Epir
Epir o Épiro ( Ḗpeiros, lit. 'continent') és una regió geogràfic-històrica dels Balcans habitada en l'antiguetat per diverses tribus gregues i hui compartida per Grècia i Albània. En l'actualitat la major part d'esta regió és una de les 13 perifèria de Grècia cridada perifèria de Epir i la part d'Albània és coneguda com Epir Septentrional. Els seus llímits eren: al nort en Ilíria i Macedònia, al sur en el golf de Ambracia i Etòlia, a l'est en Tessàlia i a l'oest en la mar Jònic. El sector central i septentrional de Epir durant l'antiguetat clàssica constituïa la regió anomenada Molosia. El sistema montanyós cridat Pindo separa esta regió de Tessàlia.

Va ser, i seguix sent, una regió agrària en la que es cultiva sobretot blat i uns atres cereals, verdures, frutes, oliveres i tabac.
Tota la regió va mantindre freqüents guerres en la seua veïna Macedònia, llevat en el periodo en que els reis Molosia varen firmar llaços d'amistat en Filip II de Macedònia que es va casar en la princesa Olimpia de Epir filla de Neoptólemo, i futura mare d'Aleixandre Magne. El seu màxim esplendor ho va tindre a finals del IV i principis del III a. C. en el rei Pirro. La seua principal ciutat era Dodona famosa per la seua oràcul i ubicada en el regne subordinat de Molosia. Durant el regnat d'Alejandro de Epir, la residència real va ser establida en la ciutat de Butrinto. En l'any 146 a. C. va passar a formar part de l'Imperi romà. En el IV, en la divisió de l'imperi, est va passar a ser part del domini oriental, també conegut com a imperi bizantí de Constantinopla. En el XIV constituïa un regne migeval que va aplegar a ser vassall d'Albània; en 1430, la regió es trobava baix el poder de l'Imperi otomà.
Despuix de les guerres dels Balcans (1912-1913), el sur va passar a ser part de l'actual Grècia i la zona nort de Epir va ser incorporada a Albània (Epir Septentrional).
Nom i etimologia
El nom Épiro es deriva del grec: Ἤπειρος, Ḗpeiros (en dòric: Ἄπειρος, Ápeiros), que significa 'continent' o 'terra ferma'.[1] Es creu que prové de la raïl indoeuropea apero-, 'costa',[2] i es va aplicar originalment a la part continental front a Corfú i les illes Jònices.[3] El nom local va ser marcat en l'acunyament de la Lliga Epirta: ΑΠΕΙΡΩΤΑΝ (Ἀπειρωτᾶν, Āpeirōtân, en àtic: Ἠπειρωτῶν, Ēpeirōtôn, és dir, 'dels Epirtas', vore image de la moneda). El nom albanés de la regió és Epiri, que deriva del grec.
Lliga Epirta
La Lliga Epirta va ser una federació del noroest que va reunir a vàries tribus (ethnè),[4] entre finals del IV i inicis del II a. C. Les principals tribus epirotas varen ser els molosos, els tesprotos i els caones. La lliga estava dirigida per un hegemon ('cap'), designat per l'assamblea federal, qui molt a sovint era el rei moloso.
La lliga es va dissoldre en 170 a. C. al principi de la tercera guerra macedònica, moment en que els molosos varen decidir aliar-se al rei de Macedònia Perseo, mentres que els tesprotos i els caones varen optar per l'aliança en els romans.
Referències
- ↑ Liddell & Scott 1940, ἤπειρ-ος.
- ↑ Babiniotis 1998.
- ↑ Winnifrith 2002, p. 22.
- ↑ Pomeroy, Sarah; Burnstein, Stanley; Donlan, Walter; Tolbert, Jennifer (2012). «La Grècia Arcaica (ca. 700-500 a. C.)», Ancient Greece: A Political, Social, and Cultural History, Barcelona: Crítica, Societat Llimitada, p. 115. ISBN 9788498921700. Consultat el 23 de maig de 2017.
Bibliografia
- [enllaç trencat]
- N. G. L. Hammond i F. Walbank, A History of Macedònia, vol. 3: 336-167 B. C., Clarendon Press, Oxford, 1988, ISBN 0-19-814815-1.
- Liddell, Henry George; Scott, Robert (1940). A Greek-English Lexicon, Oxford: Clarendon Press.
- Édouard Will, Histoire politique du monde hellénistique 323-30 av. J.-C., Seuil, col. «Points Histoire», París, 2003, ISBN 2-02-060387-X.
- Winnifrith, Tom (2002). Badlands, Borderlands: A History of Northern Epirus/Southern Albània, Londres: Duckworth. ISBN 0-7156-3201-9.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Epir.
- [enllaç trencat] (anglés)
- [1] (en italià i anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Epiro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.