Doblage
Plantilla:Barra de traduccó Plantilla:Wikipedia Grabada
El doblage[1] és el procés de gravar i substituir veus d'un mig cinematogràfic, videojocs, televisiu o radiofònic per a el seu internacionalisació. Consistix en substituir la veu original d'un actor per una atra, en distint idioma o en el mateix, per a un atre mercat.
En el cas dels videojocs també pot referir-se al procés d'afegir veus gravades per actors de veu en lloc de diàlecs per escrit, encara que no sempre es diu doblage a este procés.
El doblage es descriu com el procés de regrabacó de llínees de diàlec, parlades per un actor durant la producció original, per a millorar la calitat d'àudio o reflectir els canvis de diàlec. La música també pot ser doblada en una película en acabant de que la seua edició s'haja completat.
El Dia Internacional del Doblage se celebra el 12 de juny de cada any.[2]
Història
Introducció del doblage en Europa
La preferència de cada país pel doblage o subtitulat és actualment conseqüència directa de decisions preses a finals dels anys 1920 i principis de la década de 1930. En l'arribada del sò al cine, alguns països, principalment per raons polítiques lligades als nacionalisme propis de l'época, varen triar el doblage com a forma d'enfortiment d'identitat i un cert control de l'informació.
Entre els països que varen triar el doblage com a forma principal de reproducció pública es troben Espanya, França, Alemània i Itàlia. En 1928 Paramount va realisar la primera prova en The Flyer, pero esta va ser doblada a l'alemà.[3][4] La primera película coneguda doblada a l'espanyol en Espanya va ser Acorralat (Devil and the Deep) en 1931.[5]
En Espanya el doblage està més generalisat des de 1932, quan la Segona República va decidir introduir-ho en Madrit i en Barcelona. El doblage, despuix de la guerra civil espanyola, es va vore reforçat per la normativa promulgada pel Govern de Francisco Franco el 23 d'abril de 1941, a la seua volta basada en la Llei de Defensa de l'Idioma de Mussolini de 1938.[5] Esta llei, adoptada en Itàlia, Alemània, França i Espanya, tenia dos fins polítics: El nacionalisme a través de l'identitat llingüística i, de forma més sotil, el control a través de la censura de les idees estrangeres que podrien ser alienes als interessos nacionals.[6]
Introducció del doblage en Hispanoamèrica
En Mèxic el doblage va escomençar en plena época dorada del cine mexicà, quan Hollywood invertia diners en el cine mexicà durant la Segona Guerra Mundial. En 1938 Disney va llançar la primera película animada íntegrament en espanyol, Blancanieves i els sèt nanos, doblada en Estats Units.[7] Per la variació d'accents, la companyia va decidir buscar una opció de doblage ubicada en Hispanoamèrica. Dumbo va ser el primer film doblat íntegrament en Argentina per l'empresa Argentina Sono Film.[8] A la parell que Dumbo i Pinocho varen ser doblades en Argentina, es varen seguir doblant varis curtmetrages animats, tals com la série de curts de Mickey Mouse i companyia (Donald i Goofy) i alguns atres films, des de 1942, fins a presuntament 1947, en els estudis oficials de Walt Disney, localisats en Burbank, Califòrnia. En els últims mencionats, va ser Edmundo Sants, representant de Walt Disney en Amèrica Llatina, qui es va encarregar de traduir i adaptar, dirigir, i realisar l'adaptació de les cançons per a estos. En 1944, la Metro Goldwyn Mayer va manar des de la Ciutat de Mèxic al primer elenc d'actors de doblage a Nova York per a doblar les seues películes i els curts de dibuixos animats Tom i Jerry per a tota Hispanoamèrica. La majoria dels actors de l'elenc provenien de la ràdio XEW-AM.[9] També la majoria dels doblages de Mèxic es feyen per a tots els països hispanoparlantes del món, i no se separava a Espanya i Am érica. Per als anys 50, en el tancament dels estudis de la Metro Goldwyn Mayer, es varen decidir enviar les produccions faltantes a ser doblades en Mèxic, en els estudis Churubusco, mateix cas que va passar en Disney, les películes del qual, curtmetrages i séries també varen ser enviades a ser doblades en dit estudi.
A partir dels anys 50, la majoria de les películes de varis estudis, com Disney, MGM, Warner Bros, etc., s'han doblat en Mèxic (encara que, per eixemple per als doblages de películes com Oliver i la seua colla o La sirenita es varen doblar en Estats Units en actors no sol mexicans, sino també cubans o mexicà-nortamericans), va anar en eixe temps quan varen escomençar a sorgir varis estudis de doblage com Estudis Churubusco, Gravacions i Doblages, S.A, Prime Dubb. etc.
Evolució
En els inicis del doblage, degut a que el material en el que es treballava per a les mescles de veu i àudio era fotogràfic i no digital com hui en dia, i que els dobladores eren actors de radi i teatre que tenien poca o cap preparació per a la tècnica, el procediment a seguir consistia en realisar gravacions de vàries pàgines de text que devien ser memorisades prèviament. Per a això les escenes tenien que ser ensajades vàries voltes abans de ser gravades, tant per a conseguir una bona sincronisació en els moviments labials dels actors originals, com per a poder imitar l'interpretació dels mateixos. Aixina, doblages com el de Lo que el vent es va dur duyen moltes semanes de treball.
En el pas dels anys esta tècnica es va substituir per l'actual sistema de doblage per ritmes, en el qual el diàlec queda segmentat en menuts fragments o takes que els actors graven llegint darrere d'un atril despuix d'haver memorisat el ritme (especialment les pauses) del diàlec original. Esta nova tècnica agilita molt el procés de doblage, encara que també hi ha qui opina que esta «mecanisació» del procés li ha restat calitat artística i naturalitat al mateix.
Despuix del doblage a l'idioma espanyol en Espanya i Mèxic, atres països varen adoptar noves tècniques. En Chile s'ampra principalment per a les series televisives turques[10] i en Veneçola és desenrollat per a programes de cable.[11] Casos similars es donen en Colòmbia, Mèxic, Chile, Argentina, Perú, Puerto Rico, Cuba i El Salvador. En Espanya, les comunitats autònomes de Catalunya, Comunitat Valenciana, Balears, Galícia i País Vasc conten a la seua volta en doblages en les seues respectives llengües cooficials, distintes de l'espanyol.
En Guinea Equatorial s'usa el doblage castellà europeu.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ «Día internacional del doblaje por Diego Peña en Comunidad100 | Diario El Ciudadano Sur - Noticias de San Rafael», Diario El Ciudadano Sur - Noticias de San Rafael, 12 de junio de 2017. Consultat el 21 de abril de 2018 (en es-es).
- ↑ ÁVILA, Alejandro. El doblaje. España: Cátedra, 1997a.
- ↑ «Un poquito más de Historia del Doblaje en España. La vinculación entre el Doblaje y la Radio.». Aula51. Consultat el 2020-06-28.
- ↑ 5,0 5,1 Gregori Belinchón (21 de marzo de 2009): «Al cine, mejor sin política», El País. Consultado el 11 de junio de 2020.
- ↑ Beatriz Rodríguez Gutiérrez y Manuel Acevedo Civantos (10 de abril de 2019): «Los orígenes del doblaje. El doblaje en España»
- Archivat el 28 de juny de 2020 archivat en Wayback Machine.. Consultado el 10 de agosto de 2020.
- ↑ Observador, El. «El mundo del doblaje». El Observador. Consultat el 10 de enero de 2019.
- ↑ «Disney en el doblaje» (en es). Doblaje Wiki. Consultat el 10 de enero de 2019.
- ↑ «Películas dobladas: las otras voces del cine», El Observador. Consultat el 25 de febrero de 2017 (en es-uy).
- ↑ «El mercado de los "voztros": cómo se hace doblaje en Chile - LA TERCERA», La Tercera. Consultat el 25 de febrero de 2017 (en es-es).
- ↑ «Venezuela, gran mercado en actores de doblaje - Caracas - EL UNIVERSAL». www.eluniversal.com. Consultat el 25 de febrero de 2017.