L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Compassió

La compassió[1] (del llatí cumpassio, calc semàntic o traducció del vocablo grec συμπάθεια (sympátheia), paraula composta de συν + πάσχω = συμπάσχω, lliteralment «sofrir junts», «tractar en emocions ...», simpatia) és un sentiment que es manifesta des del contacte i la comprensió del sofriment d'un atre ser. Més intensa que la empatia, la compassió és la percepció i la compenetración en el sofriment de l'atre, i el desig i l'acció d'aliviar, reduir o eliminar per complet tal situació dolorosa.

Chiquet mostrant compassió davant l'obvi dolor vaig aliar

Es tracta d'un sentiment que es produïx al vore patir algú i que impulsa a aliviar el seu dolor o sofriment, a remediar-ho o a evitar-ho: "tingues compassió pels menys afortunats; era una dòna tinguda entre els seus veïns per persona un tant extravagant, de caràcter huraño i reservat, pero inofensiva en el fondo i, sobretot, digna de compassió per la seua extremada pobrea".


Context religiós

Budisme

El budisme ha fet d'este sentiment la seua actitut espiritual pròpia. Tot ser viu mereix esta pietat cuidadosa, esta solidaritat en la finitud o per la menesterosidad.[2]


Monoteisme

Els monoteisme d'orige semita (judaisme, islam i cristianisme) han donat molt valor a la compassió divina o misericòrdia. Per a el sufí murcià Ibn 'Arabî (m. 1240 d. C), el nom real de Deu és ra.hmân, el Misericordioso.


Cristianisme

Erro al crear miniatura:
Paràbola del bon samaritano

Encara que es diu que Pau de Tars (l'apòstol Pablo, en el cristianisme) afirmava que la compassió és «riure en els que riuen i plorar en els que ploren», enllaçant el valor de la compassió en l'idea de compartir, este versícul emfatisa més be la virtut de l'empatia. El sentiment de compassió s'ha associat a un sentiment passiu de llàstima o pena davant la desgràcia que nos produïx el dolor d'un atre. No obstant, la solidaritat, com a positiva actitut de generositat i conte dels demés resulta psicològicament incomprensible sense el motiu de la compassió.


La "vergonya aliena" coloquialmente parlant

L'idioma espanyol ha acunyat una expressió especial alguna cosa caballeresca o quijotesca (relacionada en l'honra, o honor social) per a designar un tipo de compassió indignada per la falta de dignitat (o honor individual) de qui sofrix (o més be, permet) sobre sí mateixa el ridícul, la misèria, l'injustícia o la vileza sense que ningú ho solucione, puix l'honra exigix que ningú siga deshonrat per honor corporatiu o esprit de corps. Els anglesos ya varen observar esta particularitat cultural en falcar la fòrmula que ho descrivia en el seu idioma com spanish shame. És el sentiment opost a la schadenfreude. El terme existix també en alemà (Fremdscham), en finés (myötähäpeä, "vergonya compartida") i en holandés (plaatsvervangende schaamte, "vergonya que intercanvia el seu lloc"). Fremdschämen, per cert, es va incloure en el diccionari alemà Dubten solament en l'any 2009.[3] Tiffany Watt Smith, en The Book of Human Emotions, afig que en Espanya, “la por a perdre la dignitat o el orgull -abdós térmens en espanyol en l'original- es consideren molt pronunciats”; i inclús recorda que l'última peça de menjar en una ració compartida és “la de la vergonya”. Al mateix temps, “també és una cultura en la que els llaços de simpatia són molt intensos”.[3]Coloquialmente también se suele emplear el substantivo alipori.[4]


Compassió i poder

La compassió pot associar-se a sentiments de poder. Açò nos permet comprendre que en l'Occident actual este tipo de pietat s'ha vist com a ofensiva. «No vullc que em compadezcas» —es respon a sovint—.[5] En este sentit ya Aristòtil va anotar que els humans senten compassió per «els que sofrixen sense meréixer-ho".[6]


Teories sobre la conceptualización de la compassió

A lo llarc dels anys s'han desenrollat perspectives teòriques sobre la compassió, les següents perspectives propostes mostren contrasts en la seua evolució i enfocaments de la compassió.

  • La compassió és simplement una variació de l'amor o la tristor, no una emoció distinta.[7]
  • Des de la perspectiva de la psicologia evolutiva, la compassió pot considerar-se un estat emocional distint, que pot diferenciar-se de l'oix, la tristor i l'amor.[8][9][10]
  • La compassió és un sinònim de l'oix empàtic, que es caracterisa pel sentiment d'oix en relació en el sofriment d'una atra persona.[11][12][13] Esta perspectiva de la compassió es basa en la constatació de que les persones a voltes emulen i senten les emocions de les persones que els rodegen.[14]
  • Segons Thump tingues Jinpa, la compassió és un sentiment de preocupació que sorgix en nosatres davant algú que està necessitat o algú que sofrix. I va acompanyada d'una espècie de desig (és dir, anhel) de vore el consol o el fi d'eixa situació i de voler (és dir, motivació) fer alguna cosa al respecte.[15]

Emma Seppala distinguix la compassió de l'empatia i l'altruisme de la següent manera: "... La definició de compassió es confon a sovint en la d'empatia. L'empatia, tal i com la definixen els investigadors, és l'experiència visceral o emocional dels sentiments d'una atra persona. És, en cert sentit, un reflex automàtic de l'emoció d'un atre, com plorar davant la tristor d'un amic. L'altruisme és una acció que beneficia a una atra persona. Pot anar acompanyat o no d'empatia o compassió, per eixemple en el cas de fer una donació en fins fiscals. Encara que estos térmens estan relacionats en la compassió, no són idèntics. La compassió sol implicar, per supost, una resposta empàtica i un comportament altruïste. No obstant, la compassió es definix com la resposta emocional en percebre el sofriment i implica un autèntic desig d'ajudar".[16] Segons Thupten Jinpa, la compassió no és lo següent: La compassió no és compassió, La compassió no és apego, La compassió no és lo el meu mo que el sentiment empàtic, La compassió no és simplement un desig, La compassió no és autoestima[17]

Quant més conega una persona la condició humana i les experiències associades ad ella, més vívida serà la via per a identificar-se en el sofriment.[18] L'identificació en una atra persona és un procés essencial per als sers humans, que queda ilustrat inclús pels bebés, que escomencen a reflectir les expressions facials i els moviments corporals de la seua mare ya en els seus primers dies de vida.[19] La compassió es reconeix per mig de l'identificació en atres persones (és dir, la pren de perspectiva), el coneiximent del comportament humà, la percepció del sofriment, la transferència de sentiments, el coneiximent dels canvis d'objectiu i propòsit en els sufrientes, i conduïx a l'absència del sofriment del grup.[18] La psicología de la personalidad coincide en que las personas son inherentemente diferentes y distintas entre sí, lo que lleva a la conclusión de que el sufrimiento humano es siempre individual y único. El sufrimiento puede ser el resultado de un trauma psicológico, social y físico[20] i es produïx tant de forma aguda com de forma crònica.[20] Per les diferències inherents a la personalitat de les persones, algunes poden definir les seues primeres etapes de sufrimien to a les seues circumstàncies externes i a que eixos acontenyiments vitals siguen silenciosos o no es discutixquen. Les etapes posteriors poden implicar que la persona expresse la seua victimización i busque ajuda.[21] El sofriment s'ha definit com la percepció de la destrucció imminent o la pèrdua de l'integritat d'una persona, que continua fins que l'amenaça desapareix o l'integritat de la persona pot restablir-se.[18] La compasión consta de tres requisitos principales: Las personas deben sentir que los problemas que evocan sus sentimientos son graves, la comprensión de que los problemas de los que sufren no son autoinfligidos, y la capacidad de imaginarse a uno mismo con los mismos problemas de una manera no culpabilizadora ni vergonzosa[18] La importancia de identificarse con los demás para la compasión se contrasta con los efectos físicos y psicológicos negativos del abandono.

La compasión suele ser un elemento característico de las sociedades democráticas.[18] El proceso de compasión está muy relacionado con la identificación con el otro, ya que simpatizar con los demás es posible entre personas de otros países, culturas, lugares, etc. Una posible fuente de este proceso de identificación con los demás proviene de una categoría universal llamada "Espíritu". Hacia finales de la década de 1970, culturas y naciones muy diferentes de todo el mundo dieron un giro hacia el fundamentalismo religioso, que en ocasiones se ha atribuido al "Espíritu".[22] El paper de la compassió com a factor que contribuïx al comportament individual o social ha segut objecte de continu debat.[23] En contrast en el procés d i identificació en atres persones, l'absència total de compassió pot requerir ignorar o desaprovar l'identificació en atres persones o grups.[18] Estudios anteriores establecieron los vínculos entre la violencia interpersonal y la crueldad que conduce a la indiferencia.[24][25] La compassió pot tindre la capacitat d'induir sentiments de bondat i perdó, lo que podria donar a les persones la capacitat de detindre situacions que tenen el potencial de ser angustioses i ocasionalment conduir a la violència.[26] Este concepte s'ha ilustrat a lo llarc de l'història: L'Holocaust, el Genocidi, la colonisació europea de les Américas, etc. El pas aparentment essencial en estes atrocitats podria ser la definició de les víctimes com "no humanes" o "no nosatres". Aixina, s'afirma que les atrocitats comeses a lo llarc de l'història de la humanitat només s'han aliviat, minimisat o superat els seus efectes perjudicials per mig de la presència de la compassió,[18][27] encara que recentment, basant-se en l'investigació empírica de la teoria evolutiva, la psicologia del desenroll, la neurociencia social i la psicopatía, també s'ha contraargumentado que la compassió o l'empatia i la moralitat no són sistemàticament opostes, ni inevitablement complementàries, ya que lo llarc de l'Història, la humanitat ha creat estructures socials per a fer valdre principis morals verdaderament universals per a tota la humanitat, com els Drets Humans i el Tribunal Penal Internacional.[28][29] Per un costat, Thomas Nagel, per eixemple, critica a Joshua Greene sugerint que s'afanya massa a concloure l'utilitarisme específicament des de l'objectiu general de construir una moral imparcial; per eixemple, diu, Immanuel Kant i John Rawls oferixen atres enfocaments imparcials a les qüestions ètiques.[30] En el seu defensa contra la possible naturalea destructiva de les passions, Platón va comparar l'ànima humana en un carro: l'intelecte és el conductor i les emocions són els cavalls, i la vida és una lluita contínua per mantindre les emocions baix control. En la seua apologia d'una sòlida moral universal, Immanuel Kant vea la compassió com un sentiment dèbil i equivocat: "Tal benevolència es diu blandura de cor i no deuria donar-se en absolut entre els sers humans", va dir d'ella.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Los cuatro inconmensurables en el hinayana, el mahayana y el bon» (en es). studybuddhism.com. Consultat el 2022-04-21.
  3. ↑ 3,0 3,1 País, Ediciones El (2016-09-02). «La vergüenza ajena, un término español para una emoción universal» (en es). Verne. Consultat el 2022-04-21.
  4. ↑ «alipori | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE».
  5. ↑ «La compasión en la terapia cognitivo conductual». www.psicoterapeutas.com. Consultat el 2022-04-21.
  6. ↑ Lacunza, María Celina(2015-08-19).«La virtud aristotélica de la compasión a la base de la construcción de lazos sociales en el estado».Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación, Universidad Nacional de La Plata.Consultat el 2020-04-21.
  7. ↑ Shaver, P; J Schwartz; D Kirson; C O'Connor(June 1987).«Emotion knowledge: further exploration of a prototype approach».Journal of Personality and Social Psychology.52(6): 1061–1086.doi:10.1037/0022-3514.52.6.1061.
  8. ↑ Bowlby, John (1983). Attachment: Attachment and Loss Volume One, New York, NY: Basic Books.
  9. ↑ Haidt, Jonathan (2003). The Moral Emotions, Oxford: Oxford University Press, pp. 852–870.
  10. ↑ Keltner, Dacher; Jonathan Haidt; Michelle Shiota (2006). Social Functionalism and the Evolution of Emotions, New York: Psychology Press, pp. 115–142.
  11. ↑ Goetz, Jennifer; Dacher Kelter; Emiliana Simon-Thomas(2010).«Compassion: An Evolutionary Analysis and Empirical Review».Psychological Bulletin.136(3): 351–374.doi:10.1037/a0018807.
  12. ↑ Ekman, Paul (2003). Emotions Revealed: Recognizing Faces and Feelings to improve communication and emotional life, New York, NY: Henry Holt & Company.
  13. ↑ Hoffman, Martin(1981).«Is altruism part of human nature?».Journal of Personality and Social Psychology.40(1): 121–137.doi:10.1037/0022-3514.40.1.121.
  14. ↑ Hatfield, Elaine; John Cacioppo; Rapson, Richard L.(1993).«Emotional Contagion».Current Directions in Psychological Science.2(3): 96–99.doi:10.1111/1467-8721.ep10770953.
  15. ↑ «Compassion is Natural. So Why Is It So Hard for Us?» (en en). Big Think (2015-09-09). Consultat el 2020-11-28.
  16. ↑ Seppala, Emma(2013-04-30).«The Compassionate Mind».APS Observer.26(5)(en en-us)
  17. ↑ «Science of Compassion» (en en-us). CAN. Archivat des de l'original, el 30 de diciembre de 2023. Consultat el 2020-11-03.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 Cassell, Eric (2009). Oxford Handbook of Positive Psychology, 2 edició, New York City: Oxford University Press, pp. 393–403. ISBN 978-0-19-518724-3.
  19. ↑ Meltzoff, Andrew(1985).«The Roots of Social and Cognitive Development: Models of Man's Original Nature».Social Perception in Infants.: 1–30.
  20. ↑ 20,0 20,1 Cassell, Eric (1995). The Healer's Art, MIT Press. ISBN 978-0-262-53062-0.
  21. ↑ Reich, Warren (1987). Models of Point Suffering: Foundations for an Ethic Compassion (vol. 38), pp. 117–122. doi:10.1007/978-3-7091-6975-9_20. ISBN 978-3-7091-7457-9.
  22. ↑ Hegal, Georg (1952). Phenomenology of Spirit, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-824597-1.
  23. ↑ Brown, Lee(1996-01-01).«Compassion and Societal Well-Being».Pacific Philosophical Quarterly.77(3): 216–224.doi:10.1111/j.1468-0114.1996.tb00167.x.
  24. ↑ (1999) Child abuse, domestic violence, and animal abuse: linking the circles of compassion for prevention and intervention, West Lafayette, Ind.: Purdue University Press. OCLC 42636597. ISBN 0-585-06389-3.
  25. ↑ Randall, Lockwood (1998). Cruelty to Animals and Interpersonal Violence: Readings in Research and Application, Purdue University Press. OCLC 231843225. ISBN 1-55753-105-6.
  26. ↑ Goetz, J; D Keltner; E Simon-Thomas(2010).«Compassion: An evolutionary analysis and empirical review».Psychological Bulletin.136(3): 351–374.doi:10.1037/a0018807.
  27. ↑ MacIntyre, Alisdair (1966). A Short History of Ethics, Routledge & Kegan Paul. ISBN 978-0-203-13112-1.
  28. ↑ Decety, Jean (2014-11-01). «The Neuroevolution of Empathy and Caring for Others: Why It Matters for Morality», New Frontiers in Social Neuroscience (vol. 21), pp. 127–151. doi:10.1007/978-3-319-02904-7_8. ISBN 978-3-319-02903-0.
  29. ↑ Decety, J.; Cowell, J. M.(2014).«The complex relation between morality and empathy».Trends in Cognitive Sciences.18(7): 337–339.doi:10.1016/j.tics.2014.04.008.Consultat el 10 de noviembre de 2022.
  30. ↑ Nagel, Thomas(2013-11-02).«You Can't Learn About Morality from Brain Scans: The problem with moral psychology».Consultat el 2013-11-24.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Compassió&oldid=1648776»