Millars (Valéncia)

Millars

Millars (en castellà i oficialment Millares), és un municipi de la Comunitat Valenciana de la comarca d'El Canal de Navarrés, en la província de Valéncia.

Geografia

Emplaçat en el massiç cretàcic de Caroche, en el clavill obert pel riu Xúquer entre la molga de Corts, a l'oest, i la serra de Caballón, al norest.

El riu Xúquer, el seu principal accident geogràfic, li servix de llímit en Dosaigues i Tous. Aparte del Xúquer recorren el terme les rambles del Sabinat, Seca, Canillas i Pileta.

Entre les seues numeroses coves i abrics mereixen ser visitades la cova les Donas, casi en el llímit en Quesa, la de les Colomes, propenca a la població, i l'abric del Barranc de les Canyes, en pintures rupestres de tipo naturaliste. Hi ha 25 abrics més en pintures rupestres descoberts per José Martínez Royo, declarats Patrimoni de l'Humanitat per la UNESCO.

També un important jaciment en chafades de dinosauri, descobert per José Martínez Royo.

S'accedix a este poble, des de Valéncia, a través de la A-7 prenent després la CV-520 per a accedir a la CV-422, a continuació seguir per la CV-435 i finalment per la CV-580.

Localitats llimítrofes

Llimita en Bicorp i Quesa en la mateixa comarca, Cortes de Pallars en la Vall de Cofrents, Dosaigües en la Foya de Bunyol) i Tous en la Ribera Alta, totes elles de la província de Valéncia. Hi ha 42,74 km de distància entre Valéncia i Millars i 74 km per carretera.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Barberá Pérez	PSPV-PSOE
1983 - 1987	José Sáez Sáez	PSPV-PSOE
1987 - 1991	José Sáez Sáez	PSPV-PSOE
1991 - 1995	José Sáez Sáez	PSPV-PSOE
1995 - 1999	José Vicente Sáez Lorente	PSPV-PSOE
1999 - 2003	José Vicente Sáez Lorente	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Higinio Pérez Pla	PP
2007 - 2011	Higinio Pérez Pla	PP
2011 - 2015	Higinio Pérez Pla	PP
2015 - 2019	José Ricardo Pérez Gómez	PP
2019 - 2023	José Ricardo Pérez Gómez	PP
2023	José Ricardo Pérez Gómez	PP

Demografia

La demografia en Millars està sofrint actualment un notable descens per l'escassea de treball en la zona, que provoca que les famílies es vegen obligades a eixir del poble per a treballar o inclús els jóvens per a poder realisar els seus estudis. Açò és per un mal aprofitament de la capacitat del poble, ya que és un municipi molt ric naturalment, que dispon dels mijos necessaris per a eixir avant, pero que si seguix aixina acabarà per ser un més de l'engrossada llista de pobles fantasma d'Espanya.

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 339 habitants.

Evolució demogràfica
1990	1994	1998	2002	2006	2010	2014	2017	2022
785	743	676	599	530	491	395	349	339

Economia

Es vivia antigament dels recursos naturals, agricultura de supervivència, fustes de roure i carrasca, de pi i almeces, carbó vegetal, espart, ganado cabrío, apicultura, oli d'oliva, mieses i garrofes.

Hi havia molins fariners aprofitant els cursos d'aigua dels seus barrancs per a moure els seus molgues; posteriorment, en la segona década del sigle XX, Francisco Jover va construir una microcentral hidroelèctrica, i en l'any 1928 va començar la construcció per l'Hidroelèctrica Espanyola de la famosa i moderna central Juan de Urrutia en 4 turbines francis de 25 000 cv. que donaven una potència total de 80 400 kW.

El seu fill, Ángel Jover, seguint l'habilitat tècnica del seu pare, va construir emissores de radi, primer com a aficionat, sent un dels fundadors de URE l'EA-5-DU, despuix una emissora comercial en una potència en antena d'1 kW que va ser coneguda com a Ràdio Parroquial de Millars.

En quant l'ona de TVE va aplegar a estes comarques, va posar una antena en la seua casa i Millars va ser un dels primers pobles d'Espanya en tindre televisió.

Mencionar en respecte a D. Vicente Lorente, que va instalar en el poble una imprenta, ademés de sortir de llibres i material de papereria i oficina a la població, per lo que mereix un reconeiximent a eixa digna llabor.

Per la década dels quaranta, els germans Sáez Merino varen dur els primers telers per a la fabricació de teixits de tot tipo, indústria que va créixer i va possibilitar el manteniment de la població i la seua bona estabilitat econòmica, en la construcció de noves fàbriques que junt a la que en l'any 1977 que la família Martínez va establir per a gèneros de punt, eren els qui proporcionaven els llocs de treball estables o temporals, que complementaven als de les empreses de construcció.

Quan es va parar la de telers en l'any 1992, va començar el decliu del municipi, que ha sofrit un llamentable descens en el número d'habitants i en calitat de vida d'els qui d'algun modo seguixen vivint en el poble.

Entre els anys 1998 i 2002, es va efectuar la substitució de l'antiga central d'Hidroelèctrica en el caixer del riu, en ser inundada despuix del recreiximent de l'Assut de Tous, per una moderna sala de màquines subterrànea, que Iberdrola ha dotat en dos grups generadors, també en turbines francis d'uns 35 MW cada una, aprofitant la major part de les instalacions de l'antiga central, pero substituint o complementant-la en equips de la més alvançada tecnologia.

Per fi, despuix d'una llarga etapa d'inactivitat, ha tornat a funcionar des del més d'agost de l'any 2007 l'alberc de turisme rural, que tan necessari és per a reactivar alguns aspectes del desenroll d'esta vila.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Millars
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Millars
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Millars (Valéncia).