Un disturbi[1] és una alteració de l'orde públic, habitualment en la via pública i en el transcurs d'una manifestació, en la que es produïxen actes espontàneus de violència física contra persones, la propietat privada (per eixemple, vehículs o establiments) o el mobiliari urbà. L'orige de la violència és per lo general difuso i polèmic, ya que pot originar-se de part de la societat civil o de part de les cridades forces de seguritat (policia, forces armades, etc.).

Desestage de la plaça de Neptú, Madrit, durant la manifestació 25-S Rodeja el Congrés, 2012.
Disturbis en Austràlia, 2005.

La diferència en atres expressions violentes del moviment social pot ser major o menor. Si els disturbis tenen major grau de repercussió o èxit, es pot parlar alternativament de tumult, gresca, rebelió o revolució.

La resposta davant un disturbi sol ser tasca de la policia, comunament dels agents antidisturbis, encara que també pot requerir respal militar. Per a controlar les masses enfurides solen amprar-se armes no letals, com canons d'aigua, beles de goma, pulverizadores de pebre, porras i gas llacrimògen.

Alguns països ampren atacs que poden produir morts per a detindre els disturbis, sobretot si es produïxen baix la llei marcial, en casos de guerra. Açò ho permet el dret militar, sempre i quan no es considere als civils com a objectius de forma intencionada. Com a conseqüència, solen produir-se «danys colaterals» (eufemisme per a referir-se a «víctimes civils»).

Els disturbis solen produir-se com a reacció a un agravi o per dissidència. Històricament, els disturbis s'han produït per la pobrea, la desocupació, la condicins de vida deficients, l'opressió governamental, els imposts o el servici militar obligatori, els conflictes entre grups ètnics (disturbis racials) o re ligiones (per eixemple, violència sectària, pogrom), el resultat d'un acontenyiment deportiu (per eixemple, disturbis deportius, gamberrisme futbolístic) o la frustració en els canals llegals a través dels quals airejar les queixes.[2]

Encara que els individus poden intentar liderar o controlar un disturbi, els disturbis solen consistir en grups desorganisats que en freqüència són «caòtics i mostren comportament de rabera» Cada volta hi ha més proves que sugerixen que els disturbis no són un comportament irracional, de rabera (a voltes cridat mentalitat de turba), sino que en realitat seguixen normes socials invertides.[3]

Fer front als disturbis sol ser una tasca difícil per a les forces policials. Poden utilisar gas llacrimògen o gas CS per a controlar als alborotadores. La policia antidisturbis pot utilisar métodos de control no letals, com a escopetes que disparen boles flexibles per a ferir o incapacitar als alborotadores i facilitar la seua detenció.[4]


Classificació

 
La policia de Nova York ataca als treballadors desocupats en Tompkins Square Park, 1874.

Els disturbis alimentaris són causats per les males collites, l'almagasenament incompetent d'aliments, el acaparament, l'enverinament dels aliments o els atacs de plagues com les langostas. Quan el públic es desespera per estes condicions, els grups poden atacar tendes, granges, cases o edificis governamentals per a obtindre pa o atres aliments bàsics com el gra o la sal. Thomas Southcliffe Ashton, en el seu estudi sobre els disturbis per aliments entre els miners del carbó, va senyalar que "la turbulència dels miners del carbó deu explicar-se, per supost, per alguna cosa més elemental que la política: era la reacció instintiva de la virilitat a la fam"[5] Charles Wilson va senyalar que "les pujades espasmódicas dels preus dels aliments varen provocar que els carregadors del riu Tyne ([i del riu Wear) s'amotinaren en 1709, i que els miners de l'estany saquejaren els graners de Falmouth en 1727"[6][verificació necessària] En els disturbis del pa d'Egipte de 1977, centenars de mils de persones es varen amotinar en acabant de que es deixaren de subvencionar els aliments i pujaren els preus.[7]

Un disturbi policial és un terme que designa l'ús desproporcionado i ilegal de la força per part d'un grup de policies contra un grup de civils. Este terme s'utilisa habitualment per a descriure un atac policial contra civils o per a provocar als civils a la violència.[8]

Un disturbi polític és una gresca en fins polítics o q ue es desenrolla a partir d'una protesta política.

Un disturbi carcelari és un acte temporal a gran escala de desafiu o desorde concertat per un grup de presos contra els administradors de la presó, els funcionaris de presons o atres grups de presos. Sol realisar-se per a expressar un agravi, forçar un canvi o intentar una fuga.

En un disturbi racial, la raça o l'ètnia és el factor clau. El terme havia entrat en la llengua anglesa en Estats Units en la década de 1890. Els primers usos del terme es referien als disturbis que solien ser una acció colectiva de membres d'un grup racial majoritari contra persones d'atres races percebudes.

 
Gresca estudiantil anarquista contra el FMI

En un disturbi religiós, el factor clau és la religió. Els disturbis es dirigixen a persones i propietats d'una religió específica, o a els qui es creu que pertanyen a eixa religió.[9]

 
Un café de la cadena Starbucks despuix dels protestes contra l'austeritat i els disturbis en Barcelona.

Els disturbis deportius, com els de Nika, poden ser provocats per la derrota o la victòria d'un equip o atleta específic. Els aficionats dels dos equips també poden barallar-se. Els disturbis deportius poden ocórrer com a resultat d'equips que competixen per un campeonat, d'una llarga série de partits o de resultats ajustats. Els deports són la causa més comuna de disturbis en Estats Units, ya que acompanyen a més de la mitat dels partits o séries de campeonats. Casi tots els disturbis deportius en Estats Units es produïxen en la ciutat de l'equip guanyador.[10]


Efectes

 
L'iglésia de Sant Agustín en flames durant els Disturbis Nativistas de Filadèlfia en 1844

Els efectes econòmics i polítics dels disturbis poden ser tan complexos com els seus orígens. La destrucció de propietats i els danys a les persones solen ser immediatament mensurables. Durant els disturbis de Los Àngeles en 1992, 2383 persones varen resultar ferides, més de 12 000 varen ser detingudes, 63 persones varen morir i més de 700 negocis varen ardir. Els danys materials es varen estimar en més de mil millons de dólars. A lo manco dèu dels morts varen ser abatuts per la policia o la Guàrdia Nacional.[11]

De la mateixa manera, els disturbis civils de 2005 en França varen durar més de tres semanes i es varen estendre a casi 300 ciutats. Al final dels incidents, més de 10 000 vehículs varen quedar destruïts i més de 300 edificis varen ardir. Es va detindre a més de 2800 presunts alborotadores i 126 policies i bombers varen resultar ferits. Els danys estimats varen superar els 200 millons d'euros.

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Smead, Howard; Tager, Jack(December 2001).«Disturbios de Boston: Three Centuries of Social Violence».The New England Quarterly.74(4): 669.ISSN 0028-4866.doi:10.2307/3185445.
  3. ↑ «No evitarás futuros disturbios ignorando la psicología de las multitudes», The Guardian, Aug 19, 2011.
  4. ↑ Davison, Neil(2009).«La historia temprana de las armas «no letales»».«Armas no letales».Palgrave Macmillan UK.: 12-39.
  5. ↑ Ashton, T. S., and Joseph Sykes. 1967. The Coal Industry of the Eighteenth Century. 2d ed. New York: A. M. Kelley. p. 131.
  6. ↑ E.P. Thompson(Feb 1971).«The Moral Economy of the English Crowd in the Eighteenth Century».Past and Present.50(50): 77.doi:10.1093/past/50.1.76.
  7. ↑ Patel, Raj; McMichael, Philip(2014).«A Political Economy of the Food Riot».Riot, Unrest and Protest on the Global Stage.Palgrave Macmillan UK.: 237–261.doi:10.1007/978-1-137-30553-4_13.
  8. ↑ Summary of the Walker Report, http://www.fjc.gov/history/home.nsf/page/tu_chicago7_doc_13.html
  9. ↑ «Thrown pig leads to religious riots in India», CNN, 2009-07-03. Consultat el 2010-05-22.
  10. ↑ Ballard, Steve. «The Kiss», Sports Illustrated, 2011-12-26. Consultat el 2020-08-27.
  11. ↑ Jim Crogan. «The L.A. 53», LA Weekly, Apr 24, 2002.

Enllaços externs