Patio del Embajador Vich
El Pati de l'Embaixador Vic (en valencià: Pati de l'Embaixador Vic) és un cortile renaixentista, fet en marbre de Gènova, construït cap al 1525 en el palau de Jerónimo Vic i Valterra de la ciutat de Valéncia, embaixador de Fernando el Catòlic en Roma. És un dels primers edificis renaixentistes de la península ibèrica, estil que es va introduir des de Valéncia.
_Vich_Palace.jpg)
Cap a 1850 el palau de l'Embaixador Vic, que era amprat per una imprenta, es trobava en estat ruïnós, fins que es va decidir el seu derribe en 1859. Les peces de marbre de Gènova, que Jerónimo Vic va dur a Valéncia per a construir-ho, es trobaven repartides per varis edificis de la ciutat, la major part en el convent gòtic del Carmen (des de 1860 fins a 2006). En 2007 el pati es va reconstruir íntegrament en el Museu de Belles arts de Valéncia, encara que partix de les peces varen tindre que esculpirse ex novo.
El Palau
El Palau de l'Embaixador Vic se situava en l'antiga demarcació parroquial de Sant Martín de la ciutat de Valéncia i sembla que la seua construcció data cap al 1525, i no abans com s'ha dit (entre 1507 i 1516), ya que el seu promotor encara es trobava en Itàlia com a conseller del Papa León X. Ademés Jerónimo Vic quedarà com a embaixador de Carlos I fins a 1521 quan és rellevat. Encara sembla que no tenia intenció de tornar immediatament a Valéncia, ya que durant la primavera d'eixe any residix en Florencia a l'abric del Papa.
León X mor quan Vic ya es troba en Valéncia, pero encara quedaran en Itàlia el seu germà i moradura Guillem Ramon i atres vells aliats seus. Va aplegar a Valéncia el 21 de juny del mateix any al Grao, a on ho va rebre Rodrigo de Mendoza, primer Marqués de Cenete, el governador Jerónimo Cabanilles ( qui també havia segut embaixador de Fernando el Catòlic en París ) i els jurats de la ciutat. Despuix de dormir en el convent de Jesús es va al Monasteri de la Murta, molt relacionat en la seua família, i no residix en la seua casa del carrer dels Solers (i no junt al portal de Sant Vicente com diu el dietari de Soria[1]) segurament degut a que les Germanías feyen de Valéncia una ciutat insegura. Aixina que sembla que l'intenció de construir un nou palau es retardara una volta assentat l'embaixador en la ciutat i passats els fets de les Germanías.
León X mor quan Vic ya es troba en Valéncia, pero aixina i tot puix, està datat el començ del palau cap a 1525-1527,[2] persistix el dubte d'on varen eixir les traces de l'innovador pati. S'ha insinuat que la traça del cortile la duguera l'embaixador des de Roma i, per tant, que l'artífex fora italià, apuntant inclús en l'entorn dels Sangallo.[3] De fet, Antonio dona Sangallo el Jove va ser l'autor de la traça de l'iglésia de Santa María de Montserrat en Roma en el 1518, baix l'administració del mateix Jerónimo Vic. Anteriorment Sangallo havia treballat en l'iglésia de Santiago de Roma, els castellans, junt en Donato Bramante, favorida també per la corona hispànica. Esta hipòtesis no se sustenta perque l'arquitectura feta per Sangallo no s'assembla a la del pati del palau Vic, sobretot en la traça del cos de finestres, que remeten a models propis valencians. Es podria dir que la traça es va forjar formalment a Valéncia pero influïda notablement per l'ambient artístic de la Roma dels papes Juliol II i León X.
Un element clau del pati que pot desentranyar l'artífex de la traça, és el cos de finestres de la planta noble que dona al pati. Esta finestra de curves, que es podria cridar coronella a la romana, és dir gòtica en elements renaixentistes; només florix en l'àmbit valencià i té el seu orige en el palau comtal d'Oliva, renovat per Serafín de Centelles a principis del XVI i derribat en el XX. Un dels possibles artífexs que varen deure prendre part en les obres del palau tal com senyala l'historiador Joan J. Gavara, és el mestre major de les obres de la ciutat, Agustín Muñoz.[4]
El 19 de novembre de 1515 el "Consell de la Ciutat" li concedia una llicència per a viajar a Roma "per a certs negocis",[5] segurament relacionats en els interessos dels Vic. El mateix Muñoz junt en el cantero Juan d'Alacant començaran en 1516 l'obra de l'iglésia del monasteri de Santa María de la Murta, convent jerónimo baix la protecció de la família Vic, ya que era la seua panteón familiar. Muñoz, puix, va estar en Roma durant el moment àlgit del papat de León X (1513 - 1521), el pati seria el resultat d'això en una posada al dia despuix de l'arribada de l'embaixador, la corrent renovadora que també es vivia en Valéncia (en la presència dels Hernando per eixemple) i reforçat per la naturalea Antiquaria del marbre genovés, tot això explicaria la vinculació del pati en models de la Renaixença romana i el caràcter endèmic del cos de finestres.
 |
Referències
- ↑ SORIA, Jerónimo, dietari de Jeroni Soria, Ed. . F. de P. Montblanch, Acció Bibliogràfica Valentina, Valéncia 1960, p. 57
- ↑ «Informació sobre el pati del Museu de Belles arts de Valéncia». Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2012. Consultat el 4 de juny de 2014.
- ↑ BÉRCHEZ, Joaquín El palau de l'ambaixador Vic de Valéncia dins de Debats, Valéncia 1982, p.44-49
- ↑ GAVARA, Joan J., "Consideracions al voltant dels traces del Palau Vic i la fortuna d'algunes dels seues pertinences", L'Ambaixador Vic. L'home i el seu temps, Valéncia 2006, p. 93-127
- ↑ TRAMOYERES, Luis, "El pintor Nicolás Falcó", Archiu d'Art Valencià, Valéncia 1918, p. 3-22
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Patio del Embajador Vich.
</noinclude>
- Este artícul conté una traducció derivada de «Patio del Embajador Vich» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.