Criptología

Màquina Enigma utilisada pels alemans durant la II Guerra Mundial.

La criptología (del grec κρύπτvos, kryptós, ‘amagat’, i λoγος, lógos, ‘estudi’) és la disciplina que estudia els sistemes d'escritura secreta. El seu objecte és l'anàlisis i disseny de métodos que transformen els mensages de manera que resulten difícils o impossibles d'interpretar per persones o entitats no autorisades.^[1]^[2]

Objectius

En l'aparició de les tecnologies de l'informació i la comunicació i l'us massiu de les comunicacions digitals, s'han produït un número creixent de problemes de seguritat. L'objectiu de la criptología s'ha generalisat per a estudiar les tècniques que s'encarreguen de proporcionar seguritat a l'informació.

Disciplines que comprén

Els camps en els que es dividix la criptología són:

Criptografia. S'ocupa de l'estudi dels algoritmes, protocols i sistemes que s'utilisen per a protegir l'informació i dotar de seguritat a les comunicacions i a les entitats que es comuniquen.
Criptoanálisis. S'ocupa de conseguir comprendre el significat de mensages construïts per mig de criptografia sense tindre autorisació per a això. Podríem dir que el criptoanálisis té un objectiu opost al de la criptografia. El seu objectiu és buscar el punt dèbil de les tècniques criptográficas per a explotar-les i aixina reduir o eliminar la seguritat que teòricament aportava eixa tècnica criptográfica. A qualsevol intent de criptoanálisis se li crida atac. Un atac té èxit, i es diu que el sistema s'ha trencat, quan l'atacant conseguix trencar la seguritat que la tècnica criptográfica aporta al sistema.
Esteganografía. S'ocupa d'ocultar mensages en informació privada per un canal insegur, de manera que el mensage no siga ni tan sols percebut. Normalment, el mensage és amagat dins de senyes en formats de vídeo, imàgens, àudio o mensages de text. Els usos més freqüents d'estes tècniques són: transmetre certa informació entre entitats sense que siga detectada per tercers, incloure informació imperceptible en objectes digitals (p. eix. imàgens, vídeos, àudios) per a permetre un major control de l'us d'eixos objectes digitals (per eixemple, per a implementar chafades digitals o marques d'aigua).
Estegoanálisis. S'ocupa de detectar mensages amagats en tècniques esteganográficas. Podríem dir que el estegoanálisis té un objectiu opost al de la esteganografía. El seu objectiu és buscar el punt dèbil de les tècniques esteganográficas per a explotar-les i aixina reduir o eliminar la seguritat que teòricament aportava eixa tècnica esteganográfica. A qualsevol intent de estegoanálisis se li crida atac. Un atac té èxit, i es diu que el sistema s'ha trencat, quan l'atacant detecta que s'ha usat esteganografía i, per tant, pot obtindre el mensage.

Alguns autors apliquen el terme estegología al compendio de esteganografía i estegoanálisis.

Vore també

Referències

↑ Salomon, David: Coding for Data and Computer Communications. Springer, 2005.
↑ Raphael, A. Joseph et al. «Cryptography and Steganography - A Survey.» Int J. Comp. Tech Appl, Vol. 2, pp. 626-630.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Criptología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Salomon, David: Coding for Data and Computer Communications. Springer, 2005.

[Joseph_Raphael_1-2] Raphael, A. Joseph et al. «Cryptography and Steganography - A Survey.» Int J. Comp. Tech Appl, Vol. 2, pp. 626-630.

[1]

[2]