Pèrdua de compassió
La pèrdua de compassió és la tendència a experimentar una disminució de l'empatia a mida que aumenta el número de persones que necessiten ajuda.[1] Com un tipo de biaix cognitiu, té un efecte significatiu en el comportament prosocial a partir del com es genera la conducta d'ajuda.[2] El terme va ser desenrollat pel sicòlec i investigador Paul Slovic.[3]
Este fenomen es pot observar especialment en la renuencia dels individus a ajudar quan s'enfronten a crisis massives. En conseqüència, i directament vinculat a l'idea de la pèrdua de la compassió està lo que Slovic, junt en Deborah Small, denominen el colapse de la compassió, una teoria sicològica que denota la tendència humana a alluntar-se del sofriment massiu.[4] Slovic també va introduir el concepte de entumecimiento psicofísico -la disminució de la sensibilitat al valor de la vida i l'incapacitat d'apreciar la pèrdua- en adoptar una interpretació colectivista del fenomen del entumecimiento psíquic per a analisar cóm responen les persones a les atrocitats massives.[5][6]
L'explicació més comuna per a la pèrdua de la compassió és l'us d'una drecera mental o heurística cridada heurística de l'afectivitat, que fa que les persones prenguen decisions basades en vínculs emocionals en un estímul.[7] Atres explicacions per a la pèrdua de compassió inclouen el biaix afectiu (l'empatia és major quan un és capaç de visualisar a una víctima) i la regulació emocional motivada (quan les persones suprimixen els seus sentiments per a evitar sentir-se emocionalment abrumar).[8] Uns atres biaix cognitius que contribuïxen a la desaparició de la compassió inclouen l'efecte de víctima identificable (IVE), la pseudoineficacia [9][10] i l'efecte de prominència.[11][12]
El terme pèrdua de compassió també s'ha utilisat en referència a "l'aritmètica de la compassió".[13][14]
Descripció general
[editar | editar còdic]Segons el sicòlec Paul Slovic,[15]
| A single child fallen down a well or dying of starvation stirs our hearts and moves our hands (and wallets) to action. Yet as soon as the number of victims increases to two, compassion—both affective and behavioral—begins to wane. Such compassion fade (i.i., decreases in helping behavior or support for it) has been widely documented in the humanitarian domain and is troubling for at least three reasons. First, it defies our normative beliefs about how we should value the lives of those in need. Second, it contradicts our intuitions about how we ourselves would react when asked to aid others. Third, it suggests that confronting large-scale humanitarian and (perhaps) environmental crises—from Mass Starvation to climate change—may not only involve overcoming political and economic hurdles but also insidious psychological ones as well. | Un sol chiquet que cau en un pou o mor de fam nos commou el cor i nos mou a l'acció (i a les nostres billeteras). No obstant, tan pronte com el número de víctimes aumenta a dos, la compassió (tant afectiva com conductual) comença a minvar. Esta torba de la compassió (és dir, la disminució de la conducta d'ajuda o del respal a la mateixa) ha segut àmpliament documentat en l'àmbit humanitari i és preocupant per a lo manco tres raons. En primer lloc, desafia les nostres creències normatives sobre cóm devem valorar les vides d'els qui ho necessiten. En segon lloc, contradiu les nostres intuïcions sobre cóm reaccionaríem nosatres mateixos si se nos demanara ajudar a uns atres. En tercer lloc, sugerix que enfrontar crisis humanitàries i (potser) ambientals a gran escala (des de la hambruna massiva fins al canvi climàtic) pot implicar no solament superar obstàculs polítics i econòmics, sino també sicològics insidiosos. |
Definició
[editar | editar còdic]El terme "pèrdua de compassió" falcat per Slovic, és la tendència de les persones a experimentar una disminució de l'empatia a mida que aumenta el número de persones que necessiten ajuda.[16][17] Es tracta d'un tipo de biaix cognitiu que explica la tendència a ignorar informació no desijada a l'hora de prendre una decisió, per lo que és més fàcil justificar-la.
El terme compassió en este cas es referix al comportament compassiu, és dir, l'intenció d'ajudar o l'acte d'ajudar.[1] D'esta manera, la pèrdua de compassió pot explicar-se pels processos cognitius que conduïxen a la conducta d'ajuda. Primer està la resposta de l'individu al grup de víctimes, seguida de la motivació per a ajudar, que genera a la seua volta l'intenció o l'acte d'ajudar. Un model conceptual d'ajuda destaca la preocupació per un mateix i la preocupació pels demés com a mediadors de la motivació. Dins de la teoria de la pèrdua de la compassió, les persones tendixen a vore's influenciades per: [8] [1]
- L'efecte positiu esperat (autopreocupación)
- Preocupació pels demés (preocupació empàtica)
- L'impacte percebut (híbrit d'abdós interessos)
Context
[editar | editar còdic]El concepte de pèrdua de compassió va ser introduït en 1947 a través d'una declaració comunament atribuïda a Iósif Stalin (pero falcada originalment per Kurt Tucholsky en 1925 [18]): “la mort d'un home és una tragèdia, la mort de millons és una estadística”.[19]
La teoria econòmica i sicològica tradicional de l'elecció es basa suponent que les preferències estan determinades per la valoració objectiva d'un artícul. Les investigacions dels anys 1960 i 1970 realisades pels sicòlecs Paul Slovic i Sarah Litchfield varen analisar per primera volta els mecanismes emocionals en l'evaluació de riscs i varen desenrollar la teoria de la construcció de preferències: les persones tendixen a sospesar de manera desigual les possibles alternatives en prendre una decisió.[3] [20]
El terme “adormecimiento psíquic” va ser falcat en 1997 per a descriure la relació no llineal entre la prestació d'ajuda i el número de vides en risc.[21] Explica cóm es percep cognitivamente la valoració de les vides: cada vida disminuïx en valor marginal a mida que aumenta el número de víctimes. A principis de la década de 2000, una investigació de l'economiste conductual Daniel Kahneman va descobrir que les persones tenen diferents reaccions emocionals i cognitives davant l'informació numèrica.[22] Una investigació similar realisada per Slovic en 2007 va demostrar que les respostes emocionals de les persones varen disminuir a mida que aumentava el número de vides, lo que va dur a la pèrdua del desenroll de la compassió.[13]
La pèrdua de compassió i crisis massives
[editar | editar còdic]La pèrdua de compassió es pot observar especialment a través de la renuencia de les persones a ajudar quan s'enfronten a crisis massives, ya que la resposta al número de víctimes involucrades en un event està determinada per l'equilibri entre l'interés propi i la preocupació pels demés.[8] Segons el concepte de biaix de confirmació, les persones tendixen a considerar l'interés propi junt en la preocupació pels demés. Una resposta apàtica despuix d'un gran número de víctimes es considera normal perque les persones tenen una capacitat llimitada per a sentir simpatia ; per lo tant, a l'inversa, una resposta emocional dona lloc a la voluntat i capacitat de l'individu per a ajudar.[8]
En conseqüència, directament vinculat a l'idea de la pèrdua de la compassió està lo que Slovic, junt en Deborah Small, denominen el colapse de la compassió, una teoria sicològica que denota la tendència humana a alluntar-se del sofriment massiu.[4]
Un artícul, escrit per Slovic i Daniel Västfjäll, establix una fòrmula simple per al colapse: [23]
A on l'emoció o sentiment afectiu és major en N = 1 pero comença a desvanir-se en N = 2 i colapsa en un valor més alt de N que es convertix simplement en "una estadística".
També vinculat a la pèrdua de la compassió i al colapse de la mateixa està el fenomen del entumecimiento psíquic, la tendència dels individus o les societats a retirar l'atenció de les experiències traumàtiques passades o de les amenaces futures. Per a explicar cóm respon la gent a les atrocitats massives, Slovic va adaptar el concepte de entumecimiento psíquic i va introduir l'idea del entumecimiento psicofísico, la disminució de la sensibilitat al valor de la vida i l'incapacitat d'apreciar la pèrdua.[24] En atres paraules, segons Slovic, "quant més moren, menys nos importa".[5] [25]
Els investigadors varen propondre que en la ment humana, els grups grans són casi tambaleantes i, per lo tant, preferixen participar en la regulació de les seues emocions per a llimitar els seus nivells marejants d'emocions per les seues experiències. Açò es deu a que els individus tendixen a no desenrollar una regulació emocional en comparació a la dels grups.[26]
Medides
[editar | editar còdic]Valoració en funció del número de víctimes
[editar | editar còdic]La pèrdua de compassió contradiu el model tradicional de valoració de la vida que supon que totes les vides deuen ser valorades per igual. Les senyes empíriques sobre donacions caritatives varen revelar que les donacions no estan relacionades linealmente en el número de víctimes, sino que disminuïxen a mida que aumenta el seu número. Este concepte es denomina entumecimiento psicofísico o psíquic.[21] Una funció de adormecimiento psicofísico representa el número de vides en risc en funció del valor de salvar-les. D'acort en la teoria de la pèrdua per compassió, la funció ilustra un aument marginal decreixent a mida que aumenta el número de vides en risc. Per eixemple, quan una vida està en risc, el valor és $100; quan dèu vides estan en risc, el valor disminuïx a $80; i quan cinquanta vides estan en risc, el valor disminuïx a $50. La compassió es desvanix perque la gent percep que, a mida que aumenta el número de vides que necessiten ajuda, l'individualitat disminuïx i, per lo tant, el valor de la vida disminuïx.
Els efectes de la compassió es desvanixen en la valoració del número de víctimes, com es veu a través de l'efecte de singularitat. Les investigacions han demostrat que quant més informació es proporciona sobre el tamany del grup, més afecta negativament la valoració de les vides.[27]
Atres estudis que varen investigar la pèrdua de la compassió en un número menor de víctimes no varen ser efectius en utilisar este prototip perque no és difícil imaginar imàgens completes de víctimes en auments de números menors.[8]
La valoració en funció de les vides humanes
[editar | editar còdic]La pèrdua de compassió es pot medir conceptualment per mig del número de vides en funció de la resposta emocional. El model tradicional per a valorar les vides humanes supondria que les reaccions emocionals i el número de vides estan correlacionados positivament. No obstant, les investigacions varen trobar que les persones no tenen la mateixa resposta cognitiva i emocional davant el número de víctimes necessitades. La creixent disminució marginal de la resposta emocional al número de vides en risc és la base de la teoria de la pèrdua de la compassió.
Una investigació de Paul Slovic va descobrir que la pèrdua d'una sola apariència identificable provoca una major resposta emocional, mentres que les persones es tornen apàtiques a mida que aumenta el número de vides en risc perque és massa angustiante emocionalment per a comprendre-ho. Investigacions similars sugerixen que la compassió es desvanix tan pronte com el número de víctimes aumenta d'un.
La relació negativa entre la resposta emocional i la valoració de la vida humana explica per qué la vida no es valora per igual. Explica conceptualment per qué la compassió no conseguix iniciar processos emocionals que conduïxquen a una conducta d'ajuda. Els efectes d'esta relació es poden vore a través de l'efecte de singularitat i la pseudoineficacia.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 (2019).Organizational Behavior and Human Decision Processes.Elsevier BV.151
- 16–33.ISSN 0749-5978.doi:10.1016/j.obhdp.2018.12.006.
- ↑ Morris, S., and J. Cranney (2018). "The imperfect mind." Pp. 19–42 in The Rubber Brain. Australian Academic Press.
- ↑ 3,0 3,1 Ahmed, F. (2017). "Profile of Paul Slovic." Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 114(10):2437–39. doi:10.2307/26480045.
- ↑ 4,0 4,1 Coviden, Kaelin. "The Collapse of Compassion." Thoughts of Ascent.
- ↑ 5,0 5,1 New York University School of Law.
- 1–17.
- ↑ «Why 500,000 COVID-19 Deaths May Not Feel Any Different: Short Wave». NPR.org. Consultat el 2021-02-09.
- ↑ European Journal of Operational Research.177(3)
- 1333–1352.ISSN 0377-2217.doi:10.1016/j.ejor.2005.04.006.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 PLOS ONE.9(6)
- i100115.doi:10.1371/journal.posa.0100115.
- ↑ "pseudoinefficacy." Arithmetic of Compassion.
- ↑ Frontiers in Psychology.Frontiers Mija SA.6ISSN 1664-1078.doi:10.3389/fpsyg.2015.00616.
- ↑ «Prominence» (en en-us). The Arithmetic of Compassion. Consultat el 2021-04-04.
- ↑ Delaney, David G., and Paul Slovic. 2019. "Countering the Prominence Effect: How US National Security Lawyers Ca Fulfill Senar-Prominent Humanitarian Objectives." Journal of National Security Law and Policy 10(1):45-76.
- ↑ 13,0 13,1 Organizational Behavior and Human Decision Processes.151
- 16–33.doi:10.1016/j.obhdp.2018.12.006.
- ↑ «About the Arithmetic of Compassion».
- ↑ Judgment and Decision Making.8(4)
- 397–406.doi:10.1017/S193029750000526X.
- ↑ Ahmed, F. (2017). "Profile of Paul Slovic." Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 114(10):2437–39. doi:10.2307/26480045.
- ↑ Organizational Behavior and Human Decision Processes.151
- 16–33.doi:10.1016/j.obhdp.2018.12.006.
- ↑ «A Single Death Is a Tragedy; A Million Deaths Is a Statistic – Quote Investigator®» (en en-us). Consultat el 2024-02-07.
- ↑ Organizational Behavior and Human Decision Processes.151
- 16–33.doi:10.1016/j.obhdp.2018.12.006.
- ↑ Synthese.Springer Science and Business Mija LLC.189(S1)
- 95–105.ISSN 0039-7857.doi:10.1007/s11229-012-0137-4.
- ↑ 21,0 21,1 Slovic, Paul (2007). "'If I Look at the Mass I Will Never Act': Psychic Numbing and Genocide." Judgment and Decision Making 2(2):79-95. (Available in PDF).
- ↑ American Psychologist.58(9)
- 697–720.ISSN 1935-990X.doi:10.1037/0003-066x.58.9.697.
- ↑ Slovic, Paul, and Daniel Västfjäll. 2015. "The More Who Die, the Less We Care: Psychic Numbing and Genocide." Pp. 55-68 in Imagining Human Rights, edited by S. Kaul and D. Kim. De Gruyter. doi:10.1515/9783110376616-005.
- ↑ New York University School of Law.
- 1–17.
- ↑ «Why 500,000 COVID-19 Deaths May Not Feel Any Different: Short Wave». NPR.org. Consultat el 2021-02-09.
- ↑ (2011).Journal of Personality and Social Psychology.American Psychological Association (APA).100(1)
- 1–15.ISSN 1939-1315.doi:10.1037/a0021643.
- ↑ Judgment and Decision Making.8(4)
- 397–406.doi:10.1017/S193029750000526X.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cameron, C. Daryl. 2017. "Compassion Collapse: Why We Llaure Numb to Numbers." In The Oxford Handbook of Compassion Science, edited by E. M. Seppälä, et al. Oxford University Press. doi:10.1093/oxfordhb/9780190464684.013.20.
- Hefferon, Joe. 2019 April 24. "Why compassion fades: A scientific look into a ubiquitous phenomenon." Big Think.
- Mitscherlich, Alexander, and Margarete Mitscherlich. 1967. Inability to Mourn: Principles of Collective Behavior. ISBN 978-0394621708.
- Resnick, Brian. 2017 September 5. "A psychologist explains the limits of human compassion." Vox. — article about Slovic's work.
- Slovic, Paul. 2007 November. "Psychic numbing and genocide." Psychological Science Agenda.
- —— 2018. "Human Tragedies: The More Who Die, the Less We Care." TEDxKakumaCamp, TEDx Talks.
- Slovic, Paul, and Daniel Västfjäll. 2015. "The More Who Die, the Less We Care: Psychic Numbing and Genocide." Pp. 55–68 in Imagining Human Rights, edited by S. Kaul and D. Kim. De Gruyter. doi:10.1515/9783110376616-005.
- Szalavitz, Maia. 2010 May 28. "Shocker: Empathy Dropped 40% in College Students Since 2000." Psychology Today.
- Thomas, Emma F., Nicola Cary, Laura G.E. Smith, Russell Spears, and Craig McGarty. 2018. "The role of social mija in shaping solidarity and compassion fade: How the death of a child turned apathy into action but distress took it away." New Mija & Society 20(10):3778–98. doi:10.1177/1461444818760819.
- Västfjäll, Daniel, Paul Slovic, and Marcus Mayorga. 2015. "Pseudoinefficacy: negative feelings from children who cannot be helped reduïx warm glow for children who ca be helped." Frontiers in Psychology (18 May 2015). doi:10.3389/fpsyg.2015.00616.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pérdida de compasión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.