El llenguage extraterrestre és un terme genèric utilisat per a descriure formes hipotètiques de comunicació entre alienígenas inteligents. L'estudi de tals llengües hipotètiques s'ha denominat xenolingüística, encara que la terminologia alternativa, com exolingüística i astrolingüística s'ha amprat també, en noveles i películes de ciència ficció.[1] En sentit clapixc, el terme xenolingüística pot també aplicar-se a l'estudi de la comunicació entre i en animals, de la mateixa manera que el terme xenotrasplante s'aplica als transplants entre distintes espècies.

Teorisació

Encara que la naturalea i la forma d'estes llengües o formes de comunicació seguixen sent purament especulatives, la possibilitat de futurs contactes en vida extraterrestre inteligent fa que la qüestió d'una llengua extraterrestre siga digna d'especulació científica i filosòfica i tinga aplicacions diverses en etologia, criptología i informàtica. En tot, el SETI ha creat els seus propis estudis sobre això.[2] Recentment el Dr. Laurance Doyle, del proyecte SETI ha afirmat que alguna cosa com el chiule gomero, podria ser un sistema plausible per a desentranyar possibles xenolenguas.[3] Pero també és important la zooglosia o estudi del llenguage animal i la comunicació en ells.

Ademés de crear debat, la possible naturalea d'un llenguage extraterrestre també ha segut abordada en texts acadèmics [2] i per escritors de ficció científica / ciència ficció. El plantejament resulta diferent de si es tracta d'una reconstrucció arqueològica, en referents constatables i comprobables sobre el terreny, o una reconstrucció a llarga distància en l'espai i el temps que fa impossible un diàlec bilateral.

Existix un cert consens en que la reconstrucció d'una llengua exòtica qualsevol deu partir d'un enfocament semiòtic per a averiguar la tipologia de signes o notacions, sonores, visuals o d'una atra qualsevol percepció senyalisada que ampre tal llenguage (escritura -pictogramas, ideogramas, logogramas, sistemes mixts) i el seu número d'articulacions o divisions successives fins a aplegar a l'invariancia. Seguidament deuen buscar-se els elements comuns inevitables que en el triàngul de Ogden i Richards són denominats referents, en primer lloc del lèxic científic, ya que este sol ser comú en les cultures alvançades en amprar un significat monosèmic unívoc i objectiu i, per tant, menys susceptible d'error en la seua reconstrucció a causa de tindre el mateix element referent i el mateix significat.


Per eixemple, els manuals de física i química en les cultures emparellades deuen dir més o menys lo mateix, i una pedra Rosetta podria ser, per cas, la Taula periòdica dels elements. O qualsevol ciència objectiva en principis únics, immutables i universals, com les matemàtiques i la llògica; un intent en este sentit va ser el llenguage lincos, creat per Hans Freudenthal (1905-1990).

En segon lloc, si els testimonis són abundants, deuen buscar-se els mensages simples i didàctics, descriptivos i indicatius, en sistemes de signes distints o complementaris, com els que poden aparéixer en les senyals, els lletrers, els infogramas, i en els texts pedagògics d'una cultura o llengua. I descobrir-se la cronologia i evolució dels signes operant des de lo més simple a lo més complex, i reconstruir el sistema de significantes a partir del sistema físic d'expressió de la fisiologia alienígena. Per una atra part, totes les llengües humanes se someten a un conjunt d'equacions cuantificatorias que podria ser extrapolable o adaptable, segons el seu grau de antropomorfia, a una llengua alienígena, per a identificar i classificar els signes:

Núm. de fonemas < núm. de morfemas < núm. de lexemas < núm. de frases

També s'ha recorregut a comparacions en llengües artificials creades per als personages lliteraris alienígenas a utilisar, i uns atres eludint el problema d'escritura en dispositius de traducció o per mig de la creació d'un llenguage universal que totes les races poden parlar. En alguns casos, el problema de comunicació en extraterrestres ha eixercitat una gran part d'auge en una zona de la ciència ficció.

El cas chilé

En l'any 2000, en el programa de televisió chilé "OVNI", es va portar a terme un experiment únic en el seu tipo. En la temporada 2, capítuls 1 i 2, titulat "Cas Pastén: Contacte en el misteri", el subjecte Claudio Pastén es va sometre a hipnosis per a accedir als seus recorts i relatar la seua experiència d'abducció.[4]

Lo que va succeir a continuació és alguna cosa que ha generat gran interés i debat. Durant l'hipnosis, Claudio Pastén va començar a parlar en un idioma desconegut, que segons ell, era l'idioma d'un ser d'una atra dimensió cridat Irenko. Este ser va utilisar a Claudio Pastén com a canal de comunicació i li va ensenyar un idioma que va cridar "Korania".[4]

Lo que és encara més fascinant és que este event és considerat com la primera volta que s'ha documentat una llengua extraterrestre. L'idioma Korania és un llenguage complex i estructurat, que ha segut objecte d'estudi i anàlisis per part de llingüistes i experts en el camp.

Este event ha generat un gran interés i debat en la comunitat científica i ufológica, i seguix sent un tema d'investigació i estudi en l'actualitat.


Este cas va ser estudiat en profunditat des de l'any 2000 fins a la data per un grup no menor d'investigadors sérios i es va descobrir abundant informació que desdiu cada una de les afirmacions que este personage va fer a lo llarc del temps, partint per la data que va indicar respecte a la seua experiència, i als dies que va estar en el lloc, partint pel fet que quan ell va indicar haver vixcut l'experiència va haver una tormenta que va generar pluges i neu acumulada de 30cm en la cordillera i que va durar per lo manco 10 dies en tota la vall aledaño, en una nevazón de 10cm adicional al tercer dia, lo que Pastén jamai va comentar a ningú haver vist, lo que desment la seua versió. Adicionalment els guardaparques (Conaf) no ho tenien inscrit en el llibre de visitants, els que varen ser rescatats previ a la tormenta adicionalment a la prohibició d'ingrés al sector pel risc de mort per la proximitat de la tormenta. Ademés es va descobrir que Pastén no tenia títul professional ni estava en la nòmina de proveïdors de les empreses elèctriques que va mencionar. El personage ha segut denunciat per haver format una secta platilista en la que s'ha indicat abús a menors, estafes i amenaces a les persones que ho varen acusar. Tota eixa informació està reunida en gran part en la web que agrupa antecedents científics que desmenten les versions de Claudio Pasten (vore https://claudiomiente.blogspot.com )


Lliteratura sobre texts alienígentas

Sobre este tema Stanisław Lem va escriure La veu del seu amo (1968), una novela de ciència ficció, que especula en l'epistemologia sobre un llenguage alienígena.

En 1961 i 1962, inspirats per un dels primers proyectes dedicats a la busca de vida extraterrestre inteligent, el Proyecte Ozma, de 1960, Fred Hoyle i John Elliot varen escriure el guion d'una série de televisió i immediatament despuix la novela titulada A for Andromeda / A de Andrómeda. En esta història, un mensage d'un atre món mostra a l'humanitat la manera d'obtindre criatures orgàniques més complexes.

En 1971 es tracta este tema en L'or al final de l'arc estelar / The Gold at the Starbow's End, una novela curta de Frederik Pohl.

En 1985, la novela Contacte / Contact de Carl Sagan, duta després al cine, desenrolla moltes idees ya tractades en La veu del seu amo i propon el hipòtesis de que un mensage interestelar puga estar concebut com un palimpsesto.

En 1986 es va publicar una atra novela, El text de Hércules / The Hercules Text, de Jack McDevitt. Es rep el mensage en l'enorme radiotelescopio Hércules instalat en la cara amagada de la Lluna provinent de lo que sembla ser un pulsar. Un dia, alguns polsos no es produïxen, i la seua absència sembla correspondre a un patró reconeixible: primer falta un pols, despuix falten dos, despuix falten quatre, i continua aixina la successió en les potències de 2 durant un parell de dies, al final dels quals s'interromp la transmissió. Semanes despuix, en recomençar-se, ya no es tracta d'una simple successió, sino d'un ingent cúmul de senyes en codificació binaria enviats des d'un lloc molt pròxim al púlsar artificial. Al principi es tracta de fòrmules matemàtiques i físiques i de gràfiques senzilles, pero més alvance comencen a aplegar parts del genoma dels emissors, esquemes d'ingenis tècnics molt més alvançats que els de la Terra, i, també, lo que poden ser poemes i texts filosòfics. Jack McDevitt va posar al dia la novela l'any 2000 en els acontenyiments posteriors a la Guerra Freda, el telescopi Hubble i Internet, junt en Un talent per a la guerra / A Talent for War en el llibre Hello Out There.

Llengües extraterrestres fictícies

Archiu:NukneH 02.ogg Idioma klingon Idioma na'vaig vore Idioma hutt Idioma wookie Patró exolingüístico a inspirat en el chiule gomero Patró exolinguístico b inspirat en el chiule gomero Patró exolinguïstico c inspirat en el chiule gomero

Archiu:Exolinguistics tonal language pattern.webm

Erro al crear miniatura:
patró exolingüístico b inspirat en el chiule gomero
Erro al crear miniatura:
patró exolinguístico c inspirat en el chiule gomero

Referències

Vore també

Biosemiótica Biocomunicació Biosemántica Llingüística Zoosemiótica Primer contacte Comunicació Llengua natural