El dialecte madrileny és la varietat dialectal del idioma castellà parlada en la ciutat de Madrit (capital d'Espanya) i, en sentit més ampli, en l'àrea metropolitana de Madrit.

Dialectes i accents del espanyol en Espanya.
Presencia de leísmo, laísmo i loísmo.

Entre les traces pròpies d'estes varietats tenim:

  • Yeísmo, indistinció de /ll/ i /i/ (va callar / va caure), general en totes les classes socials.[1] Segons Alonso Zamora Vicente, el yeísmo s'ha estés a casi tota Espanya, sent la metròpoli madrilenya el seu principal centre difusor actual. Segons lo que sugerix Navarro Tomás, les classes altes madrilenyes encara coneixien la diferència de pollet (animal) i poyo (assent) a mitan de el XX, pero com afirma Zamora Vicente açò podia deure's a la pressió escolar. En les gravacions que existixen d'ilustres madrilenys naixcuts a finals de el XIX, com Alfonso XIII, ya s'observa el yeísmo, en lo que es pot afirmar que l'innovació ya hauria sorgit en la capital, com a mínim, durant el XIX.
  • Aspiració de les /s/ implosivas.[2] Esta característica és comuna en tots els dialectes del sur d'Espanya, i es dona des d'a lo manco el XIX, atestat en esta descripció feta per Benito Pérez Galdós de Fortunata, una madrilenya de classe humil, en la novela de 1887 Fortunata i Jacinta:
Les eses finals se li convertien en jotas, sense que ella mateixa ho notara ni evitar-ho poguera, i es menjava moltes sílabes.[3]
Esta aspiració de /s/ és particularment ostentosa davant de consonants velares: s'ha amagat en el bosc sona com s'ha ijcondi(d)o en el bojque. Açò es pot donar en el dialecte madrileny encara que és més suau que en el dialecte manchec.
  • Freqüentment es elide la /d/ final, com en la majoria del món hispanohablante, pero també es ensordecen a sovint, tornant-se una /θ/, per eixemple: veritat > verdaz. Esta pronunciació és notable també en Salamanca, Valladolit, i atres zones de Castella i Lleó i La Rioja.[4]


  • Tendència al leísmo, laísmo i loísmo. Segons Samuel Gili Gaya, en el parla de Madrit el pronom li s'ha especialisat en el masculí i el pronom la en el femení, tant per a objectes directes com a indirectes.[5] Segons Antonio Quilis, el laísmo no és general en els registres cults, encara que possiblement sí en els populars; en canvi el leísmo sí és general. Els verps en els que apareix més el laísmo són: dir, donar, agradar, posar, contar, llevar, vore, escriure, preguntar.[6] En algunes ocasions, l'esforç per evitar el laísmo produïx hipercorreccions: A María, li vaig vore ahir.

Vore també

Referències

  1. ↑ Zamora Vicente, Alonso«Una mirada en parlar madrileny».ABC (Espanya).(11-6-1961)
  2. ↑ Quilis, Antonio (1993). «pag. 276», Tractat de fonologia i fonètica espanyoles, Gredos (Madrit). ISBN 8424916255.
  3. ↑ Citat en Dialectologia espanyola, d'Alonso Zamora Vicente.
  4. ↑ Molina Martos, Isabel(de decembre de 2016).«Variació de la -/d/ final de paraula en Madrit: ¿prestigi obert o encobert?».Bolletí de filologia.51(2): 347–367.doi:10.4067/S0718-93032016000200013.
  5. ↑ Citat en Quilis, Els Pronoms "li", "la", "lo" i els seus plurals en la llengua espanyola parlada en Madrit , pag. 36 (vore Bibliografia)
    Segons Gili Gaya (1958, 210-211), el 'li' dativo, que, com se sap, és invariable per als 2 gèneros, s'ha especialisat com a masculí: 'li varen regalar una bicicleta' (a ell); i quan és femení se substituïx per 'la', procedent del acusativo: la varen regalar una bicicleta' (a ella). "Est és l'us madrileny espontàneu en totes les classes socials, a no ser entre persones l'instrucció gramatical de les quals, o la procedència d'atres regions, ho corrigga més o menys. L'influència de la capital irradia la seua laísmo cap a atres províncies del Centre i del Nort, aplegant a véncer a sovint la resistència del llenguage lliterari. El vulgo madrileny va encara més allà: el 'lo' substituïx en freqüència a 'li' com dativo: 'ho varen pegar una galtada'. No obstant, este 'loísmo' se sent en tots els llocs com extremadament plebeu, i no ha conseguit eixir del parla achulapada."
  6. ↑ Antonio Quilis: Els Pronoms "li", "la", "lo" i els seus plurals en la llengua espanyola parlada en Madrit (vore Bibliografia), pag. 208

Bibliografia


Referències