Anar al contingut

Castell de Santa Ana (Oliva)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Castell de Santa Ana (Oliva)

El Castell de Santa Ana és una fortalea situada en Oliva (Valéncia). És be d'interés cultural en registre ministerial RI-51-0010909 de 24 d'octubre de 2002.[1]

Història

[editar | editar còdic]

En 1528 les Corts de Monsó varen acordar la construcció de defenses per a la protecció del llitoral front als pirates berberiscos que realisaven correries per la costa valenciana en el respal dels habitants moriscos descontents. No va ser fins a 1575 que Felipe II va encarregar al virrey de Valéncia, Vespasiano Gonzaga i Colonna, l'estudi de la defensa de la costa, estudi que va dur a la construcció de diverses fortificacions com la del castell de Santa Ana en Oliva. Gonzaga critica en el seu estudi la situació de les defenses de la ciutat, que eren escasses, antigues i faltes de suministrament d'aigua.[1]

Erro al crear miniatura:

En 1585 ya s'havia dispost el nou castell, construït en un tossal sobre l'emplaçament d'una antiga ermita dedicada a Santa Ana. Per les manifestacions del propi Gonzaga es coneix la dotació d'armes, composta de sèt peces: mija[2] culebrina, dos sacres, dos mijos sacres i dos morters; aixina com la de municions: 500 peces de ferro i 30 pedres per a morters. En el mateix document es diu que l'edifici encara estava inacabat, tenint la torre surest acabada, mentres que a la noroest li faltaven les voltas i el parapete.[1]

El castell va permanéixer en servici durant el XVII. Les seues funcions eren la vigilància de la costa i la de la morería local que s'estenia en les seues proximitats.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Situat sobre el cerro de Santa Ana, el castell és de planta rectangular de 43,50 x 34,70 metros, en dos torres de planta circular molt ataluzada en els seus extrems noroest i surest. El material de construcció és pedra extreta d'una pedrera pròxima.[1]

Els elements defensius, llevat per algunes aspilleras oblicuas als murs i que vigilen punts concrets del perímetro, es concentren en les torres. Es tracta d'esclafidors i elements similars de menor tamany, la funció del qual és permetre el tir de l'artilleria, en tractar-se d'una fortalea renaixentista.[1]

L'accés es realisava per una rampa acodada que donava a l'est.[3]

Ha aplegat fins a el XXI l'aljibe per al suministrament d'aigua de la fortalea, i existixen restants de murs que varen pertànyer a les diverses dependències pròpies d'este tipo d'edificis, com a estages per a la guarnició i almagasens de pólvora. La coberta del aljup va ser substituïda en el XVIII.[1]

A principis d'el XXI el conjunt és accessible al públic i alberga també un repetidor radioelèctric.[3]

Referències

[editar | editar còdic]

Commons

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=140
  2. Es tracta d'una culebrina que dispara munició d'entre sèt i setze lliures. Enciclopèdia Espasa. Tom 16. Pàgina 1073.
  3. 3,0 3,1 https://web.archive.org/web/20120426101741/http://usuarios.multimania.es/vicolm/safor9.htm