Gratitut
La gratitut[1] és un sentiment, emoció o actitut de reconeiximent d'un benefici que s'ha rebut o rebrà.

L'experiència de la gratitut ha segut històricament un foc de vàries religions del món,[2] i ha segut tractada de forma extensa per filòsofs de la moral com Adam Smith.[3]
L'estudi sistemàtic de la gratitut dins de la psicologia no va començar fins a aproximadament l'any 2000, possiblement perque la psicologia ha estat tradicionalment més centrada en la comprensió de sentiments desagradables que en entendre les emocions positives. No obstant, en l'arribada de la psicologia positiva,[4] la gratitut ha passat a formar part de l'estudi de la psicologia convencional.[4] L'estudi de la gratitut dins de la psicologia s'ha centrat en la comprensió de l'experiència a curt determini de l'emoció de la gratitut (l'estat de gratitut), les diferències individuals en la freqüència en que la gent sent gratitut (els traces de gratitut), i la relació entre estos dos aspectes.[5][6]
Comparació en deute moral
La gratitut no és lo mateix que la deute moral. Encara que abdós emocions es produïxen despuix de rebre una ajuda, el deute moral es produïx quan una persona percep que té l'obligació de compensar dita ajuda.[7] Les dos emocions conduïxen a diferents accions, la de deute moral pot motivar als receptors de l'ajuda a evitar a la persona que els ha ajudat, mentres que la gratitut pot motivar al receptor a buscar al seu benefactor i millorar la seua relació en ell.[8][9]
Com motivador del comportament
La gratitut també pot servir per a reforçar les relacions socials futures dels benefactors. Per eixemple, un experiment va demostrar que els clients d'una tenda de joyes als que se'ls va cridar i se'ls va donar les gràcies, varen incrementar en un 70% les compres. En comparació, els clients als que es va donar les gràcies i se'ls va parlar d'una atra venda, solament varen mostrar un increment del 30% en les compres, i els clients que no varen ser cridats no varen mostrar cap aument.[10] En un atre estudi, els clients habituals d'un restaurant donaven majors propines quan els cambrers escrivien "Gràcies" en les seues factures.[11]
Principals enfocaments teòrics
El víncul entre l'espiritualitat i la gratitut s'ha convertit recentment en un tema popular d'estudi. Si be estes dos característiques no són certament depenents l'una de l'atra, els estudis han trobat que l'espiritualitat, que no en la religió, encara que abdós no estan bregats, és capaç de millorar la capacitat d'una persona per a estar agraïda sent més propensa a tindre un major sentit de gratitut en tots els àmbits de la vida.[12][13] La gratitut està vista com una tendència humana molt apreciada entre musulmans, cristians, budistes, judeus, i hindús.[14] L'oració en gratitut a Deu és un tema comú en dites religions i per lo tant, el concepte de gratitut impregna els texts religiosos, les ensenyances i tradicions. Per esta raó, és una de les emocions més comunes que les religions aspiren a provocar i mantindre en els seus seguidors i es considera com un sentiment religiós universal.[15]
Visió judeua
En el judaisme, la gratitut és una part essencial de l'acte de cult i forma part de tots els aspectes de la vida del creent. D'acort en la visió del món hebreu, totes les coses venen de Deu i per açò, la gratitut és extremadament important per als seguidors del judaisme. Dos eixemples que s'inclouen en el Llibre dels Salms són: "Senyor, Deu meu, vaig a donar gràcies a tu per sempre", i "Vaig a donar gràcies al Senyor en tot el meu cor" (Sal. 30:12;. Salm 9:1). Les pregàries judeues també solen incorporar gratitut, escomençant pel Shemá, a on el creent professa la seua gratitut, "Amaràs a l'Etern, el teu Deu, en tot el teu cor, en tota la teua ànima i en totes les teues forces" (Deuteronomio 6:5). L'oració conclusiva, l'Aleinu, també parla de la gratitut, agraint a Deu pel destí particular del poble judeu. Junt en estes oracions, els fidels adoradores reciten més de cent bendicions nomenades berakhots a lo llarc del dia.[14]
Visió cristiana
S'ha dit que la gratitut moleja i dona forma a la vida cristiana. Martí Luter es va referir a la gratitut com "l'actitut bàsica cristiana" i hui en dia encara li la menciona com "el cor del evangelio."[15] Ya que els cristians creuen que han segut creats per un Deu personal, se'ls recomana alabar al seu creador. En la gratitut cristiana, a Deu se li veu com el dador generós de totes les coses bones i per açò, hi ha un gran víncul de compartir entre cristians, la configuració de tots els aspectes de la vida d'un creent. La gratitut en el cristianisme és un reconeiximent de la generositat de Deu que inspira als cristians a donar forma als seus propis pensaments i accions entorn a tals ideals.[16] La gratitut cristiana no es veu com un mer sentiment, sino com una virtut que dona forma no solament les emocions i pensaments, sino també a accions i fets.[15] Segons el teòlec protestant Jonathan Edwards en el seu “A Treatise Concerning Religious Affections”, l'amor i la gratitut cap a Deu estan entre els signes de la verdadera religió. Per esta interpretació, les tendències modernes d'espiritualitat religiosa inclouen evaluacions d'agraïment i gratitut cap a Deu. Allport (1950) sugerix que les intencions religioses madures provenen dels sentiments de profunda gratitut i Edwards va afirmar que el "sentiment" de gratitut és una de les maneres més precises de trobar la presència de Deu en la vida d'una persona. En un estudi realisat per Samuels i Lester (1985) es va trobar que en una menuda mostra de monges i sacerdots catòlics, l'amor i la gratitut varen ser les emocions cap a Deu més experimentades, d'un grup de 50 emocions distintes.[14]
Visió islàmica
El llibre islàmic, el Corà, està ple de l'idea de la gratitut. L'islam encoraja als seus seguidors a ser agraïts i donar gràcies a Deu en totes les circumstàncies. L'ensenyança islàmica insistix en l'idea de que aquells que siguen agraïts seran recompensats en grans plaers. Un dit islàmic tradicional afirma que: "Els primers en ser convocats al paraís són els que han alabat a Deu en totes les circumstàncies,+ç++ . En el Corán també s'afirma en la Sura 14, que als que siguen agraïts, Deu els donarà majors plaers. El profeta Mahoma també va dir: "La gratitut per l'abundància que s'ha rebut és la millor garantia de que l'abundància va a continuar." Moltes de les pràctiques de la fe islàmica també estan destinades a fomentar la gratitut. El pilar de l'Islam, cridant a l'oració diària anima als creents a orar a Deu cinc voltes al dia en la finalitat de donar-li les gràcies per la seua bondat. El pilar del dejuni durant el més de Ramadà es fa en el propòsit de colocar al creent en un estat de gratitut.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Emmons, R. A., & Crumpler, C. A. (2000). Gratitude as a human strength: Appraising the evidence. Journal of Social and Clinical Psychology, 19, 56-69
- ↑ Smith, A. (1790/1976). The Theory of Moral Sentiments (6th ed.). Indianapolis, IN: Liberty Classics. (Publicado originalmente en 1790).
- ↑ 4,0 4,1 Linley, P. A., Joseph, S., Harrington, S., & Wood, A. M. (2006). Positive psychology: Past, present, and (possible) future.
- Archivat el 5 de març de 2016 archivat en Wayback Machine.The Journal of Positive Psychology, 1, 3-16. Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «personalpages.manchester.ac_1» está definido varias veces con contenidos diferentes
- Archivat el 5 de març de 2016 archivat en Wayback Machine.The Journal of Positive Psychology, 1, 3-16. Erro en la cita: Etiqueta
- ↑ Wood, A. M., Maltby, J., Stewart, N., Linley, P. A., & Joseph, S. (2008). A social-cognitive model of trait and state levels of gratitude
- Archivat el 17 de juliol de 2011 archivat en Wayback Machine..Emotion, 8, 281-290.
- ↑ McCullough, M. E., Tsang, J. & Emmons, R. A. (2004). Gratitude in intermediate affective terrain: Links of grateful moods to individual differences and daily emotional experience. Journal of Personality and Social Psychology, 86,295-309. (electronic copy)
- Archivat el 28 de setembre de 2011 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Greenberg, M. S. (1980). A theory of indebtedness. In K. J. Gergen, M. S. Greenberg & R. H. Wills (Eds.), Social exchange: Advances in theory and research: New York: Plenum.
- ↑ Watkins, P. C., Scheer, J., Ovnicek, M., & Kolts, R. (2006). The debt of gratitude: Dissociating gratitude and indebtedness. Cognition and Emotion, 20, 217-241, DOI: 10.1080/02699930500172291.
- ↑ Tsang, J. A. (2006).
- ↑ Carey, J. R., Clicque, S. H., Leighton, B. A., & Milton, F. (1976). A test of positive reinforcement of customers. Journal of Marketing, 40, 98-100.
- ↑ Rind, B., & Bordia, P. (1995). Effect of server's "Thank you" and personalization on restaurant tipping. Journal of Applied Social Psychology, 25, 745-751.
- ↑ McCullough, M.E., Emmons, R.A., & Tsang, J. (2002). The grateful disposition: A conceptual and empirical topography. Journal of Personality and Social Psychology, 83, 112-127
- ↑ Emmons, Robert A., and Michael E. McCullough. «Highlights from the Research Project of Gratitude and Thankfulness». Archivat des de l'original, el 11 de agosto de 2010. Consultat el 27 de agosto de 2010.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Emmons, Robert A., and Cheryl A. Crumpler. "Gratitude as a Human Strength: Appraising the Evidence." Journal of Social and Clinical Psychology 19.1 (2000): 56-69. Print.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Emmons, Robert A., and Teresa T. Kneezel. "Giving Gratitude: Spiritual and Religious Correlates of Gratitude." Journal of Psychology and Christianity 24.2 (2005): 140-48. Print.
- ↑ Emmons, Robert Ą., and Cheryl A. Crumpler. "Gratitude as a Human Strength: Appraising the Evidence." Journal of Social and Clinical Psychology 19.1 (2000): 56-69. Print.