Palau Comtal d'Oliva
El palau dels Comtes d'Oliva, en el municipi d'Oliva, comarca de la Safor, província de Valéncia, és un monument declarat Be d'interés cultural, en número d'anotació ministerial: R-I-51-0000181, i data de disposició 23 de juliol de 1920.[1]
Descripció històric-artística
[editar | editar còdic]El Palau, del que actualment solament queden restants, es troba en la part alta de l'antiga vila amurallada, separat de l'arraval pel seu tancament posterior el qual s'estenia cap al suroest, no quedant d'estes muralles res hui en dia. Encara es conserven les torres esquineras de la partix sur i alguns murs, aixina com una finestra geminada en el número sèt del carrer Verge del Carmen. L'antic recint senyorial està travessat de nort a sur pel carrer Palau, que conecta lo que va anar el centre representatiu de la vila en l'Edat Mija, en el carrer de les Torres.[1]
Es tractava d'un edifici típic de la transició del gòtic al renaixença, de planta quadrada en torres circulares en els seus quatre cantons. Construït a pur de mampostería i rajola, posseïa planta baixa abovedada, pati central al que s'accedia pel portal d'entrada en el costat nort, i estàncies bellamente ornamentades. Va ser edificat en els sigles XV i XVI, no es coneix la data exacta de construcció, alcançant el seu aspecte definitiu en Francesc de Centelles, III comte d'Oliva, al mateix temps que es refortificaron el castell de Santa Ana i les muralles açò és, a principis d'el XVI.[2]
Hi ha documents que acrediten que tenia una planta baixa abovedada i la sala d'armes (en una rica decoració renaixentista; en friso pintat al temple sobre plaques de rajola, conservant-se part del mateix, aixina com restants de la techumbre, en Nova York, en l'Hispanic Society of America), en el primer pis. Destacava la coberta en voltons de fusta i bovedillas de rajola i algeps, decorada en motius floreados, àngels i medallones en dorats i colors verts, marrons i negre. Les parets estaven encalades en les obertures ricament decorades. Era també destacable la galeria en columnes de marbre i voltes gòtiques, alguns restants es conserven en l'Iglésia de Santa María la Major.[1]
El palau era propietat de la família Centelles, passant posteriorment a mans dels ducs de Gandia, a que el seu linaje va aplegar quan per matrimoni es varen unir abdós famílies. Després, igualment per matrimoni, al linaje de la Casa de Pimentel i d'aquell, també per mig de casament, va passar a els Osuna, els qui en 1871, ya molt deteriorat, ho varen vendre a dos comerciants locals que ho varen desmantellar per a vendre-ho a la seua volta a un anticuario danés (Egil Fischer) i a la Hispanic Society of America, acabant en Copenhague i Nova York gran part dels seus elements. L'espoli va ser detingut en part en declarar-ho Monument Nacional en 1920.
Desafortunadament, la deterioració era ya irreversible i el llarc periodo d'abandó, unit als desastres de la Guerra Civil, varen fer que l'Ajuntament ho declarara en ruïna, procedint a la seua derribe total i conservant-se tan sol algunes peces en el Museu Arqueològic d'Oliva. El friso de la sala d'armes va ser subastat en 1980 en Londres. L'únic element estructural que ha aplegat fins a nosatres és la torre coneguda com "El Torrejón" o "Torre de la Comare", cridada aixina pel carrer a on es troba, una de les quatre torres cantoneres del palau original, concretament la del cantó suroest, que encara conserva un menut tram de muralla adossat. El torreón, de planta circular i tres pisos units per escala de caragol, ha segut declarat BIC i, restaurat en 1999, alberga una exposició sobre el monument.[1][2]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio Condal de Oliva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.