Ménsula

En arquitectura, una ménsula, paraula provinent del llatí mensula (taula chicoteta), és qualsevol element estructural en voladizo. Es pot distinguir entre:

• Ménsulas «curtes»: chicotets eixints que servixen de soport per a algun atre element, com l'arrancada d'un arc, balcó o coberta.
• Ménsulas «llargues» o voladizos: elements estructurals que per la seua llongitut horisontal funcionen com una voltó, és dir, a flexión.

Ménsula en el Monasteri de Veruela, Província de Saragossa, Aragó.

Erro al crear miniatura:

Eixemple de ménsula ambientada en el romànic rural de l'iglésia de Santa Bàrbara en Barajores de la Penya (Palència), Castella i Lleó.

Erro al crear miniatura:

Ménsula del aqüeducte d'Abánades que permet el pas del canal de Castella sobre el caixer del riu Valdavia, Província de Burgos.

Ménsulas

Les ménsulas curtes solien estar ornamentades. En el XIII el motiu ornamental era el fullage, passant a les figures alegóricas en els sigles XIV i XV.

Varietats de ménsula

• Ménsula de volutes. La que forma volutes que descollen en els laterals.
• Ménsula enrasada. La que no descollen les volutes del fes pla dels laterals.
• Ménsula inclinada. Seguix l'inclinament d'una moldura.
• Ménsula plana. La que és rectangular en la seua forma.
• Mocheta. La que situant-se en l'àngul superior d'un va, permet sostindre un llindar o un tímpan.

Voladizos

Ménsula o voltó en voladizo.

En ingenieria, el terme ménsula referix a un tipo de voltó denominat més comunament voladizo (en anglés cantilever) que es caracterisa per estar recolzada en solament un dels seus extrems per mig d'un empotramiento. Per la necessitat de dit empotramiento, els voladizos solen ser prolongacions de voltons continus de varis respals, i la seua llongitut ideal oscila entre 1/4 i 1/5 de la llongitut dels vans intermijos, puix d'esta manera es conseguix equilibrar el pes en els pilars externs. Els voltons en voladizo també s'usen en freqüència en la construcció de ponts, especialment fins a l'aparició de la tècnica del pont colgante. La tensió màxima ___*$\sigma$ sobre un voladizo puede ser acotada por:

a on:

$P$ es la carga máxima sobre el voladizo.

$L$ es la longitut del voladizo.

$W_{min}$ es el momento resistente de la secció menos resistente.

$A_{min}$ es el área transversal de la secció menos resistente.

$\kappa$ es un factor de concentración per a tensiones cortantes, a efectos prácticos puede tomarse cercano 1,5 (per a un círculo 1,33). Si además el voladizo $\delta$ tiene una secció transversal constante y se comporta elásticamente entonces el desplazamiento vertical máximo se puede acotar por:

a on:

$P$ es la carga máxima sobre el voladizo.

$L$ es la longitut del voladizo.

$E$ es el módulo de Young del material del voladizo.

$I_{min}$ és el segon moment d'àrea de la secció menys resistent.

Vore també

• Modillón
• Pechina
• Pont en ménsula

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ménsulas.

Erro al crear miniatura: Ménsula en el Viccionari.