Chafada digital
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La chafada digital és un tipo de mecanisme per a defendre els drets d'autor i combatre la còpia no autorisada de continguts. Consistix en introduir una série de bits imperceptibles sobre un producte de soport electrònic (CD-ROM, DVD,...) de manera que es puguen detectar les copies illegals o no autorisades. En alguns països hispanohablante té com a sinònim el terme huella dactilar.
Tipos de seguritat
En els últims 20 anys, per l'us d'Internet, i sobretot per mig de programes P2P, ha succeït que millons d'usuaris han usat la ret en la finalitat de compartir còpies no autorisades de continguts, lo que està protegit per la llei.[1] Era el cas de que material baix copyright o drets d'autor s'intercanviara encara que no hi haguera ànim de lucre.[2] Quan nos trobem en este cas sorgixen dos possibilitats per a impedir-ho: la protecció a priori i la protecció a posteriori. La primera consistix en impedir que el client (comprador) puga realisar una còpia del material,[3] mentres que la segona consistix en detectar dites còpies.
Dins de la comunitat científica hi ha qui creu que la protecció a priori, a la llarga, és vulnerable ya que es pot donar en l'algoritme de protecció i per tant anular-ho, de manera que en els últims anys s'ha escomençat a pensar en la protecció a posteriori com una ferramenta eficient per a combatre la pirateria. Esta consistix en insertar un conjunt de bits (marca d'aigua digital) en els continguts del producte de soport electrònic que es vol protegir sense que açò es note en el resultat final. Si dites marques contenen informació del comprador, açò nos permet identificar-ho i per tant detectar el responsable de la còpia illegal. Quan nos trobem en este cas parlem de chafada digital (fingerprinting).[4]
Evolució històrica
Les possibilitats d'usar el mecanisme de chafada digital es classifiquen en tres grups que han aparegut a lo llarc del temps: simètrica, asimètrica i anònima.
- Simètrica: est és el concepte clàssic de chafada digital propost per N. R. Wagner en un artícul en 1983. Consistix que solament el venedor intervé en el procés de marcat en la finalitat d'identificar al comprador a partir de la còpia marcada. Este método té l'inconvenient que deixa al comprador desprotegit, ya que pot ser acusat injustament de distribució illegal si el venedor dona una còpia a un atre comprador en la mateixa marca.
- Asimètrica: en el procés del marcat intervenen tant el comprador com el venedor per a evitar el frau abans mencionat. En este cas el venedor pot identificar al comprador a partir de la marca incrustada pero no la pot generar sense ell. El problema d'este método és que el venedor conéix l'identitat del comprador en lo que es vulnera l'anonimat d'est. Per a poder resoldre este problema sorgix el mecanisme de chafada digital anònima.
- Anònima: en este cas en el procés de marcat ha intervingut una tercera part de confiança que conega realment l'identitat del comprador o venedor. D'esta forma el venedor desconeix tant la marca com l'identitat del comprador, pero és capaç d'identificar-ho en cas de redistribució illegal.
Referències
- Cano, P., Batlle, E., Gómez, E., De C.T.Gomes, L., Bonnet, M., Àudio Fingerprinting:Concepts And Applications
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huella digital» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.