Pinus kesiya és una espècie arbòrea pertanyent a la família de les Pinaceae, un dels pis més estesos per Àsia.

Pinus kesiya


Distribució i hàbitat

La seua àrea de distribució s'estén pel sur i l'est des de les tossals Khasi del nordest de l'estat hindú de Meghalaya d'a on té el seu nom fins al nort de Tailàndia, Birmània, Laos, l'extrem sur de China, Vietnam i les Filipines. La població original de Pinus kesiya és especialment densa en l'Índia i Birmània i prou dispersa en el restant del seu territori natural. És una important espècie cultivada en el restant del món, incloent el sur d'Àfrica i Amèrica del Sur.[1]

La població filipina és coneguda a voltes com Pinus insularis; no obstant, actualment es pensa que és sinònim de P. kesiya. La ciutat de Baguio rep el malnom de "Ciutat dels Pins", per tindre eixemplars destacats d'este arbre.

Descripció

És un arbre que alcança els 30-35 m d'alt en un tronc recte i cilíndric. La corfa és grossa de marró obscur, en profundes fissures llongitudinals. Les branques són robustes, marró rojós des del segon any, les branques són horisontals i caduques. Les fulles són acícules, vert obscur, normalment 3 per fascícul, 15-20 cm de llarc, la baïna del fascícul 1-2 cm de llarc i persistent. l'estròbil és ovoide, 5-9 cm de llarc, a sovint curvat cap a avall, a voltes llaugerament distorsionat; les escates dels cons de segon any són denses, l'umbo una miqueta convex, a voltes agudament espinós. Les escates tenen crestes llongitudinals i travesseres creuant el mig de la superfície de l'escata. Les llavors són alades, 6-7 mm de llarc en un ala d'1,5-2.5 cm. La polinisació es produïx a mitan de la primavera, en els cons madurant 18-20 mesos despuix.

Pinus kesiya usualment creix en arboredes pures, o mesclats en arbres de fulla ampla, pero no forma boscs oberts de pi.

Us comercial

La fusta suau i llaugera del Pinus kesiya pot usar-se per a diverses aplicacions, incloent caixes, polpa de paper i pals elèctrics temporals. S'usa intensament per a fusta, talant-se tant en boscs naturals com en cultius.[2]

La resina de bona calitat no és abundant i no es va usar molt llevat en l'época colonial espanyola en les Filipines per a la producció de trementina.

Taxonomia

Pinus kesiya va ser descrita per Royle ex Gordon i publicat en Gardeners' magazine. London 16: 8. 1840.[3]

Etimologia

Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.[4]

kesiya: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en les tossals Khasi.

Sinonímia
  • Pinus cavendishiana Parl.
  • Pinus insularis var. khasyana (Griff.) Chiula
  • Pinus kasya Parl.
  • Pinus kasya Royle ex Parl.
  • Pinus khasia Engelm.
  • Pinus khasya Hook.f.
  • Pinus khasyana Griff.[5][6][7]
var. langbianensis (A.Chev.) Gaussen ex Bui
  • Pinus insularis Endl.
  • Pinus insularis var. langbianensis (A.Chev.) Chiula
  • Pinus kesiya subsp. insularis (Endl.) D.Z.Li
  • Pinus langbianensis A.Chev.
  • Pinus taeda Blanco
  • Pinus timoriensis Loudon

Noms locals

Localment el Pinus kesiya es diu:

Referències

  1. ↑ http://www.ceh.ac.uk/sections/documents/enpinaceaecm_000.pdf "Conifers of Vietnam - An illustrated field guide for the most important forest trees", Pinaceae section (Publicat pel Centre for Ecology and Hydrology of the Natural Environment Research Council, Regne Unit.
  2. ↑ També en "Conifers of Vietnam - An illustrated field guide for the most important forest trees", Pinaceae section, pgs.42-43.
  3. ↑ «Pinus kesiya». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 d'abril de 2013.
  4. ↑ En Noms Botànics
  5. ↑ «Pinus kesiya». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 9 d'abril de 2013.
  6. ↑ Pinus kesiya en PlantList
  7. ↑ Taxonomic notes de Pinus kesiya, en conifers.org.

Bibliografia

  • Flora of China Editorial Committee. 1999. Flora of China (Cycadaceae through Fagaceae). 4: 1–453. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaços externs

Commons