Per a atres usos d'este terme vore Conjugació (desambiguació).


En matemàtiques, els elements conjugats d'un element algebraic Plantilla:Var en un cos Plantilla:Var són les raïls de la seua polinomi mínim en Plantilla:Var, en una extensió Plantilla:Var de Plantilla:Var a on este polinomi és dividit (és dir, es pot expressar com un producte de monomis).

De manera equivalent, els conjugats de Plantilla:Var són l'image de Plantilla:Var generada pels Plantilla:Var-automorfismes de Plantilla:Var.

Eixemples

1,j=e2iπ3=−1+i32yj2=j‾=e−2iπ3=−1−i32.

En ℚ, j i j2 tenen el polinomi mínim comú X2 + X + 1 i són conjugats. De manera més general, les raïls primitives n-ésimas de l'unitat en ℂ tenen un polinomi mínim en ℚ, el n-ésimo polinomi ciclotòmic, i són conjugades en ℚ.

Propietats

  1. Si |α| és menor o igual a 1, α és la raïl de l'unitat;
  2. Si |α| és menor o igual a 2 i α és totalment real, és dir, si tots els conjugats de α sobre ℚ pertanyen a l'interval real [–2, 2], llavors α és de la forma 2 cos(πr) per a un determinat r racional.


El punt 1 es pot deduir del següent lema (utilisat també en una atra part de la prova del teorema de les unitats de Dirichlet):[5][6] per a qualsevol sancer n i qualsevol real C, existix solament un número finit de sancers algebraics α tals que el grau (del polinomi mínim) de α és menor o igual que n i que |α| ≤ C.


Existixen varis refinament del punt 1 proporcionant, segons el grau de α, un aument de |α| menys restrictiu pero suficient per a que α siga la raïl de l'unitat.[3]

Referències

  1. ↑ Lang, Serge (1978). Algebra, 8ª reimpr. edició (en en), p. 182.
  2. ↑ Kronecker, Leopold(1857).«Zwei Sätze über Gleichungen mit ganzzahligen Coefficienten».J. regne angew. Math. Journal für die regne und angewandte Mathematik.53: 173-175.(en de)
  3. ↑ 3,0 3,1 Władysław Narkiewicz (2004). Springer (ed.). Elementary and Analytic Theory of Algebraic Numbers, 3 edició (en en), p. 49 i 71 de 712. ISBN 978-3-540-21902-6.
  4. ↑ James Fraser McKee(2008).«Conjugate algebraic numbers on conics: A survey».Number Theory and Polynomials.Cambridge University Press:(352): 211-240.(en en)
  5. ↑ Janusz, Gerald J. (1973). «55», Academic Press (ed.). Algebraic Number Fields, 3 edició (en en), pp. 220. ISBN 978-0-12-380250-7.
  6. ↑ Lang, Serge (1994). Springer (ed.). Algebraic Number Theory, 2 edició (en en), pp. 105 de 357. ISBN 978-0-387-94225-4.

Vore també