Palma del martiri

En l'iconografia cristiana, la palma del martiri, és un atribut adoptat en les representacions dels primers sants de l'Iglésia i màrtirs. Esta representació té un provable orige oriental, lloc a on es donava una gran importància a les palmeres en vincular-les en els oasis i a la vida. També es pensava que en el moment en que la palmera generava els seus fruts esta moria, d'ahí que se significara com un sacrifici.

Palma del martiri

Erro al crear miniatura:

Figura heràldica de la palma.

Orige i significat

En Roma, ya existia la representació de la palma en l'image de la Victoria. El significat que se li va donar en l'época precristiana, és dir quan era una religió perseguida per l'Imperi romà, va ser considerada com un símbol de victòria de l'esperit sobre lo terrenal i la carn, aixina com un símbol de la renaixença i de l'immortalitat. Els cridats màrtirs, segons consta en les actes dels màrtirs, eren condenats a morir en professar la fe cristiana, per lo que sacrificaven la seua vida terrenal i eixien vencedors contra els enemics de la cristiantat. El simbolisme cristià, present des dels primers cristians està vinculat al Llibre dels Salms, a on es diu que de la mateixa manera que florirà la palmera aixina farà el just: la palmera produïx una inflorescència quan sembla ara ya morta, aixina els màrtirs obtenen el seu recompensa en el paraís.

En el cas del Dumenge de Ramos, que es referix entrada triumfal de Jesucristo en Jerusalem (Juan 12, 13) preveent de bestreta la Resurrecció despuix de la crucifixió, la palma té el mateix valor que un símbol de la resurrecció dels màrtirs (Apocalípsis 7, 9).

Representació en l'art

En l'art paleocristiano, la palma és representada en la mateixa freqüència que l'ancora i la coloma. Esta també es troba en els epígrafs dels sepulcros, sarcòfecs, fresca, mosaics, entre atres expressions a sovint unida al monograma de Crist. Algunes de les representacions més comunes de la palma del martiri es troben en els mosaics, en els quals figuren persones que duen en la mane branques com a referència als cristians que clamen victòria en morir per la seua fe. Açò es referix al salm el just florirà com a palmera .(Salms 91, 13)

Una atra de les alusions de la palma és al temple de lo Reis de Salomón, que, segons referències bíbliques, estava ornamentado de rics motius de palmera.(Reis 6, 29-32)

En la Llegenda Áurea escrita per Santiago de Vorágine, que va reprendre del Evangeli apócrifo de Mateo, es recorda que durant la fugida d'Egipte, una palmera es va inclinar per a que María i José prengueren els seus dátiles i entre les seues raïls, va brotar una font d'aigua dolça, que simbolisa en la religió cristiana la font de la vida.

Algunes de les atres representacions en que apareix una palma, pese a que no es vincula al martiri, és la llegenda de la branca de palmera en la dormició de María, encara que no és freqüent. També hi ha representacions en que María entrega la palma a sant Juan Bautista, que a la seua volta ho du davant l'ataüt el dia del seu sepeli. La branca a voltes és representada en sèt puntes, símbol que s'evolucionarà en les Sèt espases dels dolors de María.