Kapi Agha
El Kapi Agha (Kapı ağası: , "Agha de la Porta"), formalment cridat Agha de la Porta de la Felicitat (Bâbüssaâde unğquanı), era el cap dels servents eunucs del serrall otomà fins a finals del XVI, quan este lloc va ser assumit pel Kizlar Agha.[1] En yuxtaposició en este últim càrrec, també conegut com a Cap dels eunucs negres ya que els seus titulars eren extrets d'entre els esclaus africans negres, el Kapi Agha era també conegut com a Cap dels Eunucs Blancs.

Història i funcions
Com el seu títul indica, el Kapi Agha controlava la Porta de la Felicitat que separava la cort exterior (Birûn, a on es portaven a terme els assunts estatals), de la cort interior (Enderûn) i els apartaments privats del sultà en el Palau de Topkapı.[1] El Agha ocupava una oficina a la dreta de la porta i tenia el deure controlar l'entrada a la cort interior i de transmetre les órdens del sultà als seus funcionaris, convertint-li, en paraules de l'otomanista Halil İnalcık "en l'únic mediador entre el sultà i el món fòra de palau". Els deures del Kapi Agha i els seus eunucs blancs també incloïen dirigir l'Escola de Palau, els graduats del qual ocupaven l'èlit administrativa de l'Imperi.[2] La "Mesquita dels Aghas" (Unğalar Camii) en el palau de Topkapi va ser construïda per a us del Kapi Agha i els seus eunucs.[3]
L'oficina del Kapi Agha era un lloc influent, el titular es convertia en un assessor propenc del sultà i podia jugar una funció decisiva en la successió imperial. Els titulars tenien el ranc de visir i tenien precedència solament despuix del Gran Visir i el Shaykh al-Islam. En el seu apogeu en els sigles XV i XVI, el Kapi Agha rivalizó en el Gran Visir en importància. No obstant, i en contrast en els seus equivalents en atres estats islàmics, normalment denotats per variants del títul háyib, els titulars de l'oficina mai varen expandir la seua poder com per a poder rivalizar en el del sultà. A diferència de les seues contraparts, els Kapi Aghas no controlaven l'aparat administratiu, el qual quedava fermament en mans del Gran Visir, ni les tropes de palau, les quals estaven baix les órdens d'un atre oficial, el Agha dels Jenízaros, que notablement rebia aproximadament cinc voltes el salari diari del Kapi Agha de 100 akçes.[1] No obstant, molts Kapi Agha varen assumir importants governacions provincials (a sovint distinguits per l'epítet va tindreım, "eunuc", en les seues carreres subsegüents), i molts són considerats pels historiadors moderns entre els més grans estadistes otomans del periodo.[1]
El lloc va alcançar el seu apogeu en el regnat de Solimán el Magnífic (1520–1566), quan els seus titulars es varen convertir en els administradors de les fundacions i dotacions benèfiques (vakifs) designades per al manteniment de les dos ciutats santes (Haramayn) de l'Islam, La Meca i Medina, i de més de setanta grans mesquites. Durant este temps, els titulars de l'oficina varen mantindre oberta rivalitat en els Grans Visirs pel control sobre els assunts estatals. Poc despuix, no obstant, per mig de la creixent influència de les dònes del harem imperial, el Kapi Agha va ser eclipsat pel Kizlar Agha, que supervisava el harem. El Kizlar Agha es va independisar del Kapi Agha en 1587, en assumir el control del harem imperial i ràpidament va ascendir fins a convertir-se en l'oficial superior de palau.[1] El colp final a l'autoritat de l'oficina es va produir en 1704, quan els seus poders restants varen ser transferits al Silahdar Agha. La posició de Kapi Agha va sobreviure, pero a partir de llavors va perdre tota importància.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 İnalcık, 1978, pp. 570–571.
- ↑ Freely, 2000, pp. 40–41.
- ↑ Freely, 2000, p. 42.
Bibliografia
- Freely, John (2000). Inside the Seraglio: Private Lives of the Sultans in Istanbul, Penguin Books. ISBN 0-14-027056-6.
- Junne, George H. (2016). The Black Eunuchs of the Ottoman Empire: Networks of Power in the Court of the Sultan, Bloomsbury Publishing. ISBN 978-0-8577-2808-1.
- İnalcık, Halil (1978). "Ḳapu Ag̲h̲asi̊". In van Donzel, E.; Lewis, B.; Pellat, Ch. & Bosworth, C. E. (eds.). The Encyclopaedia of Islam, New Edition, Volume IV: Iran–Kha. Leiden: E. J. Brill. pp. 570–571. OCLC 758278456.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kapi Agha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.