L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Pedra de la dòna embarassada

La '___protected_title_0___' (àrap ___protected_title_1___) o '___protected_title_2___' (àrap ___protected_title_3___)[1] és un monolit[2] situat en Baalbek, l'antiga ciutat de Heliópolis, en Líban. Està considerada com una de les roques més grans jamai tallades per l'home, junt en atres dos blocs de pedra descoberts en la mateixa pedrera en 1990 i 2014 respectivament.

Pedra de la dòna embarassada

Estos tres monolits, que permaneixen inacabats, estaven provablement destinats a la construcció del propenc temple de Júpiter en Baalbek, en particular a l'ampliació del cridat trilito, i es caracterisen per les seues enormes dimensions mai vistes en l'antiguetat. Segons alguns experts, l'erosió que s'aprecia en ells, major que la del temple, indicaria que pertanyen a una época anterior a la romana.[3] Es desconeix el procediment pel qual unes pedres de tals dimensions anaven a ser transportades i erigides en la tecnologia de l'época.[1] L'enorme tamany dels tres monolits va impedir el seu transport i varen ser abandonats despuix de badar-se.[4]

Orige del nom

 
La pedra de la dòna embarassada en una llanterna màgica de principis de el XX

Existixen numeroses llegendes sobre els orígens del nom de la pedra. Una d'elles relatava que una dòna embarassada hauria enganyat al poble de Baalbek dient que podria moure la jagantesca roca, pero solament a canvi de la seua manutenció fins que donara a llum.[5] Una atra teoria afirmava que el nom venia de les ___protected_title_4___ embarassades[6][4] a els qui se'ls va assignar la tasca de tallar i traslladar la pedra,[7] mentres que uns atres creïen que tocar la roca aumentava la fertilitat de les dònes.[8]

Descripció

El bloc de pedra permaneix encara en l'antiga pedrera situada a 900 metros del complex dels temples de Heliópolis,[9] a 86 quilómetros de Beirut.[4] No es troba en el lloc exacte d'a on va ser extret sino que es va moure llaugerament, d'ahí la seua posició oblicua.[4] En 1996, un equip d'experts en geodèsia de la ciutat austríaca de Linz varen realisar diverses medicions topogràfiques per a conéixer les dimensions exactes dels dos monolits descoberts i el seu possible us en el gran temple de Júpiter.[10] Segons els seus càlculs, el bloc pesa unes 1000 tonellades,[11] lo que confirmava atres estimacions anteriors com la de Jean-Pierre Adam.[12]

Les característiques del bloc rectangular són les següents:

Llongitut 20.31-20.76 metros[13]
Esgambi de la base 4x4 metros[13]
Esgambi de la coronació 4.14-5.29 metros[13]
Altura 4.21-4.32 metros[13]
Densitat estimada 2.6-2.8 g/cm³ [13]
Pes estimat 1000 tonellades[14]

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «seues-grans-pedres/ Baalbek i el misteri de les seues grans pedres (Trilithon)». www.bloganavazquez.com. Archivat des d'el seues-grans-pedres/ original, el 17 de decembre de 2016. Consultat el 11 de maig de 2017.
  2. ↑ (1999) Roman Building: Materials and Techniques, Routledge, p. 35. ISBN 978-0415208666.
  3. ↑ «Baalbek Trilithon-A Wall With Two Pasts». Consultat el 12 de maig de 2017.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «La Pedra de la Dòna Embarassada, un dels monolits més grans de l'Antiguetat». www.labrujulaverde.com. Consultat el 11 de maig de 2017.
  5. ↑ Ruprechtsberger 1999, pàg. 12f.
  6. ↑ sers de la mitologia semita que podien ser masculins o femenins
  7. ↑ Hanauer, James Edward (1907). Folk-lore of the Holy Land: Moslem, Christian and Jewish, Duckworth & Company, p. 74–.
  8. ↑ Doyle, Paul (1 de març de 2012). Lebanon, Bradt Travel Guides, pp. 213–. ISBN 9781841623702.
  9. ↑ Ruprechtsberger 1999, p. 10
  10. ↑ Ruprechtsberger 1999, pàg. 9–11
  11. ↑ Ruprechtsberger 1999, p. 15 (el càlcul està basat en una llongitut de 21 metros).
  12. ↑ Adam 1977, p. 52: 970 t
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Ruprechtsberger 1999, p. 15
  14. ↑ Ruprechtsberger 1999, p. 15

Bibliografia


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pedra_de_la_dòna_embarassada&oldid=1456733»