i militar, respectivament. Les parets de la base estan cobertes per bajorrelieves.

 
Relleu baix del monument

Remodelació de la plaça

 
Llac artificial de la plaça
 
Restants del Castell de Sant Cristóbal, baix la plaça

La plaça ha segut remodelada segons disseny dels arquitectes suïssos Herzog & de Meuron, guanyadors del concurs convocat per l'Autoritat Portuària de la província tinerfenya. El proyecte també inclou el Moll d'Enllaç de la ciutat, integrant un conjunt que busca l'accés a la mar gràcies a un espai continu. És per això cridat Proyecte Moll-Ciutat.

La plaça ha segut elevada per a convertir-se en una plataforma que en un futur s'estendrà fins a la mar, eliminant els escalons que rodejaven el monument. En un paviment asfàltic, la nova plaça lluïx un llac central d'aigua marina, en un géiser incorporat, que es pot omplir o buidar depenent de les necessitats d'us. El seu sol és d'àrit de marbre mesclat en resines. Rodejant a este llac es troben tres pabellons que acullen diversos usos, dos d'ells coberts per vegetació segons el model patentat per Patrick Blanc.

Tota la plaça està allumenada per un conjunt de luminarias de disseny exclusiu per a l'obra, consistent en peces en forma de gota de tres tamanys subjectes per cables situats entre varis postes.

El proyecte, ademés de restaurar en profunditat el citat monument, ha creat una galeria subterrànea que permet visitar les ruïnes de la base de l'antic castell, trobades durant les obres. Ademés, es va reconstruir l'arc de la contigua Avinguda Duc Santa Elena, dissenyat originalment per l'ingenier militar Andrés Amat de Tortosa en 1787, i consisente en un pòrtic, de casi vint metros d'ample i nou d'altura, configurat per un arc central, dos laterals, més els seus respectius contraforts, en dos escultures de marbre alegóricas de la Primavera i L'Estiu.

Un atre afegitó considerable sobre l'anterior aspecte d'este espai, és l'aument de massa vegetal, en 300 eixemplars de diverses espècies, com flamboyanes (o arbre de la flama), higueras australianes (ficus de full gran), llorers d'Índies, jacarandás, pandanos, falsos pimenteros, tuliperos del Gabon, cycas (o palma sagú), cocos plumoso, pates de vaca, palmeres pigmea (o palmeres nana), palmeres canària, palmeres real, palmeres avente mexicana, palmeres avente californiana i arecas (o palmeres fruts d'or).

Vore també

Commons

Referències

  1. ↑ «Sitie de l'Alcalde de Candelaria». Archivat des d'el original, el 23 de març de 2012. Consultat el 17 d'abril de 2010.