Dels caldeos, assiris i medo-perses es coneixen com a obres de pintura de les decoració de rajoles vidriados (rajoletas) i de relleu i aixina mateix atres murals sobre estuc. En totes elles, es divisen figures de persones, animals, florones i palmetas traçades en una tècnica semblant a les seues esculturas o relleus. Són notables entre les mencionades rajoles esmaltados, el del palau de Nimrud (VII) que hui es troba en el Museu Britànic, els del palau de Sargón en Kórsabad (VIII) i els célebres Friso dels lleons i Friso dels arqueros del palau de Susa (IV), hui en el Museu del Louvre. Es varen distinguir també els assiris i perses en la composició de mosaics per a paviment en llabors geomètriques i d'allí es va importar el seu coneiximent a Europa de la mateixa manera que del seu ceràmica esmaltada.

Detall del Friso dels arqueros.

En l'Índia, es decoraven els murs d'importants edificis en frescas de vius colors representant vàries escenes de caça i processons en honor de Buda i s'animaven en esmalt i policromía les estàtues o relleus de les divinitats. Només les figures d'animals i les de Buda es troben tractades en l'antiga Índia en certa imitació del natural de que desdichadamente es veuen privades les representacions mitllògiques.

En China i Japó es va cultivar la pintura al mateix temps que l'escritura jeroglífica i de traços caligràfics, des de varis sigles abans de l'era cristiana. Cap als començos d'esta es varen escomençar a pintar les figures en prou sentiment de realitat encara que es presenten casi sempre en cert amaneramiento de fòrmula i de raça. Es fixen els artistes chinencs en el contorn del dibuix i en la perspectiva llineal preocupant-els poc o res el claroscuro i és característic en ells el representar en un quadro totes les variants d'una escena, repetint les figures dels personages en acció. Són de molt antic célebres les seues pintures sobre porcelana (potser des dels principis de nostra era) en dibuixos típics de fullage i atres figures estranyes. La més antiga pintura del Japó, entre les conegudes, data del VII de l'era cristiana.

Vore també

Referències

El contingut d'este artícul incorpora material de Arqueologia i belles arts, de 1922, de Francisco Naval i Ayerbe, que es troba en el domini públic.