Aspecte de l'arquitectura del sistema I Sextantis.

I Sextantis (I Sex / HD 87079 / HIP 49217)[1] és una estrela variable de la constelació de Sextans, el sextant. Està situada a l'atre costat del equador celest respecte a α Sextantis, a poc menys de 2º d'esta. Es troba a 361 anys llum del sistema solar.

I Sextantis
Constelació Sextans
'%D] α 10h 02min 48,0s
Declinació δ +01º 05’ 40’’
Distància 361 anys llum
Magnitut visual +9,97 (variable)
Magnitut absoluta +4,64
Lluminositat 4,3 + 0,98 sols
Temperatura 6650 + 6448 K
Massa 1,47 + 0,29 sols
Ràdio 1,57 + 0,80 sols
Tipo espectral F8V (conjunta)
Velocitat radial +9,80 km/s

I Sextantis és una binaria de contacte de tipo espectral F5-F6 o F8V.[1] En este tipo de binàries propenques, per la seua proximitat, les dos estreles compartixen les seues capes exteriors de gas, encara que en el cas d'I Sextantis el contacte és només marginal. Les temperatures respectives de les components són 6650 i 6448 K. La més calenta és 4,3 voltes més lluminosa que el Sol i té un radi d'1,57 ràdios solars. És un 50% més massiva que el Sol mentres que la seua companyera a penes té el 2% de la massa solar. La relació entre les masses d'abdós components, q, és igual a 0,195. L'estrela menys calenta és llaugerament menys lluminosa que el Sol i el seu radi equival al 80% del radi solar.

Classificada com variable W Ursae Majoris, la variabilitat d'I Sextantis va ser observada per primera volta per Cuno Hoffmeister en 1934. La seua lluentor fluctua entre magnitut aparent +9,83 i +10,21 a lo llarc de la seua periodo orbital de 0,4198 dies (10,075 hores).[2] S'ha observat una disminució del periodo en el temps, lo que s'ha interpretat com transferència de massa des de l'estrela més massiva cap a la seua companyera, o com a pèrdua de massa i de moment angular per part del sistema. Aixina mateix, existixen dos oscilacions periòdiques adicionals, la primera de 51,22 anys —en una amplitut de 0,0218 dies— i la segona de 32,10 anys. Estos valors sugerixen la presència d'un tercer objecte en el sistema —de tipo espectral estimat M3-M4 i de 0,3 masses solars— i la possibilitat de que existixca un quart objecte de menor massa. Una explicació alternativa és que abdós estreles posseïxquen cicles magnètics com a conseqüència de la seua ràpida rotació.

Vore també

Referències