El Parc Natural de Rets és un espai natural protegit espanyol situat en dos concejos de la regió centre-oriental del Principat d'Astúries, Cas i Sobrescobio. Pren el seu nom del hayedo de Rets, situat en el concejo de Cas.

Parc natural de Rets

Va ser declarat parc natural en 1996 i reconegut Reserves de la Biosfera per l'Unesco en setembre de 2001. Ademés, està també protegit com Lloc d'Importància Comunitària i Zona d'Especial Protecció per a les Aus.

Geografia

Geologia

 
Vista general del parc.
 
Montanyes del parc.

El parc de Rets pertany a l'Unitat de Pose, en la Regió de Plecs i Mants de la Zona Cantàbrica, que és el sector més extern del Massiç Hespérico en el noroest de la península.

Estratigráficamente apareix un substrat d'edat paleozoica en gran varietat litològica. Els materials es dividixen en dos zones, separades per un estany estratigràfica:

L'unitat inferior està formada per les formacions Cámbricas: Calcàrees de Láncara i Pissarres i Arenisques de Oville i la formació Ordovícica: Quarsita de Barris.
L'unitat superior està formada per les Areniscas d'Ermita i les Calcàrees de Baleas, Vegamián, Alba, Barcaliente, Beleño, Escalada i Fito, d'edat Carbonífera.

Com a resultat de numeroses llínees de fractura el terreny és molt abrupte en pendents elevades. Més de la mitat del territori se situa per damunt dels 800 m i més del 40% té pendents superiors al 50%. Les zones de substrats blans han permés la creació de valls i vegas erosionades per diferents caixers aquàtics.[1]

En les zones de gran altitut es conserven evidències d'erosió glaciar ocorregut durant el Pleistocé. Este modelat glaciar permet vore amplis circs i entanques glaciars. Es pot observar també un model càrstic en lapiaces, alvencs, dolina i uvalas.

Hidrográficamente presenta chicotets rius i rieres de montanya que terminen com a afluents del riu Nalón que naix en la Fonte la Nalona, en el port de Tarna. El discurs de molts d'estes rieres travessa formacions calcàrees donant encajaments molt bonicos com pot apreciar-se per eixemple en la ruta de l'Alba, o inclús alguna bella cascada cóm la Cascada del Tabayón de Mongayu.

 
Vegetació del parc

Des del punt de vista dels recursos energètics en el parc es troba el sistema d'assuts Tanes-Rioseco, sent la de Tanes principalment per al consum d'aigua de la conca central asturiana i la de Rioseco per a la producció hidroelèctrica. Són un sistema de pantans reversibles que permet tornar aigua des de l'inferior de Rioseco al superior de Tanes.[2]

Flora

La vegetació està dominada per formacions boscoses d'hages i roures, sobretot en les parts altes de les conques dels rius Nalón i Pose, a on es troben els boscs de Valle Moru, Fabucáu, Purupintu i Rets.

Existixen també en el parc zones de pastura i plantacions de castany. L'introducció d'este últim sembla lligada al floriment de la mineria per a fer les entibacions de les mines. De les innumerables espècies vegetals existents en el parc a banda de les anteriors podem destacar l'existència d'agrévol, teixixc i la helechilla (Trichomanes speciosum).

En la zona del Llagu Ubales apareix la falaguera juncal, espècie d'alt valor ecològic, protegida i que també es troba en l'Estany de Arbás, en el parc natural de les Fonts del Narcea i del Ibias. En la zona de les turberes del Pico Vamartín existix una població de junc lanudo, única existent en tota Astúries.

En el restant del parc es poden trobar ademés les següents espècies: narcisos, ginebrera rastrero, brecina, genciana, lírio blava i nabiu. També es presenten peus aïllats de pi selvat en el seu pis superior principalment en la vora sur, limítrof en la província de León.

Fauna

 
Salamandra local.

El parc de Rets conserva la major biodiversitat vertebrada d'Astúries.cita requerida S'han catalogat cinquanta espècies de mamífers, cent trenta d'aus, dèu d'amfibis, dèu de reptils i quatre de peixos.cita requerida

Mamífers

l'orso cantàbric freqüenta la zona habitualment, ya que el parc coincidix en el llímit oest de la població oriental de la Cordillera. Antany la seua presència era habitual segons ho indiquen diferents estudiscita requerida i els testimonis delllogarencs pero a principis del sigle passat va entrar en recessió i casi va desaparéixer de la zona. Un atre animal característic és el llop, resident permanent que conta en vàries àrees de cria. Els isarts tenen en els monts locals una de les majors poblacions de les existents en Astúries. La llúdria està present en tota la conca fluvial del parc lo que indica l'alta calitat de l'aigua, ya que este animal servix com bioindicador de l'absència de contaminació. També es poden trobar atres grans ungulats com cervos, javalins i cabirols. Entre els animals de menor tamany destaquen les llebres europea i de piornal, el rabosot, el gat montés, la marta, el lirón careto i el malifet ibèric.

 
Ganaderia.

Entre la fauna domèstica del parc cal mencionar a la vaca casina o asturiana de la montanya, raça catalogada com en perill d'extinció.

Aus

Les aus més importants són l'urogallo i l'alimoche. Atres aus que habiten en el parc són: l'azor, el falcó pelegrí, el buitre leonado, l'àguila real, el pic mijà i el chiulet negre. Aixina mateix hi ha numerosos córvidos com la urraca, la cucala, el corp i la chova piquigualda. Dins de les aus de montanya es poden destacar la perdiu pardilla, el treparriscos i el cheu alpí.

Senderisme

 
Poble de Coballes i embassament de Tanes

El parc conta en una ret de 42 rutes oficials que s'estenen per més de 200 quilómetros, sent les més famoses:

  • Ruta de l'Alba, part del poble de Soto de Agues i discorre paralela al riu Alba.
  • Ruta del coll dels Arrudos, comença en el poble de Caleao i travessa el mencionat coll, podent ampliar-se el recorregut fins al Llagu Ubales.
  • Ruta de la Vega Brañagallones, des del poble de Bezanes ix una pista forestal, d'uns 10 km de llongitut, que nos conduirà directament fins a l'antiga braña, la qual encara conserva en peu moltes de les seues tradicionals cabanyes i un alberc de montanya.
  • Ascensió a la Penya'l Vientu, en les seues 2000 m és un dels picos més alts de la zona. L'itinerari partix de la Vega Brañagallones.
  • Ruta per la vall del riu Enmedio.
  • Tabayón del Mongayu, bonica cascada (declarada Monument Natural), propenca al poble de Tarna.

Dins del parc existixen vàries empreses de transport privat que permeten accedir a estos destins en menor esforç. També es poden realisar rutes a cavall i en bicicleta.

Edificacions d'especial interés

 
Típiques cabanyes i antic refugi de caça, ara alberc, en la Vega Brañagallones.
 
La catarata de Mongayo.

Museu de la fusta

El museu de la fusta de Camp de Cas, se centra en l'ús i comercialisació d'este recurs dins dels pobles de la zona.

Museu de la madreña

El museu de la madreña de Beneros, iniciat per voluntat d'una associació veïnal local, mostra la fabricació i història d'este calcer típic.

Centre de recuperació de fauna

Centre de recuperació de fauna, en la zona del Castrín.[3][4][5]

En 2007, la Declaració d'Impacte Ambiental sobre el proyecte de construcció del parc va concloure que:[6]

  • L'ubicació del centre de recuperació no és la més encertada.
  • Es considera insostenible la justificació del proyecte en el PRUG o PDS
  • L'exposició pública dels animals a recuperar no és encertada.
  • El proyecte no és la forma adequada per a incentivar l'ús públic del parc natural.
  • La fauna del parc cal assimilar-la a un zoològic i per lo tant deu sometre's a les condicions de la Llei 31/2003, de 27 d'octubre.
  • La mescla d'animals diferents en un mateix recint “podria chocar en la filosofia de la mencionada Llei.

Centre d'interpretació

El Centre de Recepció i Interpretació de la Naturalea, està ubicat en El Campu. Es tracta d'un edifici situat a les afores del poble, que conta en una sala de conferències, i una chicoteta mostra del parc. En este edifici es troben també les oficines administratives del parc.

Existix també un atre edifici de gran importància relacionat en el parc. Es tracta d'un aula temàtica sobre l'aigua, la Casa de l'Aigua, situada en Rioseco i en abundant material didàctic sobre els recursos hídrics del parc, no cal oblidar que el parc és un dels grans suministradors d'aigua per a consum humà d'Astúries en la presència de varis embassaments en els voltants en el denominat eix Tanes-Rioseco que abastix al 80% de la població d'Astúries.

El parc en el cine

En 2007 es va estrenar la película Llum de Dumenge dirigida per José Luis Garci rodada en part en el concejo de Sobrescobio.[7]

En 2018 es va estrenar un llarcmetrage documental per José Díaz "100 dies de soletat" en el que el protagoniste procedix a conviure en si mateixa, solament, en una cabanya en el centre del Parc de Rets durant 100 dies fins al solstici d'hivern.[8]

La série de televisió Ànima, estrenada en 2022 en Netflix, va ser rodada parcialment en el refugi de Brañagallones.[9]

Mapa perimetral

Vore també

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Commons