Massage
El massage[1] és una forma de manipulació de les capes superficials i profundes dels músculs del cos utilisant vàries tècniques, per a millorar les seues funcions, ajudar en processos de curació, disminuir l'activitat reflectix dels músculs, inhibir la excitabilidad motoneuronal, promoure la relaixació i el benestar i com a activitat recreativa.

Provablement és la ferramenta terapèutica més antiga que el ser humà va utilisar per a proporcionar-se un recurs natural contra el dolor. La seua evolució i us ha segut parell al de la societat, fins a convertir-se en la tècnica de «tacte estructurat» que hui coneixem.
Existixen diversos tipos de massage, des del de relaixació fins a l'afectiu o sensual; passant per l'específicament terapèutic (masoterapia) de l'àmbit sanitari i el de l'àmbit deportiu, destinat a millorar l'activitat física.
Història
S'ha trobat evidència arqueològica de l'existència del massage en moltes civilisacions antigues com China, Índia, Japó, Corea, Egipte, Roma, Grècia i Mesopotamia.
- 2330 a. C.: en Saqqara (Egipte), la Tomba del Akmanthor [8] (també coneguda com la Tomba del Mege) representa a dos hòmens que realisen un treball ―presumiblement un massage― en els peus i les mans d'un atre.
- 2000 a. C.: es deixa escrita per primera volta la paraula muššo'o (‘massage’) i es descriu el seu us, en uns texts en sumerio i acadio trobats a principis del XXI en l'antiga Mesopotamia.[2]
- V: en China es compon el Huangdi neijing, també conegut com el Cànon intern de l'Emperador Groc. El títul va dur a alguns estudiosos a creure que el propi text havia segut compost durant l'época de l'Emperador Groc (aproximadament del 2700 a. C.), lo que convertiria en anterior a l'història escrita.[3][4] Actualment se sap que va ser compost durant el [[periodo de les Primaveres i els O
toños]] (722-481 a. C.), que és el principi de l'Història registrada de China. És una recopilació dels coneiximents mèdics coneguts fins a eixa data, i és la base de la medicina tradicional chinenca. Es fa referència al massage en 30 capítuls diferents de el Nei jing. En ell s'especifica l'ús de diferents tècniques de massage i la manera en que es deu utilisar en el tractament de dolències específiques i en les lesions.
- 700 a. C.: Bian Qüe, el mege més antic conegut de China, utilisa el massage en la pràctica mèdica. [11]
- 500 a. C.: Yívaka Komara Basha ―també conegut com Shivago Komarpash― crea el massage tradicional tailandés (nuad boran) i la medicina tailandesa. D'acort en el Cànon pali budiste, Yívaka era el mege de Buda. Ell va codificar un sistema de curació que combinava la acupressió, la reflexologia, i les postures de yoga. El massage tailandés tradicional es basa generalment en una combinació de les tradicions índies i chinenques de la medicina. En Tailàndia es coneix a Yívaka com el Pare Doctor.
- 493 a. C.: en el Llibre de Ester (2.12) es menciona que les esposes de Jerjes realisaven un tractament diari en oli de mirra, com a part del seu règim de bellea.[5]
- 380 a. C.: en Grècia, Hipòcrates (460-380 a. C.) va escriure: «El mege deu tindre experiència en moltes coses, pero segurament en anatripsis [‘fregada’]».[6]
- III: es menciona per primera volta el massage (mardana) en un text de l'Índia: el text épico-religiós Majabhárata.[7]
- III: el mege Charaka publica el seu text, el Charaka-samjita, el qual es considera el més antic dels tres tractats de la medicina aiurvédica, que inclou massages.[8]
- 581 d. C.: en China, Sun Si Miao presenta dèu noves tècniques de massage i sistematisa el tractament de malalties de l'infància per mig de la teràpia de massage.
- IX: Hunayn ibn Ishaq traduïx a l'àrap varis manuscrits del mege romà Galeno.
- XI: el mege persa Avicena (980-1037) publica A-el-qānūn fī aṭ-Ṭibb (el cànon de la medicina) presenta l'ús dels analgésicos i atres métodos de consol del dolor, incloent massages.
- 1150: en un dels bajorrelieves que decoren el temple de Angkor Wat (en Camboya), es representa a un dimoni realisant un abort a una dòna que ha segut enviada a l'infern. És la primera evidència de l'existència de l'abort per massage ―que implica l'aplicació de pressió en l'abdomen de l'embarassada―, i és la representació visual més antiga coneguda de l'abort.[9][10]
- 1762: es menciona per primera volta en idioma anglés la paraula shampoo (en el sentit de llavat de cabell
), que prové del hindi chāmpú, que es referia a un massage capilar en olis.
- 1776: Jean Joseph Marie Amiot, i Pierre-Martial Cibot, missioner francesos en China, traduïxen al francés un resum de el Huangdi neijing, incloent una llista de plantes medicinals i tècniques de massage, introduint en Europa el desenrollat sistema de medicina chinenc, que incloïa el massage medicinal.[4]
- 1779: el francés Pierre-Martial Cibot publica Notice du Cong-fou dones Bonzes Tao-see ―també conegut com El Cong-Fou del Tao-Tse, un resum en francés de les tècniques mèdiques utilisades pels sacerdots taoístas. Segons Joseph Needhan, el treball de Cibot «tenia l'intenció de presentar els físics i els meges d'Europa, l'esbós d'un sistema de gimnàsia mèdica que potser els agradaria adoptar; i si ho trobaven erròneu podrien inventar alguna cosa millor. Este treball ha segut considerat com d'importància capital en l'història de la fisioteràpia, ya que és casi segur que va influir en el fundador suec de la gimnàsia sueca, Per Hendrik Ling.
Més tart en Europa es va denominar masso (que significa ‘amasar’). També es va traduir al llatí com frictio (el significat del qual és fricció). Va aplegar als nostres dies en el nom de «massage».
Beneficis i adjectius
- Mecànics: les forces mecàniques relacionades en cada maniobra de massage afecten als teixits.
- Fisiològics: alivia el cansanci, s'associa a la pràctica de l'eixercici suau, la gimnàsia i els banys termals.
- Preventius: estos es complixen quan es localisa per palpació una zona tensa o en possible lesió. Quan es delimita, se li comunica al subjecte que rep el massage i és tractat. El terapeuta, una volta conclós el massage, aconsella a la persona tractada que el massage estiga unit a la pràctica d'eixercici moderat, per a millorar el benestar general, i conseguir ademés que el tractament perdure.
- Terapèutics: quan s'utilisa el massage per a millorar la funció circulatòria, recuperar la movilitat restringida entre els teixits danyats, aliviar o reduir el dolor o per a optimisar la consciència sensorial. El massage terapèutic deu ser realisat solament per persones capacitades.
- Estètics-higiènics: quan té per finalitat millorar l'aspecte extern de la persona, eliminant els depòsits de greix, tornant al múscul el seu to i relaixant el cansanci. Igualment té resultats higiènics lloc que eliminar el cansanci en una persona sana produïx un resultat estètic.[11]
- Deportius: quan s'efectua per a preparar a un deportiste en finalitat competitiva abans, durant i despuix de la pràctica del mateix.
- Sicològics-anímics/relaixació: el contacte de la mà experimentada proporciona seguritat al mateix temps que comoditat, al mateix temps que regula i alivia la tensió psicofísica.
Referències
- ↑
- ↑ Böck, Barbara: «Das Handbuch Muššu'u “Einreibung”. Eine Serie sumerischer und akkadischer Beschwörungen aus dem 1. Jt. vor Chr». Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Biblioteca del Próximo Oriente Antiguo), 346 págs., marzo de 2007. ISBN 978 84 00 08564 3. Publicado online como artículo en la revista Bulletin of the School of Oriental and African Studies, volumen 72, n.º 1, págs. 153-155; febrero de 2009. DOI: http://dx.doi.org/10.1017/S0041977X09000081. Bárbara Böck es filóloga del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) de Madrid (España).
- ↑ Kellogg, Dr. J. H. (1895): The art of massage, pág. 9. Calvert, Robert Noah (2002): The history of massage, pág. 35. Steinfeld, Alan (2003): Careers in alternative medicine, pág. 48.
- ↑ 4,0 4,1 Claire, Thomas (1995): Bodywork: what type of massage to get and how to make the most of it, págs. 40-56. William Morrow and Co. ISBN 978-1591202325.
- ↑ «Massage therapy as CAM», artículo del 1 de septiembre de 2006 en el sitio web del NCCAM (National Center for Complementary and Alternative Medicine: centro nacional de medicina alternativa y complementaria). Consultado el 26 de septiembre de 2007.
- ↑ «Massage therapy» f1d-ce65-438c-ab52-d14158569i4a%40sessionmgr109 Archivat] el 19 de setembre de 2009 archivat en Wayback Machine., artícul de l'1 de setembre de 2006 en la revista Harvard Men’s Health Watch, 11 (2), págs. 6-7. Consultat el 26 de setembre de 2007.
- ↑ Véase la acepción Mardana, que se encuentra en el renglón 28 de la segunda columna de la pág. 791 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo británico Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ «History of Ayurveda», artículo en inglés en la Encyclopaedia Britannica. Consultado el 5 de agosto de 2014.
- ↑ Potts, Malcolm; y Campbell, Martha (2002):
- ↑ [1], (historia de la anticoncepción), artículo en la revista Gynecology and Obstetrics, volumen 6, capítulo 8; 2002.
- ↑ Hidrocalidodigital. «La importancia del masaje facial para la salud». Archivat des de l'original, el 21 de febrero de 2019. Consultat el 21 de febrero de 2019.