Lincos

Lincos (acrònim de l'expressió llatina lingua cosmica) és una llengua construïda dissenyada per a ser comprensible per qualsevol forma de vida extraterrestre inteligent, per al seu us en transmissions de radi interestelar. Va ser descrita per primera volta en 1960 pel matemàtic neerlandés naixcut en Alemània Hans Freudenthal (1905-1990), en el seu llibre Lincos: Disseny d'un llenguage per al contacte còsmic, Partix 1 (Lincos: Design of a Language for Cosmic Intercourse, Part 1).[1][2] Freudenthal va considerar que tal llenguage deuria ser fàcilment entés per sers que no estiguen familiarisats en cap sintaxis o llenguage terrestre i que en Lincos es podria encapsular «la major part del nostre coneiximent». En el seu llibre, Freudenthal detalla un pla per a comunicar matemàtiques, física i algunes regles de comportament social.[3]
En 1999 i 2003 s'han enviat en radiotelescopi sengles mensages cap a les estreles propenques basats en Lincos.[4]
Diccionari i conceptes
El «diccionari» de Lincos està destinat a ser transmés primer, abans que qualsevol atre mensage. Descriu els número natural per mig d'una série de polsos repetits, separats per pauses. Despuix mostra conceptes com a «major que» (>), «menor que» (<), «igual» (=), «més» (+) o «menys» (-), en eixemples com ..... > ... (5 és major que 3), en el que tindria que haver més pausa abans i despuix de > per a mostrar a un alienígena que s'està introduint un nou símbol. De lo contrari, l'extraterrestre pot pensar que el patró complet és un nou símbol de significat desconegut. Una volta introduït el concepte igual (=), mostra notació binària per als números . = 1, .. = 10 i aixina successivament. Continua en la multiplicació, la divisió, les variables i les constants, despuix la llògica proposicional, la teoria de conjunts i la llògica de primer orde. Intenta també introduir preguntes deixant les expressions matemàtiques sense resoldre: ? xx + 101 = 11
La següent secció del diccionari Lincos introduïx una paraula per al segon, Sec, reproduint polsos de vàries llongituts, seguits per Sec i el número de segons, «s'espera que el receptor advertixca que els números són proporcionals a la seua duració»,[1] mostrant que Sec és una unitat de temps i la seua duració exacta. A continuació, presenta mijos per a medir duració, referir-se a moments en el temps i parlar sobre events passats i futurs.
La tercera secció, tal volta la més complexa, intenta transmetre els conceptes i el llenguage necessaris per a descriure el comportament i la conversació entre individus. Utilisa eixemples per a presentar actors parlant entre ells, fent preguntes, desaprovant, citant a atres persones, coneixent i desijant coses, prometent i jugant. Ya que fins ara s'havien presentat conjunts de números i preguntes, el pas següent és introduir alguns símbols nous (per mig de patrons distintius de polsos), que ya no són números, i transmetre seqüències que mostren dos d'estos nous símbols separats per la paraula Inq, i seguit d'una pregunta sobre una equació, despuix els símbols invertits, seguits de la resposta. S'espera que despuix de molts eixemples similars, el destinatari decidixca que estos nous símbols són entitats que pregunten i responen.
Finalment, la quarta secció descriu els conceptes i el llenguage relacionats en la massa, l'espai i el moviment. Esta última secció aplega a descriure les característiques físiques dels sers humans i del nostre sistema solar.
Freudenthal va planificar un segon llibre, que mai va publicar, en el que hauria agregat quatre seccions al diccionari: "matèria", "Terra", "vida" i l'ampliació de "comportament".
Atres investigadors han desenrollat el llenguage per sí sols, un eixemple és CosmicOS, basat en Lincos i en la novela Contacte de Carl Sagan.[5] Una atra és una segona generació de Lingua Cosmica, desenrollada per l'astrònom i matemàtic suec-neerlandés Alexander Ollongren[6] de l'Universitat de Leiden, utilisant una llògica constructiva.[7][8]
El llibre de Freudenthal descriu Lincos en molts térmens procedents de la teoria llingüística i la llògica, generalment sense definir-los, encara que els capítuls principals poden entendre's sense estos térmens tècnics.
Us
En 1999 els astrofísics canadencs Yvan Dutil i Stéphane Dumas, del Canadian Defense Research Establishment, varen codificar un mensage basat en Lincos i ho varen transmetre cap a estreles propenques per mig del radiotelescopi Yevpatoria RT-70 en Ucrània. Dutil i Dumas havien desenrollat prèviament un sistema de codificació resistent als sorolls per a mensages destinats a comunicar-se en civilisacions extraterrestres. L'experiment es va repetir (usant atres estreles propenques com a objectiu) en 2003. El mensage era una série de pàgines que descrivien algunes matemàtiques bàsiques, física i astronomia.[9][4]
Eixemples
Un eixemple de Lincos de la secció tercera del llibre de Freudenthal, que mostra a un individu fent preguntes a un atre:
| Text Lincos | Significat |
|---|---|
| Ha Inq Hb ?x 2x=5 | Ha li diu a Hb: ¿Quin és la x tal que 2x = 5? |
| Hb Inq Ha 5/2 | Hb li diu a Ha: 5/2 |
| Ha Inq Hb Ben | Ha li diu a Hb: Be |
| Ha Inq Hb ?x 4x=10 | Ha li diu a Hb: ¿Quin és la x tal que 4x = 10? |
| Hb Inq Ha 10/4 | Hb li diu a Ha: 10/4 |
| Ha Inq Hb Mal | Ha li diu a Hb: Mal |
| Hb Inq Ha 1/4 | Hb li diu a Ha: 1/4 |
| Ha Inq Hb Mal | Ha li diu a Hb: Mal |
| Hb Inq Ha 5/2 | Hb li diu a Ha: 5/2 |
| Ha Inq Hb Ben | Ha li diu a Hb: Be |
Note's la diferència entre «be» i «mal» en comparació a «verdader» i «fals»; 10/4 és una resposta verdadera a la pregunta, per lo que Vore ("verdader") seria una resposta vàlida, pero com no es va reduir als térmens més baixos, no era lo que Ha volia, per lo que va respondre Mal. El llibre ensenya per separat Vore i Fal per a verdader i fals.
Un atre eixemple, mostrant una metaconversació:
| Text Lincos | Significat |
|---|---|
| Ha Inq Hb ?x 4x=10 | Ha li diu a Hb: ¿Quin és la x tal que 4x = 10? |
| Hb Inq Hc ?i i Inq Hb ?x 4x=10 | Hb li diu a Hc: ¿Quí em va demanar la x tal que 4x = 10? |
| Hc Inq Hb Ha | Hc li diu a Hb: Ha |
Vore també
SETI
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Freudenthal, Hans (1960). Lincos: Design of a Language for Cosmic Intercourse, Amsterdam: North-Holland.
- ↑ Steen, S. W. P. (1962) «Reviewed Work: Lincos: Design of a Language for Cosmic Intercourse by Hans Freudenthal» The British Journal for the Philosophy of Science, 12(48): 332-338
- ↑ Narens, Louis (1973) «Reviews». The Journal of Symbolic Logic, 38(3): 517
- ↑ 4,0 4,1 Dumas, S. i Dutil, Y. (2016) «The Evpatoria Messages». Contact in Context: 1-5
- ↑ Fitzpatrick, Paul CosmicOS: a Coder's Contact Message
- ↑ Tough, Allen (2005). «Who We Llaure: Alexander Ollongren». The Invitation to ETI'.
- ↑ Ollongren, Alexander (2008) Astrolinguistics: A guide per calling E.T.
- ↑ Ollongren, Alexander (2013). Astrolinguistics, Nova York: Springer.
- ↑ Webb, Stephen (2002) Where Is Everybody?. Praxis Publishing, 260 pp.
Enllaços externs
Were it Perfect, Would it Work Better? Survey of a Language for Cosmic Intercourse
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lincos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.